Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Es tracta d'una torre senyorial aïllada, amb una planta rectangular formada per quatre cossos distribuïts de manera que conformen un pati interior, tots quatre organitzats en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, i amb unes cobertes de teules formant dues vessants amb els carenes en paral·lel a cadascun dels quatre costats. Al cos d'edifici afrontat al carrer de Puig Llançada s'adossa una torre que sobresurt de la resta de construccions, coberta amb teules a quatre vessants, que atorga al conjunt el caràcter de torre senyorívola. Cada façana té un tractament diferent pel que fa a la tipologia i disposició de les obertures, això sí, totes elles emmarcades per obra de maó vist que destaquen dels murs blancs realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat senzill llevat de la planta baixa on el revestiment imita un paredat de grans carreus disposats de forma irregular. Adossada a la torre s'organitza una escala exterior d'un sol tram, amb barana d'obra de maó, que mena al primer pis on hi ha un mirador singular realitzat amb obra de maó, de base hexagonal, amb quatre columnetes ceràmiques de color verd i capitells florals, també ceràmics i de color verd que suporten uns falsos arcs esglaonats damunt dels quals s'organitza un segon mirador descobert amb barana d'obra vista en voladís suportada per permòdols, també d'obra vista de maó. A cada costat de l'entrada principal es disposen sengles atris formats per tres arcs apuntats en cantonera, damunt del quals es disposa un petit terrat pla transitable i amb baranes de senzills balustres d'obra de maó vist. Dos dels arcs inferiors arrenquen d'un pilar d'obra vista realitzat seguint una estructura helicoïdal. El revestiment del conjunt està en força mal estat, amb esvorancs que deixen entreveure l'obra de paredat comú dels murs. El revestiment de totes les cantoneres imita grans carreus escairats que atorguen al conjunt un caràcter de castell medieval. La torre de l'amo de Viladomiu Vell consta que es construir el 1910 (CASALS:2002, 49); com en totes les colònies la Torre es construïa com a residència dels propietaris de la fàbrica i la colònia, dels amos. Habitualment es tractava d'edificis monumentals, d'estils historicistes o modernistes, que esdevenien símbol del poder social i econòmic dels senyors. Els primers passos per la construcció de la fàbrica de Viladomiu Vell es van realitzar el 2 de maig del 1868, quan Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. El 1871 consta que la fàbrica ja estava donada d'alta. Inicialment, al segon pis de la fàbrica s'hi van construir habitatges pels treballadors i també pel senyor Viladomiu, que hi visqué fins el 1878. Any que es va començar a bastir la torre de residència dels amos; consta que als baixos hi posà la fusteria de la fàbrica.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Edifici de planta irregular amb un cos central diferenciat en totes les seves proporcions. La façana principal, orientada a ponent, és flanquejada per dos cossos amb grans terrasses. El cos de migdia envoltat de jardins té una entrada secundària que comunica amb una glorieta i una torre de planta quadrada i de considerables proporcions (aquesta torre té, en el seu interior una gran escala que comunica amb els diversos pisos de la torre). El cos de tramuntana és més massís i està també envoltat de jardins. Els diferents nivells dels cossos estan coberts per una teulada a dues aigües o a quatre vessants a la torre. La decoració centrada principalment en les cornises i les finestres dóna un aire totalment romàntic al conjunt. Construïda en època de fundació de la colònia, el 1910. Fou concebuda com a segona residència dels propietaris de la colònia, els Viladomiu. Els elements decoratius són una barreja de diferents estils històrics: columnetes amb estilitzats capitells, arcs ojivals (recreacions medievals), juntament amb la utlització del máo vermellós en els acabaments dels arcs i les cornisses (d'estil mudèjar) que contrasta amb el blanc de l'arrebossat i alguns detalls de mosaics als jardins. Aquesta és la última gran obra important del conjunt urbanístic i esdevé símbol, gràcies a l'ús d'un llenguatge arquitectònic historicista, mostra del poder econòmic dels propietaris.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Colònia Viladomiu Vell

