Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Casa que forma part de les del c/ de St. Sebastià. És de planta rectangular i el costat més estret pertany a la façana. Consta de tres pisos: la planta baixa presenta un gran portal d'entrada i una finestra amb dues columnetes al centre. Al primer pis hi ha dues balconades amb baranes de ferro bellament treballades. El cos de l'esquerre és de menys alçada que el de la dreta, el qual presenta una decoració amb columnes salomòniques adossades, un òcul i al damunt una decoració d'estuc seguint el ramejat de tot l'edifici amb la data de construcció de 1911. Al tercer pis l'espai està repartit en dues parts, ja que a l'esquerre forma una terrassa i a la dreta, al darrera, l'edifici continua. La teulada és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i està decorada. Els elements de construcció són molt variats com és usual en els edificis modernistes. Els materials en aquest cas són: la pedra, el guix, el totxo, l'estuc, el mosaic, el ferro i la fusta.

Aquesta casa fou edificada a principis del s. XX, moment en què Taradell es converteix en centre d'estiueig i són varies les que s'hi aixecaren durant aquesta època, amb les mateixes característiques que l'estudiada. Es desconeix el nom de l'arquitecte que feu el projecte, ja que a l'any 1945 canvià de propietari i no s'han fet indagacions al respecte.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

La Villa Maria és una casa modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes i la coberta a diferents nivells. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, dels quals el principal és de major alçada. Consta d'un portal d'arc escarser amb l'intradós motllurat, sobre el qual comencen la decoració vegetal i les mènsules que sostenen una cornisa que es prolonga per tota la façana i que sobressurt formant la base dels balcons del primer pis. A la planta baixa del segons eix hi ha una finestra triforada amb columnets salomònique samb capitells vegetals. Els dos balcons del pis estan delimitats per baranes de forja profusament decorades amb motius vegetals, als quals s'hi accedeix per dos finestrals d'arc rebaixat amb l'extradós motllurat i coronat amb acroteris. Sobre el balcó de l'eix principal hi trobem inscrit "VILLA MARIA" i un òcul, tot custodiat per sengles columnes salomòniques, des d'on arrenquen dues motllures prominents a mode de guardapols, coronat amb motius vegetals i l'any "1911". Cadascun dels eixos està rematat per un capcer: el principal és més alt i és escalonat amb la part central semicircular i un òcul; el segon està decorat amb un acroteri; tots dos resseguits per una cornisa motllurada. A nivell de coberta hi ha dos cossos que es corresponen amb les golfes i que es troben enretirats de la línia de la façana. El tractament dels murs és amb carreus encoixinats a la planta baixa i a la part central dels pisos superiors, i la resta arrebossat i pintat. A l'interior s'hi conserva la distribució, elements arquitectònics, els paviments i els sostres decorats originals.

La casa va ser construïda entre els anys 1911 i 1912 per encàrrec de Don Pablo Dulochs al mestre d'obres Joan Riera i Pallàs. Hi estiuejava la família Llorenç.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació