Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Escribà&Nadal

Memory

Escribà&Nadal es va fundar l’any 1961. La societat emprèn el camí de l’aprenentatge amb molta energia i entusiasme, però acaba l’etapa formativa amb una dura confrontació amb la part més retrògrada de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. L’any 1967, quan Joan Escribà acaba les carreres d’Enginyeria Industrial i Arquitectura, la societat consolida sacramentalment els vincles i es trasllada a Mojàcar (Almería). El viatge, realitzat en un 2 CV, tenia com a objectiu col·laborar amb l’arquitecte Roberto Puig Adam en la fundació i posada en marxa de la Universidad Libre del Mediterráneo, però aquest primer projecte acaba com el rosari de l’aurora. L’any 1968 la societat s’amplia amb la incorporació d’Enric Escribà Nadal. És l’any, també, que Miós Nadal acaba la carrera d’Arquitectura. Amb una magra esponsorització de l’empresa Cubiertas i Tejados, s’inicia un període molt intens d’investigació sobre el projecte d’un conjunt habitacional prefabricat per ser implantat a Ciutat Badia. Un segon rosari de l’aurora, vaja. És a partir d’aquest moment que la societat comença el camí de l’exercici liberal de la professió. Al 1971 s’hi incorpora Laia Escribà Nadal i l’equip es trasllada a la Bisbal d’Empordà. Allà s’inicia l’època de col·laboració i profunda implicació amb moviments “predemocràtics” com el Congrés de Cultura Catalana, Salvem les Gavarres i Unió de Pagesos. La societat també ofereix suport tècnic a moviments que treballen en la defensa del territori: port de Roses i Cap Norfeu; Volta de l’Ametller a Sant Feliu de Guíxols; primera envestida de Salvem Castell i la Pineda d’en Goriz; redacció de la Llei dels Aiguamolls de l’Empordà, etc.) L’any 1975, coordinant un brillant equip pluridisciplinari, la societat guanya el concurs per a la redacció del Pla General d’Ordenació de La Bisbal i de quinze municipis del seu entorn. L’equip proposa la gestió democràtica del planejament urbanístic i la tasca esdevé molt interessant i, tècnicament, reeixida, per bé que la pressió especulativa fa que esdevingui força dura i turmentosa. Entre les fites assolides cal destacar que es va evitar la urbanització de la part de les Gavarres compresa en l’àrea de planejament, es va preservar la imatge dels pobles i es va controlar rigorosament el seu creixement. Per a la societat Escribà&Nadal, però, l’operació va ser un desastre des del punt de vista econòmic i social. Amb un lapse de cinc anys, regalats generosament al Pla de La Bisbal, la societat reprèn l’exercici liberal de l’arquitectura. Al començament les coses van molt poc a poc, però a mida que el personal s’anima i es recicla comença una llarga temporada de feina durant la qual la il·lusió i la frustració s’alternen. Això es tradueix en dos hotels a Cerler (Osca); les escoles de Sant Joan les Fonts, Tossa, Hostalric i Castelló d’Empúries; la rehabilitació de l’ajuntament de Palamós; la remodelació de les Escoles Velles de la Bisbal... i en una muntanya de projectes no reeixits. La ressaca originada per la redacció del Pla General de La Bisbal fa que l’any 1985 l’empresa es vegi obligada a traslladar-se a Girona. Són d’aquesta època obres com la rehabilitació de la Sopa i del convent de les monges paüles, la Casa Lila i la Casa Quintanas al carrer del Portal Nou, totes a Girona. També en formen part l’escola Mas Clarà a La Bisbal; els IES de Torroella de Montgrí i de Tossa de Mar i l’ampliació de l’escola Josep Pallach de Figueres. La intervenció en espais públics es pot resumir en la plaça de la Pau, al Prat de Llobregat; la torre-observatori dels Aiguamolls de l’Empordà; l’acabament del Cementiri Vell i el començament del Nou, a Girona; una petita i “póvera” intervenció en la urbanització dels carrers de Madremanya, i la rehabilitació del Pont Vell de La Bisbal. Durant els últims temps la societat ha treballat en la remodelació de masies (mas Falgueres i el mas Pagès, de Cassà de la Selva, entre d’altres); en petits projectes per amics; en la construcció d’un niu a les muntanyes de Cadaqués, i en la llarga aventura del Museu Terracotta de La Bisbal. 59 anys de feina. Una petita part ha fructificat. La majoria dormirà per sempre més a la caixa de les recances. Nota: les dues incorporacions naturals a la societat, els arquitectes Enric i Laia Escribà Nadal, van fer un llarg aprenentatge dins l’empresa i actualment tiren endavant dues franquícies independents de línies molt diferenciades. L’empremta de la societat, però, és manté.