    autor desconegut

    Colònia Viladomiu Vell

    La colònia de Viladomiu Vell està situat entorn a un quilòmetre al sud de Cal Bassacs. Es tracta d'una colònia construïda en paral·lel al riu, de nord a sud, a l'entrada de la colònia trobem a un costat l'església (junt amb algun edifici annex) i a l'altre costat, la torre dels amos; un tros més amunt el xalet del director. Així, en primer lloc els espais més emblemàtics, de poder simbòlic, l'església i la torre, després la part central destinat als habitatges dels treballadors, i a la part final, la zona industrial, la fàbrica. Els habitatges estan distribuïts amb tres fileres de blocs paral·leles que configuren l'espai urbà, carrers i places; així, al carrer superior, el de més a ponent, hi ha dos blocs disposats en filera, un a continuació de l'altre; a grans trets es tracta d'uns edificis de planta rectangular allargada, formada per tres plantes de pisos (planta baixa i dues plantes) i una planta semisoterrània accessible des del carrer de sota, ja que el terreny té un lleuger desnivell, aquest són destinats bàsicament a garatges. La façana principal que obra al carrer de Puig Sacalm, és la característica façana de galeries, conformada per tres fileres o carrers de galeria obertes amb obertures d'arcs rebaixats suportats sobre pilars; en aquesta façana s'obren els accessos a les plantes baixes i a les caixes d'escala d'accés als pisos superiors. Tres de les façanes laterals d'aquests blocs es mantenen sense revestiment, permetent veure els murs que són de pedra amb reforç de maó massís a les cantoneres i en els emmarcaments de les obertures, en el cas del bloc més nord, conformant a més un guardapols decoratiu; en aquest mateix, podem veure les obertures de la façana lateral sud a nivell de planta baixa compta amb les obertures emmarcades en carreus de pedra. Els altres blocs, un al carrer o filera central i dos al carrer de baix, col·locats també un a continuació de l'altre, són també de planta rectangular allargada, de tres plantes (baixa i dos pisos) i coberta a dos vessants de teula àrab amb un ràfec decorat amb una combinació geomètrica feta amb maó massís; els murs mostren la planta baixa feta de carreus de pedra i la resta amb la superfície arrebossada i pintada; les obertures en les façanes principals i laterals són de tall recte i distribuïdes regularment, els portals d'accés a les escales interiors obren en tots ells al carrer Puig Llançada; les façanes posteriors (al bloc més de ponent obra a l'oest i en els blocs més de llevant obren al riu a l'est) disposen d'obertures que donaven a galeries amb balcó, la majoria de les quals avui dia modificades i tancades. El bloc de pisos del costat est situat davant l'església, té planta en forma de L invertida, comptant amb un volum que es situa davant l'església i que acollia les escoles i espais comunitaris. Entre ambdós hi ha la plaça principal de la colònia, la de l'església. Delimitada entre les tres fileres de blocs i a l'extrem sud l'accés a la fàbrica, hi ha una altra plaça; el carrer de Puig Sacalm, el carrer de dalt, és a manera de passeig, amb bancs i plataners. La colònia Viladomiu Vell, va ser fundada per Tomàs Viladomiu Bertran, membre d'una nissaga vinculada a la indústria de filats i teixits des d'antic. Els orígens de la família es documenten des d'inicis del segle XVI a Vilada, des d'on es traslladaran a Berga. Al llarg dels anys es coneixen nombroses notícies que documenten la relació dels Viladomiu amb la manufactura tèxtil, mostrant l'evolució i creixement dels seus negocis a partir de l'adaptació a les noves demandes i necessitats de cada període. El pare de Tomàs Viladomiu va traslladar-se a Sallent en casar-se amb Antònia Bertran, de la casa Cal Rei, població on continuaria dedicat als filats i teixits, i on va néixer el fundador de les colònies Viladomiu, qui continuaria les trajectòria de negoci de la família. Tomàs Viladomiu Bertran va decidir-se a instal·lar una fàbrica i colònia riu Llobregat aigües amunt, veient les possibilitats que oferia la zona, encara escassament industrialitzada. La ubicació escollida van ser els terrenys de la Plana de Santa Marc, que comprà als germans Feliu. A partir del 1868 s'inicia la història de la colònia de Viladomiu amb la sol·licitud d'aprofitament d'aigües per construir una fabrica, les obres s'iniciarien amb la construcció d'una primera nau, la resclosa i canal, i els primers edificis per allotjar els treballadors. Posteriorment la colònia aniria creixent i incorporant elements, l'església (1885), la muralla, la torre (1910), les escoles, ampliant els blocs de pisos, ampliant la fàbrica, etc. Un cop havia arrencat la producció (1871), l'empresa "Viladomiu e Hijos", va comprar i iniciar els tràmits per construir una nova colònia en uns terrenys situats més al sud de Viladomiu Vell. En aquest cas, els terrenys es van comprar a la mateixa família, la parcel·la on es construiria el nou projecte es denominava la Clau de Sant Marc, les denominacions dels terrenys s'emprarien mentre van estar les dues colònies sota la mateixa empresa; a partir del 1896, els fills de Tomàs Viladomiu parteixen l'herència i cada colònia Viladomiu Vell i Viladomiu Nou passen a estar gestionades per empreses diferents. El 1882 l'empresa va aconseguir l'estatut de colònia agrícola i industrial que li permetia beneficiar-se de determinades exempcions fiscals. Des de la fundació de la colònia Viladomiu Nou i fins el 1989 va estar gestionada per diferents empreses vinculades a la família Viladomiu. La gestió de la colònia i fàbrica de Viladomiu Nou es va fer a través de diferents empreses, ja que al llarg dels anys van anar canviant: 1869-1887: Viladomiu e Hijos, 1888-1896: Viladomiu Hijos, a partir d'aquí cada colònia Viladomiu emprèn el seu propi camí empresarial, 1896-1906: José Viladomiu Montañá, 1907-1927: José y Jacinto Viladomiu; 1928-1934: José Viladomiu Senmartí; 1934-1989: Manufacturas Viladomiu S.A. La Colònia Viladomiu Vell està inclosa en el "Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat"; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). A l'extrem sud del conjunt hi ha la zona industrial, la fàbrica, amb accés a través d'un gran portal obert en el mur perimetral de delimitació de l'espai fabril; a la zona d'accés hi ha alguns edificis bastits a ple segle XX, entre els quals les oficines, la bàscula, etc. Del conjunt productiu destaca la gran nau central de planta rectangular allargada, tres nivells d'obertures i coberta de teula àrab a dues vessants; al seu voltant hi ha altres naus i edificis, diverses de les estructures adossades a la nau central, mostren volumetries i acabats diversos, tractant-se d'edificis de diferents funcionalitats i cronologies. Al costat nord del conjunt s'alçava la xemeneia de la màquina de vapor, avui dia desapareguda. Paral·lel al riu i a la colònia, circula el canal que condueix l'aigua des de la resclosa, situada uns metres aigües amunt, fins la fàbrica; també cal destacar la zona d'horts situada al voltant del canal. A pocs metres de la torre de l'amo també hi ha el xalet del director, una estructura de casa a quatre vents adossada al terreny per el costat de ponent, de planta baixa, primera i planta sota-coberta; en el primer pis, destaca la galeria a manera de balconada continua coberta i el nivell de planta sota-coberta que es desenvolupa en la mateixa coberta, mostrant només façanes laterals entre els diferents plans de teulada; la teulada és de teula plana de ceràmica amb ràfecs suportats per caps de biga de fusta.
  2. Torre de l'Amo de Viladomiu Vell

