Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Eduard Bru i Bistuer

  • Eduard Bru i Bistuer

Memoria

Arquitecto 1975 / Dr. Arquitecto 1987 por la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB / UPC) Profesor Titular de Proyectes Arquitectónicos desde 1991 (ETSAB / UPC) Profesor Catedrático 2011 por la UPC La obra de arquitectura ha merecido, entre otros, la nominación al Premio de Arquitectura Contemporánea de la Unión Europea, Premio Mies van der Rohe (2013), la mención en la XI Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo (2011), la selección premio FAD (2011), el premio FAD (1992), el premio Ciutat de Barcelona (1991) y premios internacionales como el Sebetia Ter (2000) o la Medalla de la Ville de París (1994). La actividad académica desarrollada ha cubierto desde la ETSAB, la Welsh School of Architecture of Cardiff University in Wales, UK, la Technische Universität Berlin o la Scuola Superiore Europea di Architettura Urbana en Nápoles. Simultáneamente, la obra ha estado publicada en revistas de reconocido prestigio internacional, contándose también con la publicación de libros en editoriales como Gustavo Gili, Actar o De Singel.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Centro de Formación Profesional La Bastida

    Eduard Bru i Bistuer, Josep Lluís Mateo i Martínez

    Centro de Formación Profesional La Bastida

    L’edifici és el resultat d’una lectura crítica de la perifèria urbana, tal com es mostrava als anys vuitanta, com una sèrie de terrenys trencats i mancats de cohesió. El projecte dóna una resposta monumental mitjançant un cos allargat que imposa una geometria clara a l’indret. L’escola se situa a la vora d’un carrer que ve de la ciutat i articula el programa i la volumetria al voltant d’aquest carrer. La traça corba del carrer i la traça recta de l’aulari determinen tota la implantació. L’aulari forma un pont sobre el carrer, on se situa l’entrada a tot el recinte. La planta baixa queda edificada fins a la traça del carrer, mentre que la planta soterrani, que acull els tallers, abasta tota la superfície assenyalada pel carrer i pel front de l’edifici. L’escola queda articulada amb la via que la connecta al nucli urbà i ofereix una resposta rotunda a la topografia, i la construcció s’alleugereix a mesura que s’arriba a la coberta.
  2. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Centro de Formación Profesional La Bastida

    Eduard Bru i Bistuer, Josep Lluís Mateo i Martínez

  3. Centro Educativo L'Alzina

    Jordi Bellmunt i Chiva, Eduard Bru i Bistuer, Gemma Tarragó

    Centro Educativo L'Alzina

    Hem organitzat el Centre en pavellons separats. Un d’ells alberga als nens en règim d’observació. És l’edifici amb pati. Permet, si és convenient, que els nens juguin sense surti de l’àmbit general. Altres dos reben, cadascú d’ells a dos grups de cinc nens. L’edifici a prop de l’entrada és de l’administració i direcció. En l’extrem oposat, amparant-se’n entre plànols de la valla, es situa, en fron d‘un hort, una granja amb un pati, un taller i una balsa de rec per aigua de pluja recollida de les cobertes. El principal acte de l’obra és desplaçar la cota superior del montícle,- exterior per molt poc al recinte rectangular que s’ens va oferir,- de manera que introduït en l’interior de l’obra pot organitzar totes les construccions. El edificis es disposen segons els pendents resultants. Cadascú té un àmbit pròpi, una idea diferenciada del terreny. L’aprofitament del caràcter variable de les perspectives vol ser màxim. Els propis edificis coincideixen amb el límit del solar i actuen com a tancament. Les altres valles,- és un reformatori-, són dintre del bosc.5. El mòdul de 2.5 m (l’amplada d’un dormitori) ordena el conjunt. La totxana blanca, quan s’envelleix, dóna un to exterior a l’obra semblant, - però més resistent-, al revocs clars de les cases de cultiu del nostre país.
  4. Urbanización del Área Olímpica de la Vall d’Hebron

    Eduard Bru i Bistuer

    Urbanización del Área Olímpica de la Vall d’Hebron

    Parc de la Vall d'Hebron En essència i en termes generals, s'ha permès experimentar un projecte sobre l'espai obert, més que no pas sobre l'espai lliure. L'espai disponible de la ciutat actual és l'espai tensionat per excel•lència. Mai no és lliure. En termes de forma perquè es tracta d'un buit urbà, un buit enmig de coses irresoltes que han impossibilitat l'ocupació. En termes d'ús perquè a la ciutat ja no existeix l'espai lliure per a la contemplació. S'hi actua sempre: es corre, es patina o es balla. Mai no es mira, es passa. El nou espai concebut és una estructura de lleis tancades i de formes obertes. No pretén ser una obra acabada. La ciutat, ara, no és mai una composició. Està influït, si es vol, de l'art Pop. Però de manera més decantada que els objectes d'Oldenburg que conté: ho està pel que fa a la manipulació d'escales i l'ús del signe. S'aproxima a una lectura de la ciutat que passa per Poe, Baudelaire, Benjamin o l'expressionisme alemany, pel fet de sentir i crear la ciutat com a cosa terrible; cercant la seva bellesa terrible.
  5. Casa Cabaní

