Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecta des del 1994 per l’ETSAB i té el diploma de postgrau de Museografia i Disseny de la UPC.

Des de 1995 dirigeix el seu propi estudi amb la realització de projectes i obres de restauració de patrimoni i equipaments culturals públics i privats.

Dels equipaments culturals destaquen l’Escola de Música de Palafolls, els Arxius Històrics Comarcals del Montsià i de la Ribera d’Ebre, obres seleccionades a les Biennals d’Arquitectura del COAC; i l’Arxiu del Garraf, obra seleccionada als Premis FAD 2010; la Fundació Coll Bardolet a Mallorca i la fundació l’Olivar a Ventalló.

En l’àmbit de la restauració de Patrimoni destaquen les obres de restauració de les Muralles de Vic, seleccionada als Premis FAD 2003, i la restauració de l’Antiga Fàbrica de la Moneda La Seca a Barcelona per a Espai Escènic Joan Brossa i Fundació Brossa, amb diversos premis i present a la XIII Biennale Architettura Venezia 2012.

Actualment està treballant en els projectes de la connexió dels jardins Rubió i Lluch amb la Plaça de la Gardunya a Barcelona, la restauració de la muralla del Jaciment Ibèric d’Ullastret, la restauració del Castell de la Tossa de Montbui i del castell de Besora, i la recuperació de la Unió de Cooperadors de Gavà de l’arquitecte J.Ll. Sert.

Professora de projectes de l’Escola d’Arquitectura de la UIC (2005-2006) i professora convidada a l’Escola d’Arquitectura del Vallès i del programa d’extensió universitària de la UVic.

Ha estat membre del Patronat de la Ciutat Antiga de Vic (1995-2003) i jurat de diversos premis.
Membre del Comitè Executiu del consell de la Cultura de Barcelona (2015-2016) i membre de la Comissió de l’art Públic de l’Ajuntament de Barcelona (2016-2017).

Actualment i des del 2018 és membre de la Comissió d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona i des del 2009 membre de la Comissió Tècnica de Patrimoni Cultural de la Catalunya Central del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Restauració de les Muralles de Vic

    Meritxell Inaraja i Genís

    Restauració de les Muralles de Vic

    El projecte segueix les pautes fixades a l’Estudi Previ de Restauració de les Muralles de Vic (s.XIV) de 1998, que preveia la recuperació i reproducció de les torres desaparegudes i la recuperació dels trams soterrats i del pas sobre muralla com a espai públic. L’actuació és sobre un tram de mur de 50m entre les torres del Palau Episcopal i la Catedral, amb connexió visual i d’accés al claustre, limitant amb la Rambla del Bisbat i el riu Mèder. Inicialment era un mur arrebossat de 3,60m d’altura i 1,6m d’amplada, on a l’any 1971 s’hi practicà un forat per col·locar-hi la reixa del presbiteri de l’antiga Catedral, que permetia la visió des de l’exterior del claustre . Escassos estudis realitzats apuntaven que la muralla, en aquest tram, limitava directament amb el riu. El tram visible en l’actualitat correspondria a un mur de tancament remuntat sobre la muralla construït a finals del s.XVIII. Els sondejos arqueològics fets inicialment ho confirmen, al trobar en perfecte estat la muralla original assentada sobre la roca. Les possibilitats del moment no permeten l’eliminació de la Rambla com apuntava l’Estudi Previ i per aquesta raó es realitza un fossat de 1,6m d’amplada que permet la visió de l’altura original de les muralles. La barana de vidre li dóna la protecció necessària i no obstrueix la visió del mur. Per tal de mantenir la visió i l’accés restringit al claustre, es manté l'obertura substituïnt la reixa per una porta corredissa de ferro i vidre. L'accés obliga la construcció d’una passarel·la per salvar el buit del fossat, ubicada en el punt on les excavacions han deixat al descobert la resta de diferents portes sobreposades d’èpoques diverses. El mur es remata amb pedra calcàrea de forma i col·locació contemporània, marcant un tall oblicu al mur, fent més evident que es tracta d’un fragment i que permet distingir aquesta darrera fase d’intervenció, mantenint la unitat pètrea del conjunt.
  2. Arxiu Històric Comarcal del Garraf