    autor desconegut

    Torre de l'Amo de Viladomiu Vell

    Es tracta d'una torre senyorial aïllada, amb una planta rectangular formada per quatre cossos distribuïts de manera que conformen un pati interior, tots quatre organitzats en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, i amb unes cobertes de teules formant dues vessants amb els carenes en paral·lel a cadascun dels quatre costats. Al cos d'edifici afrontat al carrer de Puig Llançada s'adossa una torre que sobresurt de la resta de construccions, coberta amb teules a quatre vessants, que atorga al conjunt el caràcter de torre senyorívola. Cada façana té un tractament diferent pel que fa a la tipologia i disposició de les obertures, això sí, totes elles emmarcades per obra de maó vist que destaquen dels murs blancs realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat senzill llevat de la planta baixa on el revestiment imita un paredat de grans carreus disposats de forma irregular. Adossada a la torre s'organitza una escala exterior d'un sol tram, amb barana d'obra de maó, que mena al primer pis on hi ha un mirador singular realitzat amb obra de maó, de base hexagonal, amb quatre columnetes ceràmiques de color verd i capitells florals, també ceràmics i de color verd que suporten uns falsos arcs esglaonats damunt dels quals s'organitza un segon mirador descobert amb barana d'obra vista en voladís suportada per permòdols, també d'obra vista de maó. A cada costat de l'entrada principal es disposen sengles atris formats per tres arcs apuntats en cantonera, damunt del quals es disposa un petit terrat pla transitable i amb baranes de senzills balustres d'obra de maó vist. Dos dels arcs inferiors arrenquen d'un pilar d'obra vista realitzat seguint una estructura helicoïdal. El revestiment del conjunt està en força mal estat, amb esvorancs que deixen entreveure l'obra de paredat comú dels murs. El revestiment de totes les cantoneres imita grans carreus escairats que atorguen al conjunt un caràcter de castell medieval. La torre de l'amo de Viladomiu Vell consta que es construir el 1910 (CASALS:2002, 49); com en totes les colònies la Torre es construïa com a residència dels propietaris de la fàbrica i la colònia, dels amos. Habitualment es tractava d'edificis monumentals, d'estils historicistes o modernistes, que esdevenien símbol del poder social i econòmic dels senyors. Els primers passos per la construcció de la fàbrica de Viladomiu Vell es van realitzar el 2 de maig del 1868, quan Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. El 1871 consta que la fàbrica ja estava donada d'alta. Inicialment, al segon pis de la fàbrica s'hi van construir habitatges pels treballadors i també pel senyor Viladomiu, que hi visqué fins el 1878. Any que es va començar a bastir la torre de residència dels amos; consta que als baixos hi posà la fusteria de la fàbrica.

Obres Relacionades

Conjunt Colònia Viladomiu Vell