Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Eduard Bru i Bistuer

  • Eduard Bru i Bistuer

Memory

Arquitecto 1975 / Dr. Arquitecto 1987 por la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB / UPC) Profesor Titular de Proyectes Arquitectónicos desde 1991 (ETSAB / UPC) Profesor Catedrático 2011 por la UPC La obra de arquitectura ha merecido, entre otros, la nominación al Premio de Arquitectura Contemporánea de la Unión Europea, Premio Mies van der Rohe (2013), la mención en la XI Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo (2011), la selección premio FAD (2011), el premio FAD (1992), el premio Ciutat de Barcelona (1991) y premios internacionales como el Sebetia Ter (2000) o la Medalla de la Ville de París (1994). La actividad académica desarrollada ha cubierto desde la ETSAB, la Welsh School of Architecture of Cardiff University in Wales, UK, la Technische Universität Berlin o la Scuola Superiore Europea di Architettura Urbana en Nápoles. Simultáneamente, la obra ha estado publicada en revistas de reconocido prestigio internacional, contándose también con la publicación de libros en editoriales como Gustavo Gili, Actar o De Singel.

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. La Bastida Vocational Training Centre

    Eduard Bru i Bistuer, Josep Lluís Mateo i Martínez

    La Bastida Vocational Training Centre

    L’edifici és el resultat d’una lectura crítica de la perifèria urbana, tal com es mostrava als anys vuitanta, com una sèrie de terrenys trencats i mancats de cohesió. El projecte dóna una resposta monumental mitjançant un cos allargat que imposa una geometria clara a l’indret. L’escola se situa a la vora d’un carrer que ve de la ciutat i articula el programa i la volumetria al voltant d’aquest carrer. La traça corba del carrer i la traça recta de l’aulari determinen tota la implantació. L’aulari forma un pont sobre el carrer, on se situa l’entrada a tot el recinte. La planta baixa queda edificada fins a la traça del carrer, mentre que la planta soterrani, que acull els tallers, abasta tota la superfície assenyalada pel carrer i pel front de l’edifici. L’escola queda articulada amb la via que la connecta al nucli urbà i ofereix una resposta rotunda a la topografia, i la construcció s’alleugereix a mesura que s’arriba a la coberta.
  2. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    La Bastida Vocational Training Centre

    Eduard Bru i Bistuer, Josep Lluís Mateo i Martínez

  3. L'Alzina Educational Centre

    Jordi Bellmunt, Eduard Bru i Bistuer, Gemma Tarragó

    L'Alzina Educational Centre

    Hem organitzat el Centre en pavellons separats. Un d’ells alberga als nens en règim d’observació. És l’edifici amb pati. Permet, si és convenient, que els nens juguin sense surti de l’àmbit general. Altres dos reben, cadascú d’ells a dos grups de cinc nens. L’edifici a prop de l’entrada és de l’administració i direcció. En l’extrem oposat, amparant-se’n entre plànols de la valla, es situa, en fron d‘un hort, una granja amb un pati, un taller i una balsa de rec per aigua de pluja recollida de les cobertes. El principal acte de l’obra és desplaçar la cota superior del montícle,- exterior per molt poc al recinte rectangular que s’ens va oferir,- de manera que introduït en l’interior de l’obra pot organitzar totes les construccions. El edificis es disposen segons els pendents resultants. Cadascú té un àmbit pròpi, una idea diferenciada del terreny. L’aprofitament del caràcter variable de les perspectives vol ser màxim. Els propis edificis coincideixen amb el límit del solar i actuen com a tancament. Les altres valles,- és un reformatori-, són dintre del bosc.5. El mòdul de 2.5 m (l’amplada d’un dormitori) ordena el conjunt. La totxana blanca, quan s’envelleix, dóna un to exterior a l’obra semblant, - però més resistent-, al revocs clars de les cases de cultiu del nostre país.
  4. Urban Development of the Olympic Area of La Vall d’Hebron

    Eduard Bru i Bistuer

    Urban Development of the Olympic Area of La Vall d’Hebron

    Parc de la Vall d'Hebron En essència i en termes generals, s'ha permès experimentar un projecte sobre l'espai obert, més que no pas sobre l'espai lliure. L'espai disponible de la ciutat actual és l'espai tensionat per excel•lència. Mai no és lliure. En termes de forma perquè es tracta d'un buit urbà, un buit enmig de coses irresoltes que han impossibilitat l'ocupació. En termes d'ús perquè a la ciutat ja no existeix l'espai lliure per a la contemplació. S'hi actua sempre: es corre, es patina o es balla. Mai no es mira, es passa. El nou espai concebut és una estructura de lleis tancades i de formes obertes. No pretén ser una obra acabada. La ciutat, ara, no és mai una composició. Està influït, si es vol, de l'art Pop. Però de manera més decantada que els objectes d'Oldenburg que conté: ho està pel que fa a la manipulació d'escales i l'ús del signe. S'aproxima a una lectura de la ciutat que passa per Poe, Baudelaire, Benjamin o l'expressionisme alemany, pel fet de sentir i crear la ciutat com a cosa terrible; cercant la seva bellesa terrible.
  5. Cabaní House

