In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque


About us

Project by:

Created by:


2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:



Fundació Mies van der Rohe


Fundación DOCOMOMO Ibérico


Arxiu Mas


Basílica de la Sagrada Família


Museu del Disseny de Barcelona


EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.


Eva Prats (Barcelona, 1965) és arquitecta per l’ETSA de Barcelona des de 1992 i Doctora Arquitecta pel Royal Melbourne Institute of Technology (2019). Durant els anys d’universitat treballa a l’estudi de Miralles & Pinós i després amb Enric Miralles fins al 1994, per un període total de 9 anys. L’any 1994 obté el Primer Premi al Concurs Internacional EUROPAN III, la qual cosa propicia la formació del seu propi estudi. L’any 1998 s’uneix a Ricardo Flores per formar l’estudi d’arquitectura Flores & Prats.

El treball d’aquest estudi ha obtingut entre altres reconeixements el Grand Award for the Best Work in Architecture de la Royal Academy of Arts de Londres (2009), el Premi Internacional Dedalo Minosse de Vicenza (2011), el Premi Ciutat de Barcelona (2016) per la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia i el premi Ciutat de Palma (2017) pel Centre Cultural Casal Balaguer. Han estat nominats al Premi d’Arquitectura Contemporània – Premi Mies van der Rohe el 2005, 2015 i 2016. L’any 2019 Eva Prats va ser nominada al premi Women in Architecture, atorgat per les revistes britàniques The Architectural Review i Architect’s Journal.

La seva obra ha estat exposada a les últimes quatre edicions de la Biennal de Venècia, a la Royal Danish Academy of Fine Arts, al Swiss Architecture Museum de Basel i a la Royal Academy of Arts de Londres, entre altres. L’any 2019, el projecte de la Sala Beckett va ser objecte d’una exposició monogràfica a la Roca London Gallery.

A més de la seva pràctica professional, Eva Prats està activament involucrada en el món acadèmic. Des de 2002 és professora associada de Projectes a l’ETSA de Barcelona, des de 2015 és Professor of Architecture and Urban Design al Royal Melbourne Institute of Technology, i des de 2019 Guest Professor a l’ETH Zurich. Ha sigut a més professora convidada als Estats Units i ha impartit tallers i ha donat conferències a diverses universitats d’Amèrica, Europa i Austràlia.

Works (9)

On the Map


Cronology (12)

  1. Gardens of Fabra i Coats

    Flores & Prats Arquitectes, Ricardo Daniel Flores, Eva Prats i Güerre

    The project turns an empty plot that was part of the Fabra i Coats textile industry in the Sant Andreu neighbourhood of Barcelona into a garden. It takes up a central place in the neighbourhood, between the Market, the Town Hall and the Church of Sant Andreu, so the crossing of the garden has been incorporated into the daily routes of the residents. The site had certain qualities that helped turn it into a garden: it is a protected space, with a perimeter defined by industrial buildings and an old wall; it has good views (the church of Sant Andreu); and it is surrounded by two large industrial buildings, interesting enough to become the architectural reference of the garden. We can understand them as two large palaces that frame the park. Recognise the garden from the outside. The main entrance, from Sant Adrià Street, is defined by a large ramp that leads to the middle of the garden. The interior of the garden is occupied by a poplar plantation that will, over time, form a volume of leaves similar to that of the old factory. The entrance ramp is separated from the Can Fabra industrial building to allow possible extensions (premise of the City Council); this space is occupied by basketball courts. The other side of the ramp split into several paths defined by the planting of geometrically cut bushes is the labyrinth of the park. This is a very generous access, which reinforces the relationship between the two large existing industrial buildings. A concrete bench, designed as a large ledge, accompanies the entire descent. The project is defined by redesigning the boundaries of the plot. The western limit is formed by the old perimeter wall of the industry, which runs along Otger Street; it is an almost pedestrian street. The old windows have become doors and the possibilities of crossing the wall have multiplied. We have worked with this wall to provide it with more volume and presence in the garden. It is accompanied throughout its length by a brick pavement and a series of pergolas. The brick pavement forms platforms and organises places to sit, while the pergolas are the support of various types of climbers. At one end of the wall, at the corner of Sant Adrià and Otger Streets, is the garden gazebo. It is the highest point, from where you can observe the arrangement of the bushes of the labyrinth and the church of Sant Andreu. Under the gazebo, the route through the park can take several directions. At the northern end of the park, some children's playgrounds that already existed have been kept, surrounding them with a chain of benches and low trees, forming successive lines of protection. The surface of the benches is large enough for the little ones to play on.
  2. Nuevo Triunfo Hotel

