Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Anton Maria Salvadó i Cabré

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Nau Industrial Riudellots

    Joan Forgas i Coll, Teresa Gimeno, Amàlia Pascual, Anton Maria Salvadó i Cabré

  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

    Premi FAD

    Nau Industrial Riudellots

    Joan Forgas i Coll, Teresa Gimeno, Amàlia Pascual, Anton Maria Salvadó i Cabré

  3. La Fatarella

    Esteve Aymerich Serra, Joaquim Gascó i Palacín, Anton Maria Salvadó i Cabré

    La Fatarella

    La concepció de l’alberg respon a la naturalesa peculiar de l’encàrrec: un equipament per allotjar qui vulgui gaudir del medi rural del lloc. L’edificació es construeix amb tècniques i materials autòctons: murs de pedra seca, murs i voltes de pedra carejada, pilastres de carreus de pedra, murs de pedra laminar. Per a les jàsseres i embigats, la fusta, com també per a la fusteria i els paviments. La ceràmica, per a les teules de la coberta i els revestiments. La casa també havia de respondre a un clar criteri d’aprofitament energètic: un pati interior genera ombra i afavoreix la ventilació creuada. Unes pèrgoles amb vegetació caduca permeten regular l’assolellada a l’hivern i a l’estiu. El sol de l’hivern genera l’efecte hivernacle a través d’uns grans finestrals. La base de la construcció aprofita els marges i les feixes preexistents, definint i completant tres plataformes que ja hi havia a la topografia originària.
  4. Casa Rodríguez Palau

    Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Casa Rodríguez Palau

  5. Pista Poliesportiva Coberta 'La Gamba'

    Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Pista Poliesportiva Coberta 'La Gamba'

    El projecte respon a l’exigència de construir una pista poliesportiva coberta davant d’un pavelló esportiu existent. L’estructura consisteix en una sola barra que arrenca del terra, es corba formant la coberta, es recolza sobre l’antic edifici i arriba a volar per sobre d’aquest. La superfície de la nova coberta consisteix en una planxa galvanitzada suportada per corretges fetes amb tubs de secció circular. Així, la coberta fa la funció d’una façana, si bé no arriba a tocar a terra, sinó que es plega i forma un canal de recollida d’aigües que vessa en un receptacle de graves. L’ordre dels suports de la nova coberta es desmarca de l’ordre dels suports del pavelló existent, deixant un marge de desplaçament que emfasitza la independència de la nova construcció. La solució final permet la transparència de les visuals al nivell del terra, si bé recrea l’atmosfera d’un espai interior a la pista de jocs pròpiament dita.
  6. Deixalleria i Parc de Vehicles Municipal de Girona

    Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Deixalleria i Parc de Vehicles Municipal de Girona

  7. Habitatges Mas Ramada

    Esteve Aymerich Serra, Josep Maria Miró i Gellida, Anton Maria Salvadó i Cabré, Josep M. Rieradevall

    Habitatges Mas Ramada

  8. CAP La Sénia

    STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Gerard Puig i Freixas, Anton Maria Salvadó i Cabré

    CAP La Sénia

    El centre d’assistència primària queda inserit en un teixit urbà de gra petit i dispers, i la seva volumetria dóna resposta a aquestes condicions de l’entorn. És format per dos cossos de dimensions diferents, paral·lels al carrer principal i separats per un pati. El cos baix és situat a l’interior de l’illa per tal d’encaixar-se amb les mitgeres veïnes a la mateixa alçada. L’accés té lloc pel pati que queda entre tots dos cossos. El programa de consultes es troba a les dues plantes superiors del cos alt. L’àrea d’atenció continuada i educació sanitària i personal es troben al cos baix. Les activitats d’horari continuat es fan a la planta baixa, de manera que es poden desenvolupar mentre la resta del centre roman tancat. El pati central afavoreix la creació d’un microclima intern i permet situar cada ús en la millor posició en façana. Totes les zones de treball es troben a la banda nord, mentre que les zones d’espera queden situades a les façanes que donen al sud.
  9. Ossera-Memorial de la Batalla de l'Ebre

    STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Inés de Rivera Marinel·lo, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Ossera-Memorial de la Batalla de l'Ebre

Bibliografia

Societats