    Eduard Bru i Bistuer

    Casa Cabaní

    Els valors principals del lloc són l’emplaçament i el paisatge. Les visuals sobre les serralades prepirinenca i pirinenca tenen lloc en el sentit del pendent del solar. La casa queda col·locada enfrontada al paisatge, seguint el pendent. L’accés, situat a la planta superior, permet entrar en una construcció que ocupa dos nivells a mesura que baixa pel pendent. La planta inferior està disposada per recollir adequadament els cotxes i situar-hi la biblioteca. També organitza l’espai exterior mitjançant unes geometries que són compartides amb la topografia i les visuals: una sèrie de terrasses descendents, articulades i accessibles des de la casa. La planta superior, amb l’entrada principal, aprofita la base que li ofereix la planta baixa, tot i que, en quedar alliberada del contacte amb el terra, cerca la relació amb el paisatge amb una llibertat més gran. La tensió de la corba exfolia les diverses capes que formen les parets, la qual cosa dóna lloc als àmbits habitables.
  6. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura - Espacios Públicos

    Premio FAD

    Urbanización del Área Olímpica de la Vall d’Hebron

    Eduard Bru i Bistuer

  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Casa Cabaní

    Eduard Bru i Bistuer

  8. Espacios Públicos del Campus Nord (UAB)

    Eduard Bru i Bistuer

    Espacios Públicos del Campus Nord (UAB)

    El projecte és un recorregut que s'expressa com a tal. Es tracta de desplaçar-se entre edificis -que no tenen res de particular a veure, però que provoquen visions tangents sobre el paisatge circumdant-, i establir un camí estable sobre la pendent suau i transversal del terreny. El camí és lleugerament superficial, com solen ser-ho els designis humans davant l'ordre natural de les coses: pretén unir dos punts extrems del Campus amb els mínims ensurts possibles i la màxima planeitat. És per altra banda una situació habitual: l'espai públic actual no es presenta amb un principi i una fi. Ni tan sols permet aturar-se. Avui, la violència quotidiana d'allò públic és un desplaçament continu, un trànsit entre treball i residència, o entre dos treballs, o entre dos recintes d'oci. El projecte no construeix doncs una "plaça", sinó aquest trajecte sense camuflatge: apareix llavors la tensió entre l'artifici -caminar a peu pla-, i allò natural, la topografia del lloc. Apartar-se del pas és situar-se sobre la secció natural, sobre l'àmbit d'influència dels edificis. Al capdavall, és aturar-se. Ancorar-se al sòl mentre el pas d'asfalt flueix a l'altura dels nostres ulls.
  9. Villa Universitaria UAB

    Eduard Bru i Bistuer

    Villa Universitaria UAB

    Pel seu cantó urbà, l'edifici acorda les seves geometries amb l'hotel veí per tal de configurar una plaça. Per la façana oberta a un corredor verd del Vallés, adopta la forma de crescent, tot rebent la Vall de St. Domènech. Una perforació en el volum principal crea un balcó que no tant sols uneix plaça i crescent, si no que lliga les tres valls conformadors de la topografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els materials, colors i diverses solucions constructives -prefabricades o molt manuals- no busquen diferenciar-se, si no integrar-se amb les arquitectures del lloc, encara que puguin ésser només discretes. L'atenció al lloc vol redimir, ensems, les velles i la més nova.
  10. Rotonda en Bellaterra

    Eduard Bru i Bistuer

    Rotonda en Bellaterra

    Es tracta de no fer una rotonda ordenadora de tràfic un objecte auto referencial, sinó de inserir-la en el conjunt del Campus de la UAB, tot emfatitzant les seves qualitats en tant que lloc i paisatge, i no utilitzant-les pas com a fons inerme d’una acció sobreposada. Per fer-ho, es confia en la continuïtat espacial i ambiental amb el lloc, que es materialitza principalment des de les qualitats del verd, ja que el Campus de la UAB és un Campus a on abunda la natura. Així les rengles de diverses espècies que acompanyen el tràfic es mantenen curosament per sobre la rotonda. La tensió entre aquestes geometries lineals i el caràcter obligadament circular del perímetre de la rotonda, es resol des d’un augment del gruix de les traces arbòries. La rotonda es presenta, llavors, com una continuïtat i, alhora, una compressió de la perspectiva, com una alteració en la traça d’un bosc, en aquest cas habitat per homes i màquines.
  11. 96 Viviendas para la Tercera Edad Reina Amàlia

    Bru Lacomba Setoain, Eduard Bru i Bistuer, Neus Lacomba Mongé, Victor Setoain Perego

    96 Viviendas para la Tercera Edad Reina Amàlia

Bibliografía

Sociedades