Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Meritxell Inaraja i Genís

Memòria

Arquitecta des del 1994 per l’ETSAB i té el diploma de postgrau de Museografia i Disseny de la UPC. Des de 1995 dirigeix el seu propi estudi amb la realització de projectes i obres de restauració de patrimoni i equipaments culturals públics i privats. Dels equipaments culturals destaquen l’Escola de Música de Palafolls, els Arxius Històrics Comarcals del Montsià i de la Ribera d’Ebre, obres seleccionades a les Biennals d’Arquitectura del COAC; i l’Arxiu del Garraf, obra seleccionada als Premis FAD 2010; la Fundació Coll Bardolet a Mallorca i la fundació l’Olivar a Ventalló. En l’àmbit de la restauració de Patrimoni destaquen les obres de restauració de les Muralles de Vic, seleccionada als Premis FAD 2003, i la restauració de l’Antiga Fàbrica de la Moneda La Seca a Barcelona per a Espai Escènic Joan Brossa i Fundació Brossa, amb diversos premis i present a la XIII Biennale Architettura Venezia 2012. Actualment està treballant en els projectes de la connexió dels jardins Rubió i Lluch amb la Plaça de la Gardunya a Barcelona, la restauració de la muralla del Jaciment Ibèric d’Ullastret, la restauració del Castell de la Tossa de Montbui i del castell de Besora, i la recuperació de la Unió de Cooperadors de Gavà de l’arquitecte J.Ll. Sert. Professora de projectes de l’Escola d’Arquitectura de la UIC (2005-2006) i professora convidada a l’Escola d’Arquitectura del Vallès i del programa d’extensió universitària de la UVic. Ha estat membre del Patronat de la Ciutat Antiga de Vic (1995-2003) i jurat de diversos premis. Membre del Comitè Executiu del consell de la Cultura de Barcelona (2015-2016) i membre de la Comissió de l’art Públic de l’Ajuntament de Barcelona (2016-2017). Actualment i des del 2018 és membre de la Comissió d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona i des del 2009 membre de la Comissió Tècnica de Patrimoni Cultural de la Catalunya Central del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Restauració de les Muralles de Vic

    Meritxell Inaraja i Genís

    Restauració de les Muralles de Vic

    El projecte segueix les pautes fixades a l’Estudi Previ de Restauració de les Muralles de Vic (s.XIV) de 1998, que preveia la recuperació i reproducció de les torres desaparegudes i la recuperació dels trams soterrats i del pas sobre muralla com a espai públic. L’actuació és sobre un tram de mur de 50m entre les torres del Palau Episcopal i la Catedral, amb connexió visual i d’accés al claustre, limitant amb la Rambla del Bisbat i el riu Mèder. Inicialment era un mur arrebossat de 3,60m d’altura i 1,6m d’amplada, on a l’any 1971 s’hi practicà un forat per col·locar-hi la reixa del presbiteri de l’antiga Catedral, que permetia la visió des de l’exterior del claustre . Escassos estudis realitzats apuntaven que la muralla, en aquest tram, limitava directament amb el riu. El tram visible en l’actualitat correspondria a un mur de tancament remuntat sobre la muralla construït a finals del s.XVIII. Els sondejos arqueològics fets inicialment ho confirmen, al trobar en perfecte estat la muralla original assentada sobre la roca. Les possibilitats del moment no permeten l’eliminació de la Rambla com apuntava l’Estudi Previ i per aquesta raó es realitza un fossat de 1,6m d’amplada que permet la visió de l’altura original de les muralles. La barana de vidre li dóna la protecció necessària i no obstrueix la visió del mur. Per tal de mantenir la visió i l’accés restringit al claustre, es manté l'obertura substituïnt la reixa per una porta corredissa de ferro i vidre. L'accés obliga la construcció d’una passarel·la per salvar el buit del fossat, ubicada en el punt on les excavacions han deixat al descobert la resta de diferents portes sobreposades d’èpoques diverses. El mur es remata amb pedra calcàrea de forma i col·locació contemporània, marcant un tall oblicu al mur, fent més evident que es tracta d’un fragment i que permet distingir aquesta darrera fase d’intervenció, mantenint la unitat pètrea del conjunt.
  2. Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

