Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Escribà&Nadal

Memòria

Escribà&Nadal es va fundar l’any 1961. La societat emprèn el camí de l’aprenentatge amb molta energia i entusiasme, però acaba l’etapa formativa amb una dura confrontació amb la part més retrògrada de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. L’any 1967, quan Joan Escribà acaba les carreres d’Enginyeria Industrial i Arquitectura, la societat consolida sacramentalment els vincles i es trasllada a Mojàcar (Almería). El viatge, realitzat en un 2 CV, tenia com a objectiu col·laborar amb l’arquitecte Roberto Puig Adam en la fundació i posada en marxa de la Universidad Libre del Mediterráneo, però aquest primer projecte acaba com el rosari de l’aurora. L’any 1968 la societat s’amplia amb la incorporació d’Enric Escribà Nadal. És l’any, també, que Miós Nadal acaba la carrera d’Arquitectura. Amb una magra esponsorització de l’empresa Cubiertas i Tejados, s’inicia un període molt intens d’investigació sobre el projecte d’un conjunt habitacional prefabricat per ser implantat a Ciutat Badia. Un segon rosari de l’aurora, vaja. És a partir d’aquest moment que la societat comença el camí de l’exercici liberal de la professió. Al 1971 s’hi incorpora Laia Escribà Nadal i l’equip es trasllada a la Bisbal d’Empordà. Allà s’inicia l’època de col·laboració i profunda implicació amb moviments “predemocràtics” com el Congrés de Cultura Catalana, Salvem les Gavarres i Unió de Pagesos. La societat també ofereix suport tècnic a moviments que treballen en la defensa del territori: port de Roses i Cap Norfeu; Volta de l’Ametller a Sant Feliu de Guíxols; primera envestida de Salvem Castell i la Pineda d’en Goriz; redacció de la Llei dels Aiguamolls de l’Empordà, etc.) L’any 1975, coordinant un brillant equip pluridisciplinari, la societat guanya el concurs per a la redacció del Pla General d’Ordenació de La Bisbal i de quinze municipis del seu entorn. L’equip proposa la gestió democràtica del planejament urbanístic i la tasca esdevé molt interessant i, tècnicament, reeixida, per bé que la pressió especulativa fa que esdevingui força dura i turmentosa. Entre les fites assolides cal destacar que es va evitar la urbanització de la part de les Gavarres compresa en l’àrea de planejament, es va preservar la imatge dels pobles i es va controlar rigorosament el seu creixement. Per a la societat Escribà&Nadal, però, l’operació va ser un desastre des del punt de vista econòmic i social. Amb un lapse de cinc anys, regalats generosament al Pla de La Bisbal, la societat reprèn l’exercici liberal de l’arquitectura. Al començament les coses van molt poc a poc, però a mida que el personal s’anima i es recicla comença una llarga temporada de feina durant la qual la il·lusió i la frustració s’alternen. Això es tradueix en dos hotels a Cerler (Osca); les escoles de Sant Joan les Fonts, Tossa, Hostalric i Castelló d’Empúries; la rehabilitació de l’ajuntament de Palamós; la remodelació de les Escoles Velles de la Bisbal... i en una muntanya de projectes no reeixits. La ressaca originada per la redacció del Pla General de La Bisbal fa que l’any 1985 l’empresa es vegi obligada a traslladar-se a Girona. Són d’aquesta època obres com la rehabilitació de la Sopa i del convent de les monges paüles, la Casa Lila i la Casa Quintanas al carrer del Portal Nou, totes a Girona. També en formen part l’escola Mas Clarà a La Bisbal; els IES de Torroella de Montgrí i de Tossa de Mar i l’ampliació de l’escola Josep Pallach de Figueres. La intervenció en espais públics es pot resumir en la plaça de la Pau, al Prat de Llobregat; la torre-observatori dels Aiguamolls de l’Empordà; l’acabament del Cementiri Vell i el començament del Nou, a Girona; una petita i “póvera” intervenció en la urbanització dels carrers de Madremanya, i la rehabilitació del Pont Vell de La Bisbal. Durant els últims temps la societat ha treballat en la remodelació de masies (mas Falgueres i el mas Pagès, de Cassà de la Selva, entre d’altres); en petits projectes per amics; en la construcció d’un niu a les muntanyes de Cadaqués, i en la llarga aventura del Museu Terracotta de La Bisbal. 59 anys de feina. Una petita part ha fructificat. La majoria dormirà per sempre més a la caixa de les recances. Nota: les dues incorporacions naturals a la societat, els arquitectes Enric i Laia Escribà Nadal, van fer un llarg aprenentatge dins l’empresa i actualment tiren endavant dues franquícies independents de línies molt diferenciades. L’empremta de la societat, però, és manté.

