Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Artigues & Sanabria Arquitectes

Memòria

Ramon Artigues i Ramon Sanabria neixen a Lleida i estudien arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduen respectivament el 1967 i el 1973. L’any 1980 inicien la seva col·laboració professional com Artigues & Sanabria, Arquitectes. Professors titulars de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, des de 1972/00 i 1974/05 respectivament, han estat també professors convidats i conferenciants en diverses universitats. Les seves obres han estat premiades en diverses ocasions i han format part d’exposicions col·lectives i individuals. Membres de jurat en diversos premis d’arquitectura. Ponents en diversos cursos i seminaris D’UNIVERSITATS: Navarra, Granada, Alacant, Buenos Aires... Entre les seves obres més destacades figuren: la Nova Seu Diputació Provincial d’Osca, Auditori Enric Granados de Lleida, Centre Cultural de Sant Cugat a Barcelona, Biblioteca Central per a la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona, Institut del Teatre de Barcelona, nou Institut Universitari Dexeus a Barcelona, Parlament d’Andorra, Edifici Intermodal en l’Aeroport de Barcelona, Complex Cultural de Sabadell a Barcelona, Aeroport de Múrcia.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Auditori Municipal Enric Granados

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Auditori Municipal Enric Granados

    L’edifici és concebut com un gran contenidor situat davant d’una plaça, que a més de donar accés a l’auditori assenyala l’entrada al teixit urbà. El nucli del programa és format per dues sales públiques d’audicions musicals i un conservatori de música. Al voltant d’aquest programa central s’organitza un complex sistema de serveis i dependències annexes. La gran sala principal ocupa un buit al centre de l’edifici, de manera que al voltant s’hi disposen les aules i la resta de serveis. Amb aquesta solució és possible donar un caràcter urbà a les quatre façanes de l’edifici. A la façana principal s’hi adossen les peces més singulars, la qual cosa permet atorgar-li un caire més monumental, vinculat a la visió frontal però també a la visió escorada que encara els carrers laterals. Les façanes a aquests carrers assumeixen un caràcter secundari, sotmès a la regularitat volumètrica de tot el conjunt.
  2. Col·legi Sant Joan de Ribera

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

  3. Teatre-Auditori Sant Cugat

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Teatre-Auditori Sant Cugat

    Donada la complexitat del programa es disposa el conjunt sobre el passeig de Torreblanca i donant al sud sobre el Parc del Arborètum. Sobre una gran plataforma es disposen els accessos principals del Teatre al Conservatori, beneficiant-se aquest de les vistes sobre l’Arborètum, ja que aquest edifici s’assenta sobre una de les façanes laterals del gran edifici del Teatre. El gran volum d’aquest edifici manté la seva presència i s’erigeix com a principal protagonista del conjunt. El projecte intenta resoldre des de la seva volumetria un programa funcional complex. El teatre serà el protagonista de tota l’operació. La resta de cossos edificats es disposa perimetralment a la gran caixa central, amb la qual cosa s’intenta resoldre el problema d’escala que plantejarien les façanes laterals i posterior del teatre. Aquesta disposició d’afegits al cos central, permetrà una especialització dels accessos als diferents edificis amb la creació d’una plataforma elevada, que a l’hora que realitza la funció de plaça pública exterior, organitza la disposició dels accessos al Teatre i Conservatori des de dos dels seus costats, a més de representar la funció de porta virtual al parc veí de l’Arborètum. L’edifici, donades les seves característiques funcionals, es manifesta pel seu volum, assolint la seva alçada màxima a la caixa escènica, que permet el plegat de decorats. La sala s’estén sobre dos nivells: un a nivell de l’accés, que conforma la platea, i un altre a nivell d’amfiteatre, al que s’accedeix mitjançant escales situades lateralment. La capacitat de la sala és de 746 espectadors, el que permet disposar d’un equipament molt apropiat per la ciutat i el seu entorn. L’especial diversificació formal de l’edifici és la que permetrà entendre les diferents parts com un sol conjunt edificat, i intentarà solucionar l’evident problema d’escala plantejat entre el gran volum central i els seus encontres amb l’immediat entorn urbà, establint alhora, des de lectures més llunyanes una imatge d’autonomia i representativitat d’acord amb les característiques del Centre.
  4. Edifci Industrial Vielha