    Meritxell Inaraja i Genís

    Arxiu Històric Comarcal del Garraf

    L’edifici de l’Arxiu Històric Comarcal del Garraf està situat en una parcel·la en cantonada dins una trama industrial i d’equipaments de la perifèria de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’un edifici de dipòsit i contenidor de documents, complementari a l’edifici d’ús públic de l’arxiu del Garraf ubicat a l’interior del castell al nucli antic de la població. L’edifici es configura a base de la col·locació repetida, ordenada, alineada i en una sola planta de quatre unitats rectangulars de les mateixes dimensions, corresponents tres d’elles a dipòsits de documents i la quarta a usos múltiples vinculats al treball amb la documentació emmagatzemada. El desnivell del solar i el desenvolupament del programa demanat en una sola planta baixa en relació al punt més alt de la parcel·la permet la formació d’un sòcol a l’edifici i l’aprofitament d’una planta semisoterrani com a possible ampliació dels dipòsits. Exteriorment, l’edifici es mostra completament opac, conseqüència del seu ús majoritari com a dipòsit, col·locant sobre la base de formigó les quatre caixes d’acabat superficial de llistonat de fusta natural que s’integra, s’adapta visualment i envellirà com el parc que limita amb la parcel·la. Una d’aquestes façanes testeres s’eleva i es converteix en banderola anunciadora i en gran porta d’accés a l’edifici, tant de la documentació com dels possibles usuaris. La circulació interior es fa exclusivament a través d’un passadís transversal que talla tots els dipòsits de manera perpendicular a la seva longitud, minimitzant i facilitant d’aquesta manera la relació entre tots els espais i permetent la distribució d’usos diversos dels espais que aquest tall genera.
  3. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Arxiu Històric Comarcal del Garraf

  4. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions de Rehabilitació, tant de Promoció Pública com Privada
    Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

  5. Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

    Meritxell Inaraja i Genís

    Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

    La Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona “La Seca” –del mot àrab sekka: “lloc on es fabrica moneda”- va funcionar del 1441 al 1849 i s’ubicava en diversos edificis agrupats en una mateixa illa de cases del barri de la Ribera de Barcelona. En el conjunt s’han conservat vestigis del segle XIII i XIV tot i que les principals estructures són del s. XVII, amb importants alteracions al s.XVIII i XIX. Quan la fàbrica va caure en desús l’edifici va patir de nou múltiples modificacions i va ser segregat en múltiples propietats. La rehabilitació de part d’aquests edificis que formaven la Seca s’ha executat en diverses fases per acollir l’Espai Escènic Brossa (La Seca-1) d'una banda i la Fundació Brossa de l’altra (La Seca-2), mantenint els usos diferenciats però vinculats i compatibles i que en les últimes intervencions s'han unit i connectat tant a través dels espais interiors com els exteriors per esdevenir un sol centre cultural en un futur. L’encaix d’aquests equipaments culturals en les edificacions històriques existents s’ha plantejat mantenint la tipologia, les estructures i els elements constructius principals i respectant les intervencions que ha sofert al llarg del temps, sense prioritzar-ne cap d’elles, i completant-les amb la construcció de nous elements puntuals tals com una nova escala, un cos pont o la creació d’un nou pati interior, de manera que el resultat final de la suma d’història i contemporaneïtat permeti un bon ús del conjunt, que esdevé un seguit d'espais diàfans interiors connectats que s'il.luminen i es connecten també a través dels patis exteriors.
  6. Rehabilitació de la Unió de Cooperadors de Gavá

    Meritxell Inaraja i Genís

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!