Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
Obres (8)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (9)
-
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat
Nau Industrial RiudellotsCasa Rodríguez Palau
Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré
Dos cossos en “L” de pisos desnivellats que segueixen el pendent i s’articulen per mitjà d’accés i escala. Un llenç de fàbrica ceràmica actua com a clova i s’enfronta amb el carrer i la fortalesa, ocultant contingències domèstiques. Al seu redós sorgeixen els plans de coberta i les dependències encarades al jardí i les vistes. Hàbil relació de cotxera i jardí.Deixalleria i Parc de Vehicles Municipal de Girona
Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré
Ajuntament i Govern espanyol financen un servei, preceptiu d’ençà del 1993, per a la recollida selectiva de residus, completat per una cotxera de l’empresa Musersa. En el no man’s land industrial, el projecte adopta una actitud radical i estricta: la topografia del solar i la diferència entre servei exterior i logística interna propicien la inserció d’un cos únic, vestit de planxa galvanitzada, que inclou la cotxera i els serveis administratius. Al davant, les andanes de classificació i llur zona de maniobra; a dins, el pati de maniobra dels vehicles. La pulcra construcció de les lluernes ortogonals i la cal·ligrafia de les trobades de planxa, portals, gàrgoles... són el llenguatge contingut d’un equipament econòmic que busca en la funció i en la construcció les regles per a un paisatge industrial possible.Pista Poliesportiva Coberta 'La Gamba'
Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré
El projecte respon a l’exigència de construir una pista poliesportiva coberta davant d’un pavelló esportiu existent. L’estructura consisteix en una sola barra que arrenca del terra, es corba formant la coberta, es recolza sobre l’antic edifici i arriba a volar per sobre d’aquest. La superfície de la nova coberta consisteix en una planxa galvanitzada suportada per corretges fetes amb tubs de secció circular. Així, la coberta fa la funció d’una façana, si bé no arriba a tocar a terra, sinó que es plega i forma un canal de recollida d’aigües que vessa en un receptacle de graves. L’ordre dels suports de la nova coberta es desmarca de l’ordre dels suports del pavelló existent, deixant un marge de desplaçament que emfasitza la independència de la nova construcció. La solució final permet la transparència de les visuals al nivell del terra, si bé recrea l’atmosfera d’un espai interior a la pista de jocs pròpiament dita.La Fatarella
Esteve Aymerich Serra, Joaquim Gascó i Palacín, Anton Maria Salvadó i Cabré
La concepció de l’alberg respon a la naturalesa peculiar de l’encàrrec: un equipament per allotjar qui vulgui gaudir del medi rural del lloc. L’edificació es construeix amb tècniques i materials autòctons: murs de pedra seca, murs i voltes de pedra carejada, pilastres de carreus de pedra, murs de pedra laminar. Per a les jàsseres i embigats, la fusta, com també per a la fusteria i els paviments. La ceràmica, per a les teules de la coberta i els revestiments. La casa també havia de respondre a un clar criteri d’aprofitament energètic: un pati interior genera ombra i afavoreix la ventilació creuada. Unes pèrgoles amb vegetació caduca permeten regular l’assolellada a l’hivern i a l’estiu. El sol de l’hivern genera l’efecte hivernacle a través d’uns grans finestrals. La base de la construcció aprofita els marges i les feixes preexistents, definint i completant tres plataformes que ja hi havia a la topografia originària.Habitatges Mas Ramada
Esteve Aymerich Serra, Josep Maria Miró i Gellida, Josep M. Rieradevall, Anton Maria Salvadó i Cabré
Petit barri de sutura entre nuclis dispersos dels anys cinquanta a setanta, planejat a finals del s. xx amb quatre illes plurifamiliars i unifamiliars de promoció pública. El projecte es dol d’unes rígides premisses urbanístiques i programàtiques, s’eleva lleugerament de la rasant per ordenar l’accés i l’aparcament soterrat, delinea unes plantes pis homogènies i malda per obtenir la millor economia en l’ordre estructural i els tipus d’habitatge. L’austeritat no impedeix la pulcritud i aportacions com les caixes de persiana.CAP La Sénia
STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Gerard Puig i Freixas, Anton Maria Salvadó i Cabré
El centre d’assistència primària queda inserit en un teixit urbà de gra petit i dispers, i la seva volumetria dóna resposta a aquestes condicions de l’entorn. És format per dos cossos de dimensions diferents, paral·lels al carrer principal i separats per un pati. El cos baix és situat a l’interior de l’illa per tal d’encaixar-se amb les mitgeres veïnes a la mateixa alçada. L’accés té lloc pel pati que queda entre tots dos cossos. El programa de consultes es troba a les dues plantes superiors del cos alt. L’àrea d’atenció continuada i educació sanitària i personal es troben al cos baix. Les activitats d’horari continuat es fan a la planta baixa, de manera que es poden desenvolupar mentre la resta del centre roman tancat. El pati central afavoreix la creació d’un microclima intern i permet situar cada ús en la millor posició en façana. Totes les zones de treball es troben a la banda nord, mentre que les zones d’espera queden situades a les façanes que donen al sud.
Audiovisual
-
2:11:00
SCALAE Vistas de Perfil Ton Salvadó 20210411