Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Arquitecte català nascut a Manresa el 1967.
Va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
Ha treballat principalment en projectes d’escala urbana, en projectes d’espai públic i en propostes territorials i de paisatge per a diferents administracions públiques. Del 2004 al 2011 va ser cap del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Manresa.

D'entre molts altres, ha desenvolupat els treballs professionals següents: Escola pública Montbou a Santa Margarida de Montbui (premi Joves arquitectes 1999); Pla director per a l’estructuració de l’espai públic de la ciutat, per a l’Ajuntament de Manresa el 1998; per a l’Ajuntament de Barcelona, la proposta de reordenació urbana de les vores de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron en l’àmbit de la Teixonera (2001) i, també, l’ordenació de les vores del parc dels Tres Turons en l’àmbit de la vora nord del turó de la Rovira (2002); projectes de renovació de l’espai públic del centre històric de la ciutat de Manresa com la plaça Valldaura (2005), la plaça del Carme (2009) o la plaça Montserrat (2009); Parc Vila Closes de Manresa (2007); auditori a l'església del convent de Sant Francesc de Santpedor (2003-2011, projecte seleccionat per al pavelló català de la Biennal de Venècia de 2014); renovació de l'espai públic del nucli antic de Sant Per e de Riudebitlles (2018, primer premi al concurs d'idees).

A banda de la publicació dels seus projectes en diverses revistes i llibres d'arquitectura, és autor o coautor dels llibres següents:
- D. Closes, X. Domènech, J. Rieradevall, L. Reales, S. Rueda. 1998. "La ciutat sostenible". Centre de Cultura Contemporània de Barcelona/Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona, Barcelona.
- C. Botifoll, D. Closes, J. Illa, J. Ludevid, M. Ludevid, S. Rueda, F. Vila. 1998. "Arquitectura territorial, medi natural i desenvolupament urbà al Pla de Bages". Fundació Caixa de Manresa.
- D. Closes. 2007. "Territori: espais d’identificació; espais públics?". Article inclòs al llibre "Art, experiències i territoris en procés". Idensitat / Actar D, 2007.
- D. Closes. 2009. "Plan director para la estructuración del espacio público de Manresa". Capítol inclòs al llibre "Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje" (J. Busquets/A. Cortina, coordinadors). Editorial Ariel, Barcelona.

Works

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology

  1. Montbou School

    David Closes i Núñez

    Montbou School

    El projecte havia de desenvolupar una escola en un solar de petitíssimes dimensions: un solar d’uns 630m2 en els quals calia encabir un sostre construït d’uns 700m2. Aquesta parcel.la estava situada al fons d’una pista poliesportiva ja existent que s’havia d’utilitzar com a pati de l’escola. L’entorn de l’escola el constituïen, a l’oest, les instal.lacions d’un camp de futbol i, a l’est, un sector de cases unifamiliars separades de l’espai de l’escola per un passatge de només tres metres d’amplada. Pràcticament totes les obertures s’han situat als costats sud i nord. Així, les visuals principals a través de l’edifici prenen el sentit longitudinal del solar, en la direcció en la qual no existeixen interferències per edificacions (les del camp de futbol o les casetes unifamiliars). D’aquesta manera es primen les vistes més llargues: unes cap als boscos i turons del sud del poble i les altres cap a la riera i els camps situats al nord. Tant la disposició dels recorreguts principals de l’edifici (els d’entrada i sortida del recinte de l’escola i els de l’escala i vestíbuls interiors) com la formalització del porxo (resolt a diferents alçades i en el qual conflueixen totes les circulacions) pretenen, també, emfasitzar les vistes esmentades cap al sud i cap al nord. L’accés principal a l’escola es resol mitjançant una rampa tangent al passatge. Aquesta rampa aconsegueix travessar la façana est sense gairebé alterar-la -talment com un nen que es fica sota unes faldilles sense alçar-les-. Així, la façana manté el seu aspecte de mur cec que abraça i tanca el porxo d’accés. La rampa, els volums cecs i la tanca del solar de la façana est pretenen eixamplar i enriquir l’espai públic del passatge i pretenen conduir l’accés tant a l’escola com als diferents patis a través del porxo plantejat. La formalització de la façana est, sense gairebé referències d’escala, pretén dotar l’edifici del caràcter públic que li correspon.
  2. Auditorium in the Convent of Sant Francesc

    David Closes i Núñez

    Auditorium in the Convent of Sant Francesc

    El convent de Sant Francesc, situat a la vila de Santpedor, va ser construït a principis del segle XVIII. El 1835, data en què el convent fou saquejat, s’inicià el procés de deteriorament progressiu de l’edifici que culminà amb l’enderroc del complex l’any 2000. Només restà dempeus l’església, en un estat completament ruïnós, però. El projecte tenia per objectiu convertir l’església en un auditori i en un equipament cultural. L’actuació ha consolidat l’església sense esborrar el procés de deteriorament i d’esfondrament que havia patit l’edifici. El projecte ha permès mantenir els valors espacials interiors de l’església, amb les insòlites entrades de llum produïdes pels esfondraments parcials patits per les cobertes, tot diferenciant clarament la construcció originària dels nous elements executats. El resultat final permet llegir les ferides històriques i els valors espacials més importants de l’edifici sense renunciar a l’ús d’un llenguatge contemporani en els nous elements plantejats en la intervenció. Els nous volums necessaris per al funcionament de l’equipament (sales d’instal.lacions o accessos verticals) s’han situat a cavall de l’interior i l’exterior de l’edifici amb l’objectiu de preservar l’espai unitari de la nau de l’església. Els nous accessos s’han plantejat de manera que permeten realitzar un recorregut circular complet per l’edifici tot generant vistes singulars i diverses. La intervenció ha pretès preservar el llegat històric de l’edifici tot afegint-hi nous valors que realcen i singularitzen de forma contemporània l’església de l’antic convent de Sant Francesc. És previst que, en el futur, una darrera fase completi l’actuació ubicant l’arxiu històric del municipi a les plantes altes del costat sud de l’església.
  3. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Shortlisted
    Auditorium in the Convent of Sant Francesc

Bibliography (10)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.