Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

La Vall d’en Joan està situada al Parc Natural del Garraf, dins dels termes municipals de Begues i Gavà a la comarca del Baix Llobregat. En el seu origen, el paratge era un de les múltiples valls angostes i sinuoses que formaven el massís del Garraf. L'inici del seu ús i explotació com a abocador data de l’any 1974 i des de llavors dóna cabuda a la major part dels residus urbans de Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana. En el moment en què es va iniciar la seva clausura, ocupava una extensió aproximada de 85 Has i havia estat cobert fins a dos terços de la seva altura original.

La situació del dipòsit abans de la restauració es corresponia a una gran explanada de fortes pendents on s’havia col·locat una capa de 20 centímetres de terra que cobria els residus, però que no implicava el seu segellat definitiu. A més a més, les parts més altes de la vall encara estaven sent explotades. La imatge de la vall ocupada per el dipòsit, contrastava amb la riquesa orogràfica i vegetal dels paisatges del parc natural que l’envoltaven.

Actualment ocupa una extensió de 60 hectàrees de las quals se n’han restaurat 20 hectàrees a partir del “Projecte Executiu de Clausura i Restauració del Dipòsit Controlat de la Vall d’en Joan, en la zona 1-2 i l’accés directe a aquest àmbit”.

El projecte de restauració es determina com una proposta global d’actuació, definint criteris topogràfics de configuració de terrasses i talussos, xarxa de drenatge de recollida d’aigües internes independent de les externes, xarxa d’extracció de Biogas, recorreguts i revegetació per a aplicar per fases. La globalitat del projecte de restauració té com a objectiu la reintegració del Dipòsit Controlat a l’àmbit del Parc Natural del Garraf, que es porta a terme utilitzant els recursos dels mosaics agroforestals propers i potenciant el desenvolupament dels ecosistemes primaris que s’hi estableixen, els quals al llarg del temps evolucionaran fins situacions adaptades al medi de l’entorn.

El procés d’implantació de la vegetació es realitza a partir d’espècies autòctones, resistents, de poques necessitats hídriques i adaptades al medi natural. La plantació s’organitza en estructures vegetals de tipus esbarzers, matolls o màquia mediterrània, especies arbustives i arbres i cultius d’espècies lleguminoses autòctones.

La restauració del Dipòsit pretén potenciar el caràcter de l’espai lliure que aquest àmbit pot recuperar a causa de la proximitat a diverses poblacions metropolitanes, la facilitat d’accés i la possibilitat d’aparcament la converteixen en un espai accessible i una nova porta al Parc Natural del Garraf en connexió amb el sender GR de llarg recorregut.

Autor: Batlle i Roig Arquitectura

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Espais Exteriors
    Restauració Paisatgística del Dipòsit Controlat de la Vall d'en Joan

    Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran

  2. Restauració Paisatgística del Dipòsit Controlat de la Vall d'en Joan

    Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran

    Restauració Paisatgística del Dipòsit Controlat de la Vall d'en Joan

    La Vall d’en Joan està situada al Parc Natural del Garraf, dins dels termes municipals de Begues i Gavà a la comarca del Baix Llobregat. En el seu origen, el paratge era un de les múltiples valls angostes i sinuoses que formaven el massís del Garraf. L'inici del seu ús i explotació com a abocador data de l’any 1974 i des de llavors dóna cabuda a la major part dels residus urbans de Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana. En el moment en què es va iniciar la seva clausura, ocupava una extensió aproximada de 85 Has i havia estat cobert fins a dos terços de la seva altura original. La situació del dipòsit abans de la restauració es corresponia a una gran explanada de fortes pendents on s’havia col·locat una capa de 20 centímetres de terra que cobria els residus, però que no implicava el seu segellat definitiu. A més a més, les parts més altes de la vall encara estaven sent explotades. La imatge de la vall ocupada per el dipòsit, contrastava amb la riquesa orogràfica i vegetal dels paisatges del parc natural que l’envoltaven. Actualment ocupa una extensió de 60 hectàrees de las quals se n’han restaurat 20 hectàrees a partir del “Projecte Executiu de Clausura i Restauració del Dipòsit Controlat de la Vall d’en Joan, en la zona 1-2 i l’accés directe a aquest àmbit”. El projecte de restauració es determina com una proposta global d’actuació, definint criteris topogràfics de configuració de terrasses i talussos, xarxa de drenatge de recollida d’aigües internes independent de les externes, xarxa d’extracció de Biogas, recorreguts i revegetació per a aplicar per fases. La globalitat del projecte de restauració té com a objectiu la reintegració del Dipòsit Controlat a l’àmbit del Parc Natural del Garraf, que es porta a terme utilitzant els recursos dels mosaics agroforestals propers i potenciant el desenvolupament dels ecosistemes primaris que s’hi estableixen, els quals al llarg del temps evolucionaran fins situacions adaptades al medi de l’entorn. El procés d’implantació de la vegetació es realitza a partir d’espècies autòctones, resistents, de poques necessitats hídriques i adaptades al medi natural. La plantació s’organitza en estructures vegetals de tipus esbarzers, matolls o màquia mediterrània, especies arbustives i arbres i cultius d’espècies lleguminoses autòctones. La restauració del Dipòsit pretén potenciar el caràcter de l’espai lliure que aquest àmbit pot recuperar a causa de la proximitat a diverses poblacions metropolitanes, la facilitat d’accés i la possibilitat d’aparcament la converteixen en un espai accessible i una nova porta al Parc Natural del Garraf en connexió amb el sender GR de llarg recorregut.
  3. Biennal Internacional de Paisatge

    Finalista
    Restauració Paisatgística del Dipòsit Controlat de la Vall d'en Joan

    Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.