Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittioclose
Esbossos i detalls de la decoració interior dels Nous Apartaments a les Golfes de la Casa Milà.
- Autor:
- Francisco Juan Barba Corsini
- Data:
- 1953 - 1955
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Barba Corsini, Francisco Javier [Subfons]
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Perspectiva de l'exterior de l'Edifici d'Apartaments a La Molina.
- Autor:
- Francisco Juan Barba Corsini
- Data:
- 1964
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Barba Corsini, Francisco Javier [Subfons]
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
Memòria
Nascut a Tarragona el 16 de novembre de 1916, morí a Barcelona el 10 de març de 2008. Fill de pare arquitecte i constructor, va començar a cursar estudis de ciències exactes i arquitectura l’any 1932. Durant la Guerra Civil espanyola va haver d'aturar la seva formació. En acabar la guerra, continuà amb la seva carrera d’arquitectura, obtenint el títol d’arquitecte el juny de 1943, i establint seu primer estudi professional l’any 1945 al carrer Aribau de la ciutat de Barcelona. L’any 1954 obté el Diploma d’Urbanista; el de Doctor el 1965 i, el 1966, és nombrat professor de l’últim curs de Proyectos de la Escuela Superior de Arquitectura de Barcelona. Durant la postguerra cal destacar la seva participació activa en la reconstrucció de la ciutat, dirigint nombroses obres, sobretot, edificis urbans al “Servicio de Construcciones”. Les seves primeres construccions denoten trets neoclassicistes, influència de la rígida formació rebuda a la Escuela Superior de Arquitectura. Posteriorment, adopta un canvi en el seu estil influenciat pel cinema americà; la visió de les pel·lícules El manantial i Que el cielo la juzgue, l’inspiraren en la realització del projecte dels apartaments de la Pedrera (1953) ja desapareguts. Amb la mirada posada a les innovadores tendències europees, va superar els estrictes postulats de l’arquitectura neoclàssica de postguerra, i les seves obres es van convertir en un referent de l’evolució de l’arquitectura residencial catalana a partir de la segona meitat del segle XX. Cal destacar també en la figura d’en Barba Corsini, la seva vessant de dissenyador en les peces de mobiliari pels apartaments de la Pedrera.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Habitatges Escoles Pies 20-22
Francisco Juan Barba Corsini
Edificio aislado que se levanta sobre pilotis, y con una planta baja prácticamente diáfana. El único volumen cerrado ocupa aproximadamente una cuarta parte de la superficie; el resto se utiliza como zona de juegos para los niños. El jardín perimetral parece extenderse por la planta baja gracias a la construcción de un estanque y de pequeños parterres de piedras que evocan el mundo natural. La distribución de la planta se realiza por bandas: los dormitorios y las zonas de servicio dan a la parte de atrás, y las zonas de día dan a la calle. La separación de los estudios en las zonas de día se realiza mediante paneles que no llegan al techo y pueden cambiar en función de las necesidades. En el ático se localizan dos duplex retrasados de la fachada. La fachada a la calle está formada por terrazas que se extienden de un extremo al otro en voladizo por delante del cuerpo principal. A Barba Corsini le preocupaba que se pudiera disfrutar de las terrazas sin ser visto, por lo que dispuso una serie de antepechos opacos al tresbolillo que generan una composición muy dinámica. También había previsto un sistema de persianas plegables en el canto de las terrazas, que finalmente se suprimieron por motivos económicos. El edificio tiene un importante tratamiento cromático que, para el autor, representaba la cuarta dimensión del espacio. El volumen está revestido de gresite negro, los balcones son de chapa metálica blanca y, sobre esta base de no color, se van combinando las diferentes texturas, colores y materiales. -
Casa Zariquiey
Francisco Juan Barba Corsini
La planta de la casa sorgeix d’una lectura de dos elements bàsics de l’entorn: els vents que provenen del nord i les vistes sobre les dues caletes, a la banda sud. Dos murs còncaus de pedra de Cadaqués suporten una llosa de formigó que abasta tota la casa, i deixen una petita ranura de llum en tot el perímetre. La sala d’estar es col·loca en el punt de vista privilegiat, i un sistema de murs de maó vist permet el tancament dels dormitoris. La configuració planimètrica fa que la casa no sembli totalment tancada i crea una atmosfera domèstica que eludeix la noció d’un espai interior pròpiament dit. -