    Meritxell Inaraja i Genís

    Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

    La Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona “La Seca” –del mot àrab sekka: “lloc on es fabrica moneda”- va funcionar del 1441 al 1849 i s’ubicava en diversos edificis agrupats en una mateixa illa de cases del barri de la Ribera de Barcelona. En el conjunt s’han conservat vestigis del segle XIII i XIV tot i que les principals estructures són del s. XVII, amb importants alteracions al s.XVIII i XIX. Quan la fàbrica va caure en desús l’edifici va patir de nou múltiples modificacions i va ser segregat en múltiples propietats. La rehabilitació de part d’aquests edificis que formaven la Seca s’ha executat en diverses fases per acollir l’Espai Escènic Brossa (La Seca-1) d'una banda i la Fundació Brossa de l’altra (La Seca-2), mantenint els usos diferenciats però vinculats i compatibles i que en les últimes intervencions s'han unit i connectat tant a través dels espais interiors com els exteriors per esdevenir un sol centre cultural en un futur. L’encaix d’aquests equipaments culturals en les edificacions històriques existents s’ha plantejat mantenint la tipologia, les estructures i els elements constructius principals i respectant les intervencions que ha sofert al llarg del temps, sense prioritzar-ne cap d’elles, i completant-les amb la construcció de nous elements puntuals tals com una nova escala, un cos pont o la creació d’un nou pati interior, de manera que el resultat final de la suma d’història i contemporaneïtat permeti un bon ús del conjunt, que esdevé un seguit d'espais diàfans interiors connectats que s'il.luminen i es connecten també a través dels patis exteriors.
  3. Arxiu Històric Comarcal del Garraf

    Meritxell Inaraja i Genís

    Arxiu Històric Comarcal del Garraf

    L’edifici de l’Arxiu Històric Comarcal del Garraf està situat en una parcel·la en cantonada dins una trama industrial i d’equipaments de la perifèria de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’un edifici de dipòsit i contenidor de documents, complementari a l’edifici d’ús públic de l’arxiu del Garraf ubicat a l’interior del castell al nucli antic de la població. L’edifici es configura a base de la col·locació repetida, ordenada, alineada i en una sola planta de quatre unitats rectangulars de les mateixes dimensions, corresponents tres d’elles a dipòsits de documents i la quarta a usos múltiples vinculats al treball amb la documentació emmagatzemada. El desnivell del solar i el desenvolupament del programa demanat en una sola planta baixa en relació al punt més alt de la parcel·la permet la formació d’un sòcol a l’edifici i l’aprofitament d’una planta semisoterrani com a possible ampliació dels dipòsits. Exteriorment, l’edifici es mostra completament opac, conseqüència del seu ús majoritari com a dipòsit, col·locant sobre la base de formigó les quatre caixes d’acabat superficial de llistonat de fusta natural que s’integra, s’adapta visualment i envellirà com el parc que limita amb la parcel·la. Una d’aquestes façanes testeres s’eleva i es converteix en banderola anunciadora i en gran porta d’accés a l’edifici, tant de la documentació com dels possibles usuaris. La circulació interior es fa exclusivament a través d’un passadís transversal que talla tots els dipòsits de manera perpendicular a la seva longitud, minimitzant i facilitant d’aquesta manera la relació entre tots els espais i permetent la distribució d’usos diversos dels espais que aquest tall genera.
  4. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Arxiu Històric Comarcal del Garraf

    Meritxell Inaraja i Genís

  5. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Restauració de la Fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a l'Espai Escènic Brossa

    Meritxell Inaraja i Genís