Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

  • Restauració de les Muralles de Vic

Memòria

El projecte segueix les pautes fixades a l’Estudi Previ de Restauració de les Muralles de Vic (s.XIV) de 1998, que preveia la recuperació i reproducció de les torres desaparegudes i la recuperació dels trams soterrats i del pas sobre muralla com a espai públic. L’actuació és sobre un tram de mur de 50m entre les torres del Palau Episcopal i la Catedral, amb connexió visual i d’accés al claustre, limitant amb la Rambla del Bisbat i el riu Mèder. Inicialment era un mur arrebossat de 3,60m d’altura i 1,6m d’amplada, on a l’any 1971 s’hi practicà un forat per col·locar-hi la reixa del presbiteri de l’antiga Catedral, que permetia la visió des de l’exterior del claustre . Escassos estudis realitzats apuntaven que la muralla, en aquest tram, limitava directament amb el riu. El tram visible en l’actualitat correspondria a un mur de tancament remuntat sobre la muralla construït a finals del s.XVIII. Els sondejos arqueològics fets inicialment ho confirmen, al trobar en perfecte estat la muralla original assentada sobre la roca. Les possibilitats del moment no permeten l’eliminació de la Rambla com apuntava l’Estudi Previ i per aquesta raó es realitza un fossat de 1,6m d’amplada que permet la visió de l’altura original de les muralles. La barana de vidre li dóna la protecció necessària i no obstrueix la visió del mur. Per tal de mantenir la visió i l’accés restringit al claustre, es manté l'obertura substituïnt la reixa per una porta corredissa de ferro i vidre. L'accés obliga la construcció d’una passarel·la per salvar el buit del fossat, ubicada en el punt on les excavacions han deixat al descobert la resta de diferents portes sobreposades d’èpoques diverses. El mur es remata amb pedra calcàrea de forma i col·locació contemporània, marcant un tall oblicu al mur, fent més evident que es tracta d’un fragment i que permet distingir aquesta darrera fase d’intervenció, mantenint la unitat pètrea del conjunt.

Autor: Meritxell Inaraja i Genís

Autors

Sobre el mapa