Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

  • Teatre-Auditori Sant Cugat

Memòria

Donada la complexitat del programa es disposa el conjunt sobre el passeig de Torreblanca i donant al sud sobre el Parc del Arborètum. Sobre una gran plataforma es disposen els accessos principals del Teatre al Conservatori, beneficiant-se aquest de les vistes sobre l’Arborètum, ja que aquest edifici s’assenta sobre una de les façanes laterals del gran edifici del Teatre. El gran volum d’aquest edifici manté la seva presència i s’erigeix com a principal protagonista del conjunt. El projecte intenta resoldre des de la seva volumetria un programa funcional complex. El teatre serà el protagonista de tota l’operació. La resta de cossos edificats es disposa perimetralment a la gran caixa central, amb la qual cosa s’intenta resoldre el problema d’escala que plantejarien les façanes laterals i posterior del teatre. Aquesta disposició d’afegits al cos central, permetrà una especialització dels accessos als diferents edificis amb la creació d’una plataforma elevada, que a l’hora que realitza la funció de plaça pública exterior, organitza la disposició dels accessos al Teatre i Conservatori des de dos dels seus costats, a més de representar la funció de porta virtual al parc veí de l’Arborètum. L’edifici, donades les seves característiques funcionals, es manifesta pel seu volum, assolint la seva alçada màxima a la caixa escènica, que permet el plegat de decorats. La sala s’estén sobre dos nivells: un a nivell de l’accés, que conforma la platea, i un altre a nivell d’amfiteatre, al que s’accedeix mitjançant escales situades lateralment. La capacitat de la sala és de 746 espectadors, el que permet disposar d’un equipament molt apropiat per la ciutat i el seu entorn. L’especial diversificació formal de l’edifici és la que permetrà entendre les diferents parts com un sol conjunt edificat, i intentarà solucionar l’evident problema d’escala plantejat entre el gran volum central i els seus encontres amb l’immediat entorn urbà, establint alhora, des de lectures més llunyanes una imatge d’autonomia i representativitat d’acord amb les característiques del Centre.

Autor: Ramon Sanabria i Boix

Autors

Sobre el mapa