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Edifci Industrial Vielha

    Un difícil compromís. Construir un edifici industrial en un paisatge d’alta muntanya, al Pirineu de Lleida. Un prat, a la cota baixa de la vall al costat del riu Garona, envoltats per altes muntanyes i per petites construccions disseminades. L’edifici, ja des del programa funcional havia d’assumir un traçat longitudinal proper al 200 m. Encara en el món de les idees, el projecte intentarà intuïtivament dialogar amb les grans traces del paisatge que l’envolta, amb la suau ondulació del recorregut del riu, els abstractes recorreguts i retalls que defineixen els plecs de les muntanyes veïnes i les línies de les seves crestes retallades contra el cel. L’edifici vol ser una traça més del paisatge. La definició de la secció conformarà la imatge del conjunt. La seva construcció serà en sec. Tindrà dues façanes diferenciades: la principal, amb accessos per a vianants, donarà a la carretera; la posterior, davant del riu, serà el lloc en el qual s’ubicaran els ports de càrrega i descàrrega i l’aparcament de vehicles industrials. La idea d’abordar el compromís plantejat fugint de folklorismes i maquillatges, també es fa extensiu a la utilització i a l’ús de materials, acords amb el món industrial. El procés constructiu s’elaborà utilitzant diversos elements prefabricats donada la gran quantitat de neu existent a la zona i els escassos mesos de bon temps.
  5. Escola Oficial d'Idiomes de Lleida

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Escola Oficial d'Idiomes de Lleida

    L’edifici adopta una configuració clarament longitudinal, parallela a la prevista rambla de Pardinyes. Aquesta disposició permet d’allotjar el programa de les aules al llarg d’un corredor, mentre que les escales de comunicació vertical formen un cos diferenciat i posicionat a la part central. La sala d’actes i la biblioteca formen dos cossos de geometria irregular situats a l’espai que separa l’edifici de la rambla, i entre tots dos cossos queda el pas de l’entrada i un gran vestíbul que cohesiona tot l’organisme. L’edifici té vocació de construir un lloc urbà que encara no existeix, i en el qual la planta baixa ha d’assumir la condició d’un espai públic.
  6. Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC

    La biblioteca s’ubica a l’extrem nord-oest de la plaça Cívica del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Pel seu interior, tallant l’edifici de manera obliqua, discorre un carrer d’accés a la plaça Cívica que es transforma en el vestíbul de l’edifici. L’interior queda organitzat en diverses sales molt neutres que han de permetre la reorganització constant de l’edifici a mesura que les noves tecnologies prenguin protagonisme a la biblioteca. El Campus Nord forma una façana gairebé contínua contra la qual es retalla el volum de l’edifici, de pedra calcària blanca, amb una obertura enorme que marca l’inici del camí. La façana contrasta per volum, composició, obertures i color amb la façana posterior. La resta de façanes de l’edifici són de pedra. A la plaça Cívica, la façana és totalment envidrada i contrasta amb les anteriors, la qual cosa la significa. La coberta il·lumina les plantes superiors i pren forma de dent de serra orientada a nord estricte, amb una geometria obliqua respecte a la resta de geometries de l’edifici. La sala superior, emmoquetada, sempre en silenci, és molt agradable de visitar. La connectivitat vertical que el vestíbul dóna a tot l’edifici és, també, espectacular, un vestíbul singular per un edifici cridat a ser un dels centres de relació de tot el Campus Nord.
  7. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifci Industrial Vielha

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

  8. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Auditori Municipal Enric Granados

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

  9. Residència d'Estudiants Universitaris de la UdL

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Residència d'Estudiants Universitaris de la UdL

    La residència se situa a l’extrem nord-oest del campus de Cappont, tancant la filera d’edificis universitaris que es recolza en el carrer de Jaume II. L’edifici adopta la forma d’un braç allargat, amb un corredor central i habitacions a totes dues bandes. Per l’extrem nord l’espai de circulacions s’obre i conforma la façana que dóna al riu. La filera d’habitacions que es recolza en la façana oest segueix fidelment la corba suau del carrer i les estances se succeeixen de forma ininterrompuda. La crugia que dóna a l’interior del campus opera dues obertures que permeten l’entrada de la llum natural als espais de circulació i disposen les habitacions cap a les millors vistes. D’aquesta manera, l’edifici es configura com una resposta volumètrica a les condicions de l’entorn que es produeix amb independència a cadascuna de les façanes, assignant una orientació i una identitat formal a l’edifici.
  10. Biblioteca Comarcal de Blanes

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Biblioteca Comarcal de Blanes

    El disseny de l’edifici es fa ressò de la seva condició suburbana, en tant que element capaç de crear un nou focus d’activitat, lluny del centre i a la vora del mar. L’organisme dóna l’esquena a la ciutat per mitjà d’un volum gairebé cec, de tres façanes que formen un angle agut, per on té lloc l’entrada. La planta baixa allibera un recorregut continu des de l’entrada fins a la façana oposada, que s’obre al mar a través d’un mur vidrat que abasta tota l’alçària de l’edifici, i que queda protegit per una gran marquesina orientada a la Mediterrània. La planta baixa es presenta com un espai diàfan en continuïtat amb la plaça que es crea a la part posterior, i gràcies a un pati enjardinat que garanteix la transparència entre la part anterior i la posterior. En aquesta planta hi ha l’Oficina de Turisme i d’altres petites dependències, mentre que la planta superior es destina pròpiament a biblioteca.
  11. Facultat de Química i Enologia de la URV