Author: Joan Escribà Serra

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Blue House

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Blue House

    Mínima ocupació en planta. Habitatge elemental que segrega allò que podria interferir el cartesianisme de la planta. Proposa una manera de viure tipus càmping: la major part del temps es fa vida a fora. La “roulotte” serveix per dormir, cuinar i per recollir-se, els vespres d’hivern. No hi ha una integració franca: el jardí és dominant sobre l’espai edificat. El Nord està cegat per la mitgera, el Sud i l’Est s’obren al jardí amb franquesa i el Ponent regula la llum amb compte, per preservar i controlar les vistes.
  2. Interventions in the Old Girona Cemetery

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Interventions in the Old Girona Cemetery

    En aquesta obra es va iniciar un procés interessant de prefabricació de nínxols, encaminat a aconseguir un element lleuger que pugui prescindir de revestiment i ofereixi unes cares lateral i posterior tan interessants com la frontal. El caràcter urgent de l’operació va servir d’excusa per posar en pràctica el sistema de prefabricats. S’ha tingut cura d’accentuar l’ambient recollit, fraccionant l’espai. Té interès el tractament de la cota més alta, dissenyada perquè hi tinguin lloc les cerimònies civils de comiat.
  3. The New Girona Cemetery

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    The New Girona Cemetery

    Es continua emprant el sistema de prefabricació posat en rodatge en la finalització del cementiri vell, encara que el plantejament del projecte sigui ben diferent. Donada la morfologia del territori es proposen una sèrie de feixes, adaptades a la topografia, on s’hi implanten els nínxols amb cura de conformar un espai controlat i assequible, minimitzant la visual frontal dels enterraments. Es projecta un eix central edificat, destinat a tensar el conjunt enjardinat. L’edifici, en planta baixa, es destina a serveis complementaris com sales de vetlla, crematori i administració. Les plantes successives havien de contenir enterraments a l’estil italià. L’ajuntament es va equivocar en les previsions de creixement doncs va proposar un cementiri de gran capacitat per satisfer les exigències de 50 anys, sense tenir en consideració que les practiques mortuòries actuals requereixen molt menys espai . El resultat és unes dependències desaprofitades, amb aspecte piranesià i un paisatge més preservat. Es pot resumir que l’actuació s’ha limitat a restituir un espai natural malmès pel traçat de la N-2.
  4. Escribà Rambla de les Flors Confectioner's

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Escribà Rambla de les Flors Confectioner's

    Una petita joia, una antiga fàbrica de fideus modernista, que en la seva decrepitud va ser una modesta botigueta d’ultramarins una mica empolsada. La rehabilitació ha consistit en respectar al màxim la botiga i formalitzar de manera moderna la seva perllongació a la rebotiga. S’ha intentat que la intervenció a la façana fos molt discreta i, a la vegada, força afinada.
  5. Escribà Gran Via Confectioner's

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Escribà Gran Via Confectioner's

  6. Apartment Building in the Olympic Village of Banyoles

    Escribà&Nadal, Xavier Canosa, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Apartment Building in the Olympic Village of Banyoles

