Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. VillodresCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Als anys vuitanta els locals nocturns de Barcelona constitueixen un cert àmbit diferenciat d’altres tipus d’actuacions. Segurament la indefinició del seu ús, l’aspecte lúdic i la nocturnitat que comporta el tema ofereix un major nombre de possibilitats a l’experiència tàctil d’uns usuaris en constant i obligat contacte amb els límits físics de l’espai. Si bé normalment els materials i les formes que aquests adopten són elements definidors de la nostra relació amb els espais que ens envolten, aquest fet adquireix una especial importància en uns locals que serveixen de camp de proves on poder experimentar amb el comportament de certs materials i les sensacions produïdes a partir de les qualitats que li són pròpies.
En el projecte de l’Unbar interessava aquesta relació entre diferents materials, mantenint sempre la coherència de la seva diferent expressió formal. El local experimentava l’espai creat a partir d’una dualitat i contrast entre diferents lògiques constructives.
D’un costat, la corba configurada per llistons de fusta transformava l’irregular perímetre del local inicial deixant un corredor de servei i dues petites barres. De l’altre, les parets estucades i els plans horitzontals d’acer inoxidable es contraposaven amb unes geometries i textures completament diferents. L’acer inoxidable, pensat no com a revestiment sinó com suport, permetia oferir en les barres i lleixes unes superfícies brillants amb un gruix mínim. La flexibilitat dels llistons de fusta, en canvi, tenia la virtut d’adaptar-se a la corba i oferir una textura basada en les ombres i el color.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Premi FAD
Finalista. Categoria: Interiorisme - Interiors d'Ús Públic, Comercial i ProfessionalUnbar
Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix
Als anys vuitanta els locals nocturns de Barcelona constitueixen un cert àmbit diferenciat d’altres tipus d’actuacions. Segurament la indefinició del seu ús, l’aspecte lúdic i la nocturnitat que comporta el tema ofereix un major nombre de possibilitats a l’experiència tàctil d’uns usuaris en constant i obligat contacte amb els límits físics de l’espai. Si bé normalment els materials i les formes que aquests adopten són elements definidors de la nostra relació amb els espais que ens envolten, aquest fet adquireix una especial importància en uns locals que serveixen de camp de proves on poder experimentar amb el comportament de certs materials i les sensacions produïdes a partir de les qualitats que li són pròpies. En el projecte de l’Unbar interessava aquesta relació entre diferents materials, mantenint sempre la coherència de la seva diferent expressió formal. El local experimentava l’espai creat a partir d’una dualitat i contrast entre diferents lògiques constructives. D’un costat, la corba configurada per llistons de fusta transformava l’irregular perímetre del local inicial deixant un corredor de servei i dues petites barres. De l’altre, les parets estucades i els plans horitzontals d’acer inoxidable es contraposaven amb unes geometries i textures completament diferents. L’acer inoxidable, pensat no com a revestiment sinó com suport, permetia oferir en les barres i lleixes unes superfícies brillants amb un gruix mínim. La flexibilitat dels llistons de fusta, en canvi, tenia la virtut d’adaptar-se a la corba i oferir una textura basada en les ombres i el color.