Autor: Joan Escribà Serra

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Blava

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Casa Blava

    Mínima ocupació en planta. Habitatge elemental que segrega allò que podria interferir el cartesianisme de la planta. Proposa una manera de viure tipus càmping: la major part del temps es fa vida a fora. La “roulotte” serveix per dormir, cuinar i per recollir-se, els vespres d’hivern. No hi ha una integració franca: el jardí és dominant sobre l’espai edificat. El Nord està cegat per la mitgera, el Sud i l’Est s’obren al jardí amb franquesa i el Ponent regula la llum amb compte, per preservar i controlar les vistes.
  2. Intervencions al Cementiri Vell de Girona

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Intervencions al Cementiri Vell de Girona

    En aquesta obra es va iniciar un procés interessant de prefabricació de nínxols, encaminat a aconseguir un element lleuger que pugui prescindir de revestiment i ofereixi unes cares lateral i posterior tan interessants com la frontal. El caràcter urgent de l’operació va servir d’excusa per posar en pràctica el sistema de prefabricats. S’ha tingut cura d’accentuar l’ambient recollit, fraccionant l’espai. Té interès el tractament de la cota més alta, dissenyada perquè hi tinguin lloc les cerimònies civils de comiat.
  3. Cementiri Nou de Girona

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Cementiri Nou de Girona

    Es continua emprant el sistema de prefabricació posat en rodatge en la finalització del cementiri vell, encara que el plantejament del projecte sigui ben diferent. Donada la morfologia del territori es proposen una sèrie de feixes, adaptades a la topografia, on s’hi implanten els nínxols amb cura de conformar un espai controlat i assequible, minimitzant la visual frontal dels enterraments. Es projecta un eix central edificat, destinat a tensar el conjunt enjardinat. L’edifici, en planta baixa, es destina a serveis complementaris com sales de vetlla, crematori i administració. Les plantes successives havien de contenir enterraments a l’estil italià. L’ajuntament es va equivocar en les previsions de creixement doncs va proposar un cementiri de gran capacitat per satisfer les exigències de 50 anys, sense tenir en consideració que les practiques mortuòries actuals requereixen molt menys espai . El resultat és unes dependències desaprofitades, amb aspecte piranesià i un paisatge més preservat. Es pot resumir que l’actuació s’ha limitat a restituir un espai natural malmès pel traçat de la N-2.
  4. Pastisseria Escribà Rambla de les Flors

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Pastisseria Escribà Rambla de les Flors

    Una petita joia, una antiga fàbrica de fideus modernista, que en la seva decrepitud va ser una modesta botigueta d’ultramarins una mica empolsada. La rehabilitació ha consistit en respectar al màxim la botiga i formalitzar de manera moderna la seva perllongació a la rebotiga. S’ha intentat que la intervenció a la façana fos molt discreta i, a la vegada, força afinada.
  5. Pastisseria Escribà Gran Via

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Pastisseria Escribà Gran Via

  6. Edifici d'Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles

    Escribà&Nadal, Xavier Canosa, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Edifici d'Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles

