Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2023Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2023 Ramon FauraCarolina B. GarciaFrancesc Rafat Antoni López DaufíJoan FalguerasAnton PàmiesMercè BoschJosep FerrandoFernando MarzáAureli MoraOmar Ornaque
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental.
Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic..
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
El bar ja existia. El treball ha consistit en repensar el bar després de la seva necessària insonorització. S'escull, per aïllar acústicament la sala, una caixa de formigó totalment exempta, que s'estén a tot el llarg del local.
La nova pell és estructuralment independent i s'aprofita el fet de tornar a fonamentar per replantejar la nova secció: s'abomba el paviment augmentant l'alçada al centre, i s'amplia d'aquesta manera tot l'interior del local. Tot es construeix des de la nova caixa: se suspenen uns altells, s'obren unes lluernes, s'ancora el suport dels llums i acaba modelant les tarimes de les barres.
El bar és ple. Aquesta idea acompanya durant tot el projecte: la façana és l'aparador de l'activitat del bar, la pròpia entrada et col·loca a l'interior i el pendent t'endinsa en ell. Però entre el públic només hi ha les barres: els "llocs" es construeixen des del sostre.
El llum és l'element que permet definir aquests àmbits i encadenar-los com una successió de llocs. Els altells fan real l'ocupació del sostre col·locant com uns balcons de gent sobre el cap de l'altra gent.
El llum de l'entrada inicia la narració. Recull l'ambient d'una barra més tranquil·la que queda arraconada entre la finestra-aparador i una gran pantalla d'ampolles. Sobre els caps, un tub metàl·lic és la infraestructura bàsica dels aparells de so i de llum. Suportarà una estructura de marcs de fusta revestida de xapa que es mostrarà primer cap a la façana i després rebrà els que, relliscant per l'altre costat de l'ampoller, apareixen a l'interior. Aquest rebedor funciona amb la idea de trànsit.
Una segona llum envoltarà l'altell del DJ i, juntament amb una tercera que fa de barana de l'altell públic, quedarà emmarcada des de dalt d'una pista de ball. I serà des de dalt de l'últim altell des d'on el públic contemplarà la festa: el DJ treballant, gent ballant, els del billar, la pantalla i just a sota, com s'estan servint les copes. L'escala sota dels lluernaris. L'última làmpada il·luminada és de vidre i descansa en el paviment. Són els lavabos. A sobre, ocupant tota la secció del local, una contínua emissió d'imatges de vídeo nega el final del moviment que ha tingut lloc al llarg del "TUBO" del Bar, entre el carrer i la pantalla.
El bar ja existia. El treball ha consistit en repensar el bar després de la seva necessària insonorització. S'escull, per aïllar acústicament la sala, una caixa de formigó totalment exempta, que s'estén a tot el llarg del local.
La nova pell és estructuralment independent i s'aprofita el fet de tornar a fonamentar per replantejar la nova secció: s'abomba el paviment augmentant l'alçada al centre, i s'amplia d'aquesta manera tot l'interior del local. Tot es construeix des de la nova caixa: se suspenen uns altells, s'obren unes lluernes, s'ancora el suport dels llums i acaba modelant les tarimes de les barres.
El bar és ple. Aquesta idea acompanya durant tot el projecte: la façana és l'aparador de l'activitat del bar, la pròpia entrada et col·loca a l'interior i el pendent t'endinsa en ell. Però entre el públic només hi ha les barres: els "llocs" es construeixen des del sostre.
El llum és l'element que permet definir aquests àmbits i encadenar-los com una successió de llocs. Els altells fan real l'ocupació del sostre col·locant com uns balcons de gent sobre el cap de l'altra gent.
El llum de l'entrada inicia la narració. Recull l'ambient d'una barra més tranquil·la que queda arraconada entre la finestra-aparador i una gran pantalla d'ampolles. Sobre els caps, un tub metàl·lic és la infraestructura bàsica dels aparells de so i de llum. Suportarà una estructura de marcs de fusta revestida de xapa que es mostrarà primer cap a la façana i després rebrà els que, relliscant per l'altre costat de l'ampoller, apareixen a l'interior. Aquest rebedor funciona amb la idea de trànsit.
Una segona llum envoltarà l'altell del DJ i, juntament amb una tercera que fa de barana de l'altell públic, quedarà emmarcada des de dalt d'una pista de ball. I serà des de dalt de l'últim altell des d'on el públic contemplarà la festa: el DJ treballant, gent ballant, els del billar, la pantalla i just a sota, com s'estan servint les copes. L'escala sota dels lluernaris. L'última làmpada il·luminada és de vidre i descansa en el paviment. Són els lavabos. A sobre, ocupant tota la secció del local, una contínua emissió d'imatges de vídeo nega el final del moviment que ha tingut lloc al llarg del "TUBO" del Bar, entre el carrer i la pantalla.