    Eduard Bru i Bistuer

    Cabaní House

    Els valors principals del lloc són l’emplaçament i el paisatge. Les visuals sobre les serralades prepirinenca i pirinenca tenen lloc en el sentit del pendent del solar. La casa queda col·locada enfrontada al paisatge, seguint el pendent. L’accés, situat a la planta superior, permet entrar en una construcció que ocupa dos nivells a mesura que baixa pel pendent. La planta inferior està disposada per recollir adequadament els cotxes i situar-hi la biblioteca. També organitza l’espai exterior mitjançant unes geometries que són compartides amb la topografia i les visuals: una sèrie de terrasses descendents, articulades i accessibles des de la casa. La planta superior, amb l’entrada principal, aprofita la base que li ofereix la planta baixa, tot i que, en quedar alliberada del contacte amb el terra, cerca la relació amb el paisatge amb una llibertat més gran. La tensió de la corba exfolia les diverses capes que formen les parets, la qual cosa dóna lloc als àmbits habitables.
  6. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Architecture - Public Spaces

    FAD Award

    Urban Development of the Olympic Area of La Vall d’Hebron

    Eduard Bru i Bistuer

  7. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Cabaní House

    Eduard Bru i Bistuer

  8. North Campus Public Spaces (UAB)

    Eduard Bru i Bistuer

    North Campus Public Spaces (UAB)

    El projecte és un recorregut que s'expressa com a tal. Es tracta de desplaçar-se entre edificis -que no tenen res de particular a veure, però que provoquen visions tangents sobre el paisatge circumdant-, i establir un camí estable sobre la pendent suau i transversal del terreny. El camí és lleugerament superficial, com solen ser-ho els designis humans davant l'ordre natural de les coses: pretén unir dos punts extrems del Campus amb els mínims ensurts possibles i la màxima planeitat. És per altra banda una situació habitual: l'espai públic actual no es presenta amb un principi i una fi. Ni tan sols permet aturar-se. Avui, la violència quotidiana d'allò públic és un desplaçament continu, un trànsit entre treball i residència, o entre dos treballs, o entre dos recintes d'oci. El projecte no construeix doncs una "plaça", sinó aquest trajecte sense camuflatge: apareix llavors la tensió entre l'artifici -caminar a peu pla-, i allò natural, la topografia del lloc. Apartar-se del pas és situar-se sobre la secció natural, sobre l'àmbit d'influència dels edificis. Al capdavall, és aturar-se. Ancorar-se al sòl mentre el pas d'asfalt flueix a l'altura dels nostres ulls.
  9. UAB University Campus

    Eduard Bru i Bistuer

    UAB University Campus

    Pel seu cantó urbà, l'edifici acorda les seves geometries amb l'hotel veí per tal de configurar una plaça. Per la façana oberta a un corredor verd del Vallés, adopta la forma de crescent, tot rebent la Vall de St. Domènech. Una perforació en el volum principal crea un balcó que no tant sols uneix plaça i crescent, si no que lliga les tres valls conformadors de la topografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els materials, colors i diverses solucions constructives -prefabricades o molt manuals- no busquen diferenciar-se, si no integrar-se amb les arquitectures del lloc, encara que puguin ésser només discretes. L'atenció al lloc vol redimir, ensems, les velles i la més nova.
  10. Roundabout in Bellaterra

    Eduard Bru i Bistuer

    Roundabout in Bellaterra

    Es tracta de no fer una rotonda ordenadora de tràfic un objecte auto referencial, sinó de inserir-la en el conjunt del Campus de la UAB, tot emfatitzant les seves qualitats en tant que lloc i paisatge, i no utilitzant-les pas com a fons inerme d’una acció sobreposada. Per fer-ho, es confia en la continuïtat espacial i ambiental amb el lloc, que es materialitza principalment des de les qualitats del verd, ja que el Campus de la UAB és un Campus a on abunda la natura. Així les rengles de diverses espècies que acompanyen el tràfic es mantenen curosament per sobre la rotonda. La tensió entre aquestes geometries lineals i el caràcter obligadament circular del perímetre de la rotonda, es resol des d’un augment del gruix de les traces arbòries. La rotonda es presenta, llavors, com una continuïtat i, alhora, una compressió de la perspectiva, com una alteració en la traça d’un bosc, en aquest cas habitat per homes i màquines.
  11. 96 Dwellings for the Elderly Reina Amàlia

    Bru Lacomba Setoain, Eduard Bru i Bistuer, Neus Lacomba Mongé, Victor Setoain Perego

    96 Dwellings for the Elderly Reina Amàlia

Bibliography

Societies