    Quant a l’arquitectura de les diferents construccions s’observa un nivell mig prou satisfactori amb exemples aïllats veritablement notables. La sorpresa personal més agradable l’ha construït el conjunt edificat pels arquitectes Mª Dolors Nadal i Joan Escribà, que em permet una reflexió sobre l’arquitectura actual a Catalunya. Aquests edificis de Nadal i Escribà s’adscriuen al fil conductor de la millor arquitectura d’arrel nacional del nostre país, des del Modernisme, però amb una voluntat de creativitat contemporània que passa pel GATPAC, fins a Coderch, el Grup R i la més significativa arquitectura d’avui. La voluntat de conjugar l’experiència viscuda amb la projecció cap endavant és una constant d’aquestes arquitectures. Nadal i Escribà recullen les ensenyances de les propostes dels anys 60 a Catalunya interpretades en l’actualitat segons una síntesi de contemporaneïtat i de tradició evidentment eficaç. Una obra, aquesta, exemplar de l’avanç d’una cultura arquitectònica com la nostra, sense discontinuïtats abruptes i que no precisa replantejar-se a sí mateixa des de zero cada cinc anys, en una histèrica carrera renovadora que arrisca la superficialitat d’arquitectura de moda. Jo vull confessar aquí que, com a membre del Jurat, en temps del concurs no vaig saber apreciar els valors d’aquest projecte que llavors vaig considerar només correcte i avalat per la qualitat dels seus autors als qui havia conegut ja com a brillants alumnes en la meva docència. Un cop més, l’obra ha estat més eloqüent que el projecte i ha contribuït, sens dubte, a modificar la meva opinió tres anys després d’haver estat jurat en el concurs. * Extret de l’article de Federico Correa, ‘La Vila Olímpica de Banyoles 2 anys després’.
  7. Observatori als Aiguamolls de l'Empordà

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Observatori als Aiguamolls de l'Empordà

    Forma part del conjunt de projectes mínims i voluntariosos de l’estudi. És una petita filigrana estructural que, sostenible d’acord amb les polítiques del Parc, ha conservat i potenciat una de les torres d’assecatge d’arròs, mantenint, reforçant i posant en valor les llums amagades d’una pell tan fràgil.
  8. Escola Josep Pallach

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Escola Josep Pallach

    S’actua sobre un edifici que, després del seu origen com a fàbrica, ha estat durant molts anys un col·legi de monges. La justesa del pressupost ha obligat a una sobrietat de sistemes constructius i d’acabats que s’avé molt amb l’esperit de la casa. S’ha recuperat el pati-claustre, el qual ha passat a ser el nucli interior de relació de l’escola, s’ha actuat lleugerament en les façanes i sempre s’han superat amb subtilesa i un punt d’humor les mancances econòmiques presents a l’obra de rehabilitació . El luxe de poder fer la biblioteca a la capella neoclàssica de les monges, oberta a la plaça de l’antic escorxador, supera de molt les estretors de l’obra . El gimnàs, plantejat com obra nova, tenia un pressupost més ajustat a la realitat i s’ha tractat de manera més convencional. El seu mur de tancament constitueix l’actuació més evident de les obres efectuades.
  9. Terracotta Museu de Ceràmica

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Terracotta Museu de Ceràmica

    La sobrietat i sostenibilitat són les característiques fonamentals de l’obra. Aquestes principis rectors, juntament amb un pressupost molt ajustat (438 €/m2), concorden amb l’essència de la terrisseria. Les intervencions arquitectòniques efectuades han consistit en: 1. Eliminació de totes les construccions secundàries que emmascaraven l’espai escènic per així revalorar els elements essencials sense desfer l’ambient de l’antiga fàbrica (no desterrar el fantasma). 2. Ordenació les naus industrials per tal de configurar un espai expositiu òptim. Els nous elements arquitectònics, introduïts quan ha estat estrictament necessari, s’han dissenyat amb racionalitat i sobrietat. 3. Recuperació d’elements característics de l’edifici preexistent (cavalls metàl·lics, làmpades, sòls, forns, lluernaris...) adaptant-los a la normativa actual sense desvirtuar-los. 4. Visibilització de l’equipament, que fins ara passava desapercebut, mitjançant el disseny de l’espai exterior: tanca, entrada del recinte, col·locació de pardaleres a la torre, il·luminació de les xemeneies, etc.
  10. Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

    Menció Especial (ex-aequo). Categoria: Arquitectura
    Terracotta Museu de Ceràmica

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

Autors