-
1964
-
1970
-
1975
-
Casa Valls Taberner
L'edifici que comentem és un petit refugi de muntanya situat a La Molina, al Pirineu oriental, l'ús preferent del qual és la pràctica de l'esquí. Queda format per dos dormitoris, l'habitació i els serveis de lavabo i cuina corresponents. Construït íntegrament en maçoneria, amb alguns paraments folrats en part en fusta sobretot a la part superior i cobert en un sol pendent, juga amb gran efecte el contrast de la massa fosca de la pedra i la fusta amb les clarianes dels cercats de buits i la pura línia final de la coberta. Tota la casa està concebuda per fer ressaltar l'horitzontalitat de les seves línies, per a això va complementada amb una àmplia terrassa volada d'ampit accentuat per la seva construcció amb troncs horitzontals, donant lloc a un bell efecte estètic al qual sacrifica, fins i tot, el pendent de la teulada una mica escassa en clima de neu abundant. Les diverses xemeneies rematen correctament la construcció, seguint amb gran senzillesa les línies de façana. Sota la sala d’estar, i gairebé ocult per la gran terrassa-solàrium sortint, queda situat el garatge, efectuant-se l'accés per una trinxera, solució així mateix no gaire pràctica en ple hivern nevat.s. XX
-
Habitatges Plurifamiliars Supermolina 66
STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Inés de Rivera Marinel·lo, Anton Maria Salvadó i Cabré
Es tracta d' un conjunt d'apartaments, quatre de poc més de vuitanta metres quadrats útils, quatre de poc més de seixanta metres quadrats útils i quatre oficines de gairebé quaranta metres quadrats útils. El conjunt també disposa d' un soterrani per a aparcament per a vint vehicles i vuit trasters petits. La conformació de la volumetria com una franja llarga i estreta, però trencada, que li atorga una voluntat de fragmentació física i visual, disposada al llarg de la parcel·la, respon, bàsicament, a les possibilitats urbanístiques d'edificar planta baixa i pis, amb l'aprofitament del sotacoberta, amb un sòcol soterrat destinat fonamentalment a aparcament. El pendent i el desnivell de la secció transversal del terreny afavoreix l'encaix de la volumetria en el sentit longitudinal i, d'aquesta manera, en disposar la dimensió estreta transversalment, minimitzem el moviment de terres i, per tant, l' impacte en el paisatge. També ha estat la lògica urbana allò que ha portat a disposar l' edificació propera i al llarg de la carretera interior de la Molina. Amb els apartaments a la part alta aconseguim alliberar la resta de la parcel·la com a espais enjardinats dels apartaments, sempre mirant cap a la Tossa d' Alp.2014