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Facultat de Química i Enologia de la URV

    L’edifici es troba situat al nou campus de la Universitat Rovira i Virgili a Sescelades, a Tarragona. Es planteja un edifici que segueix la traça i la concepció en planta de l’Escola d’Enginyeria Química, situada a la parcel·la contigua. Al planejament general del campus existeix el requeriment de comunicar les dues escoles per sobre del carrer del Mig. És per això que apareix una continuïtat dels passadissos i una disposició volumètrica similar. El projecte es disposa al voltant de dos patis. Un d’aquests patis, el de dimensions menors, és el que aplega els laboratoris i els espais de recerca, i en l’altre, més generós i en comunicació amb la resta del campus, s’ubiquen els aularis. La connexió entre els dos patis es realitza a través de les zones administratives i els deganats, els quals, a causa de la posició estratègica, es resolen amb volumetries més lliures. Els espais de pas es disposen sempre sobre la façana sud i les aules a la cara nord, per tal d’aprofitar la llum natural sense problemes d’enlluernament. En el cas dels laboratoris docents els passadissos són exteriors, donant sobre el pati central entre els dos edificis. Per davant dels passadissos existeix una gran gelosia de lamel·les de pedra i metall que els protegeix del sol. Al bloc de l’aulari seran les aules les que miraran cap al pati interior. La utilització del formigó com a element base i definidor de l’ordre de tot el conjunt és un dels elements bàsics del projecte, així com la relació de totes les peces amb l’exterior.
  12. Institut Universitari Dexeus

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Institut Universitari Dexeus

    El nou Institut Universitari Dexeus, s'ubica en el solar de l'antic Frenopàtic. El projecte estableix un contenidor lineal sobre el carrer Sabino Arana i incorpora tot un seguit de funcions complementaries dintre de l'edificació de l'antic edifici Frenopàtic, catalogat pel servei de Patrimoni Municipal. El projecte manté la voluntat d'incorporar i lligar els dos edificis, propiciant una relació intencionada entre el nou i el vell. L'espai intersticial entre les dos arquitectures, es formalitza com un atri cobert, i que a la vegada resultarà un intercanviador funcional entre diferents àrees clíniques, el jardí de l'antic frenopàtic i el carrer Sabino Arana. Aquest espai, obert però condicionat, servirà com un vertader vestíbul i lloc de trobada i relació entre els diferents usuaris. L'edifici nou contindrà totes aquelles funcions vinculades directament amb el mon clínic i l'edifici antic incorporarà funcions servides tal com àrees docents i congressuals. El conjunt permetrà disposar d’un nou equipament per a la ciutat i a la vegada resoldrà els límits amb el carrer Sabino Arana i establirà mitjançant l’atri un nexe d’unió amb l’edifici rehabilitat de l’Institut Frenopàtic, així com la recuperació del jardí i de la zona arbòria de l’antic Institut Frenopàtic, jardí protegit per l’alt valor dels elements vegetals que conté.
  13. Edifici Intermodal de la Terminal 2B de l'Aeroport de Barcelona

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Office of Architecture in Barcelona (OAB), Ramon Artigues Codó, Josep Maria Casadevall i Márquez, Carlos Ferrater i Lambarri, Ramon Sanabria i Boix

    Edifici Intermodal de la Terminal 2B de l'Aeroport de Barcelona

    L'edifici intermodal i de connexió amb les Terminals A i B es caracteritza exteriorment per una façana que s'estén més enllà de la pròpia dimensió de l'edifici, ja que s'intenta establir una continuitat entre les façanes de la terminal B, des del mural de Miró, i de la terminal A. El projecte planteja una façana neutra en el seu tractament per no crear mimetismes amb les façanes actuals. Per això, es proposa una façana aplacada d’alumini extrusionat, que s'alinea amb les façanes de les terminals veïnes. El volum del nou edifici es situa separat del nou tancament de façana i actua com un volum independent, amb una envolvent de quatre façanes amb doble pell. La pell interior és de pavés opal, que actuarà com una gran lluerna pública cap a l’interior, mentre que l'exterior és de policarbonat. L'espai intermig serveix com a galeria de serveis.
  14. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici Intermodal de la Terminal 2B de l'Aeroport de Barcelona

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Office of Architecture in Barcelona (OAB), Ramon Artigues Codó, Josep Maria Casadevall i Márquez, Carlos Ferrater i Lambarri, Ramon Sanabria i Boix

Bibliografia

Autors