    Quant a l’arquitectura de les diferents construccions s’observa un nivell mig prou satisfactori amb exemples aïllats veritablement notables. La sorpresa personal més agradable l’ha construït el conjunt edificat pels arquitectes Mª Dolors Nadal i Joan Escribà, que em permet una reflexió sobre l’arquitectura actual a Catalunya. Aquests edificis de Nadal i Escribà s’adscriuen al fil conductor de la millor arquitectura d’arrel nacional del nostre país, des del Modernisme, però amb una voluntat de creativitat contemporània que passa pel GATPAC, fins a Coderch, el Grup R i la més significativa arquitectura d’avui. La voluntat de conjugar l’experiència viscuda amb la projecció cap endavant és una constant d’aquestes arquitectures. Nadal i Escribà recullen les ensenyances de les propostes dels anys 60 a Catalunya interpretades en l’actualitat segons una síntesi de contemporaneïtat i de tradició evidentment eficaç. Una obra, aquesta, exemplar de l’avanç d’una cultura arquitectònica com la nostra, sense discontinuïtats abruptes i que no precisa replantejar-se a sí mateixa des de zero cada cinc anys, en una histèrica carrera renovadora que arrisca la superficialitat d’arquitectura de moda. Jo vull confessar aquí que, com a membre del Jurat, en temps del concurs no vaig saber apreciar els valors d’aquest projecte que llavors vaig considerar només correcte i avalat per la qualitat dels seus autors als qui havia conegut ja com a brillants alumnes en la meva docència. Un cop més, l’obra ha estat més eloqüent que el projecte i ha contribuït, sens dubte, a modificar la meva opinió tres anys després d’haver estat jurat en el concurs. * Extret de l’article de Federico Correa, ‘La Vila Olímpica de Banyoles 2 anys després’.
  7. Observatories at the Empordà Wetlands

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Observatories at the Empordà Wetlands

    Forma part del conjunt de projectes mínims i voluntariosos de l’estudi. És una petita filigrana estructural que, sostenible d’acord amb les polítiques del Parc, ha conservat i potenciat una de les torres d’assecatge d’arròs, mantenint, reforçant i posant en valor les llums amagades d’una pell tan fràgil.
  8. Josep Pallach School

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Josep Pallach School

    S’actua sobre un edifici que, després del seu origen com a fàbrica, ha estat durant molts anys un col·legi de monges. La justesa del pressupost ha obligat a una sobrietat de sistemes constructius i d’acabats que s’avé molt amb l’esperit de la casa. S’ha recuperat el pati-claustre, el qual ha passat a ser el nucli interior de relació de l’escola, s’ha actuat lleugerament en les façanes i sempre s’han superat amb subtilesa i un punt d’humor les mancances econòmiques presents a l’obra de rehabilitació . El luxe de poder fer la biblioteca a la capella neoclàssica de les monges, oberta a la plaça de l’antic escorxador, supera de molt les estretors de l’obra . El gimnàs, plantejat com obra nova, tenia un pressupost més ajustat a la realitat i s’ha tractat de manera més convencional. El seu mur de tancament constitueix l’actuació més evident de les obres efectuades.
  9. Terracotta Museu de Ceràmica

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Terracotta Museu de Ceràmica

    La sobrietat i sostenibilitat són les característiques fonamentals de l’obra. Aquestes principis rectors, juntament amb un pressupost molt ajustat (438 €/m2), concorden amb l’essència de la terrisseria. Les intervencions arquitectòniques efectuades han consistit en: 1. Eliminació de totes les construccions secundàries que emmascaraven l’espai escènic per així revalorar els elements essencials sense desfer l’ambient de l’antiga fàbrica (no desterrar el fantasma). 2. Ordenació les naus industrials per tal de configurar un espai expositiu òptim. Els nous elements arquitectònics, introduïts quan ha estat estrictament necessari, s’han dissenyat amb racionalitat i sobrietat. 3. Recuperació d’elements característics de l’edifici preexistent (cavalls metàl·lics, làmpades, sòls, forns, lluernaris...) adaptant-los a la normativa actual sense desvirtuar-los. 4. Visibilització de l’equipament, que fins ara passava desapercebut, mitjançant el disseny de l’espai exterior: tanca, entrada del recinte, col·locació de pardaleres a la torre, il·luminació de les xemeneies, etc.
  10. Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

    Menció Especial (ex-aequo). Category: Architecture
    Terracotta Museu de Ceràmica

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

Authors