Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2026Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2026 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoGemma FerréInés de RiveraFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2026Lluis AndreuSergi BallesterMarianela PlaMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2026Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Edifici entre mitgeres que fa cantonada, format per planta baixa i quatre pisos. La façana, d'estil neoclàssic, destaca per les grans obertures en arc i les balconades amb balustrada. L'accés principal s'organitza mitjançant un pòrtic de tres arcades que condueix a un vestíbul d'ordre grec, dividit en tres naus. A continuació s'hi desenvolupa l'escala principal, íntegrament revestida de marbre. Al replà principal hi destaca l'estàtua de la Música, obra de Vallmitjana, presidint l'espai i emmarcada entre dues làpides commemoratives. El saló de fumar, situat al primer pis, està decorat en estil neoromànic, d'acord amb el gust del Segon Imperi francès (segons A. Cirici), i presenta columnes corínties. La sala de butaques té una capacitat de 1.500 localitats, distribuïdes entre la platea, l'amfiteatre i cinc pisos. Les pintures són obra de Martí Alsina, Vicens, Rigalt i Cada. L'embocadura de l'escenari fa 14 metres d'amplada, mentre que la sala té una superfície de 1.117 m² i una alçada de 20,50 metres.
Edifici entre mitgeres fent cantonada, de planta baixa i quatre pisos, que presenta una façana neoclàssica definida per grans obertures en arc i una balconada amb balaustrada que reforça la monumentalitat del conjunt. Un pòrtic de tres arcades dóna accés a un vestíbul d’ordre grec dividit en tres naus, des d’on arrenca l’escala principal, de majestuós aspecte i íntegrament revestida de marbre. Al primer replà s’hi troba l’escultura "La Música", obra de Vallmitjana pare, situada en una fornícula entre dues làpides commemoratives.
Al primer pis destaca el saló de fumar, decorat en estil neopompeià, propi del gust del Segon Imperi francès, amb estucats que imiten marbre i composicions de columnes corínties. La sala de concerts constitueix l’espai més emblemàtic de l’edifici, organitzada en planta baixa i cinc nivells, amb una rica decoració pictòrica obra de Martí Alsina, Vicens, Rigal i Caba. L’embocadura de l’escenari fa 14 metres d’amplada, mentre que la sala, amb una superfície de 1.117 m² i una alçada de 20,50 metres, destaca per les seves grans dimensions i per la solemnitat del seu espai interior.
Edifici entre mitgeres que fa cantonada, format per planta baixa i quatre pisos. La façana, d'estil neoclàssic, destaca per les grans obertures en arc i les balconades amb balustrada. L'accés principal s'organitza mitjançant un pòrtic de tres arcades que condueix a un vestíbul d'ordre grec, dividit en tres naus. A continuació s'hi desenvolupa l'escala principal, íntegrament revestida de marbre. Al replà principal hi destaca l'estàtua de la Música, obra de Vallmitjana, presidint l'espai i emmarcada entre dues làpides commemoratives. El saló de fumar, situat al primer pis, està decorat en estil neoromànic, d'acord amb el gust del Segon Imperi francès (segons A. Cirici), i presenta columnes corínties. La sala de butaques té una capacitat de 1.500 localitats, distribuïdes entre la platea, l'amfiteatre i cinc pisos. Les pintures són obra de Martí Alsina, Vicens, Rigalt i Cada. L'embocadura de l'escenari fa 14 metres d'amplada, mentre que la sala té una superfície de 1.117 m² i una alçada de 20,50 metres.
Des del 1852 està documentada l’existència de la Gran Confiteria del Liceu, als baixos del teatre, on avui hi ha el Cercle del Liceu. Als anys 70 la propietat passà a Albert Martorell que encarregà a Domènech i Montaner la reforma per col·locar un aparador amb decoració al gust de l’època i un tendal.
Aquesta és la primera obra documentada que hi ha de Domènech a Barcelona, sense el seu soci Josep Vilaseca. Es conserven esbossos a l’arxiu de Domènech i Montaner i l’expedient de sol·licitud d’obres a l’ajuntament, però no s’ha pogut constatar si es va arribar a realitzar en la seva totalitat.
La decoració era una escenografia de fusta afegida sobre el parament existent. Probablement també tenia decoracions de vitrall i de ceràmica. L'ornamentació estava resolta amb motius florals i amb formes geomètriques d’inspiració mudèjar. El 1883 la confiteria va tancar.
El 31 de Gener de 1994 es va declarar l'incendi del teatre, el qual va cremar per complet totes les instal·lacions de l'escenari i la sala.
L'endemà, el Plenari del Consorci del GTL, va prendre l'acord de reconstruÏr el teatre en el mateix solar segons les prescripcions del Pla Especial de 1993.
La Reconstrucció i Ampliació del Teatre del Liceu, va introduïr com a noció central la tensió entre la "Innovació" i la "Memòria", tenint en compte, com a objectius bàsics, els paràmetres dels teatres d'òpera contemporanis: "Els elements tècnics, la seguretat i comfort, i l'arquitectura".
Es va prioritzar la decisió de reconstruïr, tal com era i on era, la sala del públic donat que gaudia d'una fortíssima unitat espaial i amplitud visual, fet reconegut entre les sales d'òpera d'Europa.
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: Arquitectura
Reconstrucció, Reforma i Ampliació del Gran Teatre del Liceu
[Barcelona : Consorci del Gran Teatre del Liceu : Ajuntament de Barcelona : Diputació de Barcelona ; Madrid : Ministerio de Educación y Cultura, 1996?].
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