Edifici Mitre
Francisco Juan Barba Corsini
Al començament dels anys seixanta, la zona on se situa l’edifici es trobava en procés d’urbanització. El bloc opta per alinear-se al carrer posterior i separar-se de la ronda del General Mitre. És format per set cases independents, amb un total de 298 habitatges. Llevat dels habitatges situats a la testera, la resta són apartaments de 46 metres quadrats, tots en règim de lloguer. L’apartament tipus és concebut per a una família de fins a tres fills de poca edat. El concepte del bloc és heretat d’algunes propostes del moviment modern, si bé fetes aquí per mitjà de la promoció privada. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Edifici MitreFrancisco Juan Barba Corsini
Grup d'Habitatges per la Caixa de Pensions Can Mercader
Francisco Juan Barba Corsini, Margarita Brender Rubira, Joan-Antoni Padrós Galera
La Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros adquirió el solar una fábrica preexistente y encargó su demolición para promover, años después, la construcción de viviendas acogidas a la Ley de la Vivienda estatal. En 1966, encargó el proyecto a tres arquitectos que nunca habían colaborado juntos. Los arquitectos desarrollaron una figura de Planeamiento Urbanístico previo para establecer las condiciones de edificación necesarias para la ejecución del proyecto previsto. Habían estudiado propuestas más compactas de manzana cerrada y otras modalidades que descartaron. El proyecto se estructura en nueve edificios, todos ellos orientados prácticamente a norte-sur, con una ligera inclinación hacia el este, que rompía completamente la alineación del Plan Pons del entorno. Contiene tres torres de hasta doce plantas de altura que actúan como pantalla frente a la carretera Nacional II. El resto de las edificaciones, de planta baja y dos o tres plantas, se sitúan en la parte cercana a los edificios de planta baja y piso que predominan en este barrio. Así pues, dos zonas absolutamente diferenciadas. Entre ellas, se introdujero una serie de espacios de socialización, con el objetivo de facilitar los encuentros entre los vecinos, liberando también algunos espacios de planta baja, mediante porches que comunican calles o a través de espacios cerrados de uso comunitario. El espacio libre del conjunto es una parte esencial del proyecto. El complejo residencial se estructura alrededor de una plaza central que dividida en dos niveles que dan acceso a todos los bloques. El acceso al conjunto se realiza a través de dos vías peatonales que conectan con el cinturón perimetral de calles. Además de la plaza central y las calles adyacentes, el complejo cuenta con cuatro pasarelas elevadas que configuran un tercer nivel de relación, ubicado a 2,80 m sobre la cota de los bloques bajos. El conjunto residencial de Can Mercader se distribuye en seis tipologías de viviendas moduladas según una crujía de 7,70 m en los bloques altos y 8,50 m en los bajos. Se aprecia una clara intención de introducir variaciones en cuanto a las distribuciones, el número de habitaciones –tres o cuatro en los bloques altos y cuatro o cinco en los bloques bajos–, definición de fachadas, mediante la introducción de desplazamientos tanto en altura como en planta, que garantizan la permeabilidad del conjunto a pesar de la altura de los bloques. En planta, los desplazamientos colaboran a dotar de privacidad a las terrazas. Las viviendas constan de: cocina, galería abierta, comedor-sala de estar, aseo, baño, una habitación doble, entre dos y cuatro habitaciones individuales, terraza asociada a la sala de estar y, en algunos casos, a la habitación contigua a esta. Con esta variedad tipológica, los arquitectos ofrecen la posibilidad de alojar familias de hasta ocho personas en la misma vivienda o incluso diez, algo muy habitual de aquel momento que Barba Corsini ya proponía en su proyecto de viviendas de Mitre en Barcelona.Arxiu
-
Dibuix
Esbossos i detalls de la decoració interior dels Nous Apartaments a les Golfes de la Casa Milà.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de l'Edifici d'Apartaments a La Molina.
Arxiu Històric del COAC
Bibliografia