En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
El teatre Principal, construït l’any 1849 per l’arquitecte Roca Bros, va ser destruït en la seva pràctica totalitat pels bombardejos de les tropes franquistes contra les republicanes que fugien cap a França. La iniciativa d’habilitar-lo com a museu personal de Dalí va ser impulsada per l’aleshores alcalde de Figueres, Ramon Guardiola, que va convèncer els ministeris de Turisme i de l’Habitatge perquè recolzessin el projecte. El teatre-museu no és plantejat només com un espai d’exposició d’obres, sinó com una recreació arquitectònica on el mateix Dalí expressa en termes espacials tot el seu món delirant. Malgrat tot, cal assenyalar la sala de la cinquena planta, on s’exposen algunes obres mestres de la col·lecció particular del pintor: el Sant Pau d’El Greco; La visita del metge, de Gérard Dou; el Retrat de Napoleó, de Meissonier; el Tribunal de l’Alhambra, de Marià Fortuny; el Cementiri, de Modest Urgell; la Maleta, de Marcel Duchamp, i un facsímil de les Presons de Piranesi, entre d’altres. L’any 1974 l’arquitecte Oscar Tusquets va col·laborar amb Dalí en la cambra Mae West, un muntatge escenogràfic que recrea el rostre de l’actriu en un dispositiu il·lusori que manté unes qualitats arquitectòniques ben clares.
Daniel Freixes i Melero, Eulàlia González i Masclans, Vicente Miranda Blanco