    Flores & Prats Arquitectes, Ricardo Daniel Flores, Eva Prats i Güerre

    The project is a rehabilitation of an old industrial building of which only the main forged structure has been recovered. The program of the new hotel was very extensive for the small size of the site (8 x 25 metres), so the initial effort was focused on fitting the large number of rooms necessary for its operation, in addition of two new stairs and common services. Later, our attention was focused on the definition of the public part of the building, i.e., the lobbies of the type floors, of the ground floor, with the reception and the bar, and of the façade to the street, the hotel's main claim. The use of exposed brick for the façade was the client’s wish, who values this ceramic material's great durability, low maintenance and the warmth of its colours. This desire of the client, added to the personality of the area where the hotel is located, with a marked theatrical character, resulted in a proposal that experiments with the colours of the ceramic brick and its placement possibilities. The new hotel brings the theatre theme into scene, with its intense activity in front of and behind the scene, making it the protagonist of the old industrial building. The façade is not made up of windows but builds a curtain of coloured bands that completely covers it. Now, the inhabitants of the hotel appear and disappear between the movement and the folds of these curtains. The façade is organised in continuity with the ground floor. Dealing with a narrow and long piece of land both in plan and height, one plane being almost a mirror of the other at ninety degrees, the project was developed in both dimensions at the same time. The façade descends from the highest point with all the bricks in a row, at high speed, and when we reach the ground floor it seems to turn and also enter very quickly horizontally, leading us to the bottom of the site. The strips of bricks echo the vertical stripes of the neighbouring houses on this same street, continuing their colours: yellow, orange, red... The bricks are placed vertically to express their non-loadbearing function, and they are attached to the existing slabs with steel profiles, like a curtain wall. In the constructive detail that indicates the order of placement, the bricks look like books on a shelf. While they were manipulated in the work, held by their higher side and attending to the arrangement according to the different coloured spines, they turned the operators into librarians for a few seconds. The various colours are grouped in more or less wide strips, to which the five artificial stone pilasters that framed the façade of the original building are added. Each sash, made up of a variable number of rows of bricks, has a continuous horizontal joint, not interlocked, and this joint is different for each colour. This gives unity to each colour, which runs as a band independent of the others. When you reach the street, this curtain folds further to open the entrance to the hotel and its small cafe. There, the façade brings the void of the street inward at double height to let visitors in and out of the hotel, creating an intermediate staircase between the street and the interior lobby. It is an open-air hall, with brick curtains that act as latticework and allow a glimpse of the houses in front. Into this lobby they go out to receive the interior flooring, also with bands of two colours, and some volumes that, like controlling eyes, contain the reception and a small office for the owner of the hotel to do accounts, or take a nap. On the ground floor, we place the customer staircase at the bottom of the plot and in the diagonal corner opposite the entrance. In this way, we achieve that, upon entering, the view travels the maximum dimension of the lot, disguising its dimensions and making it appear larger than it is. This diagonal direction directs the movement of people and the ordering of activities on this floor. The various actions that will take place: checking in, going to the bar, taking the elevator... take place against the dividing walls, forming lateral bulkheads, surrounded by long lines that give speed and accompany the passage from one side to the other of the hotel. These lines are formed from walls that sometimes reach the floor and sometimes hang from the ceiling, framing the tourist in either of these situations, or helping him to disappear from the scene quickly.
  3. Social Housing and Public Space in Guissona

    Flores & Prats Arquitectes, Ricardo Daniel Flores, Eva Prats i Güerre

    Social Housing and Public Space in Guissona

    El bloc tanca el perímetre d’una illa de cases poc homogènia d’edificació, en una àrea de nou creixement on manquen les jerarquies d’escala entre els espais públics i els privats. El projecte es proposa crear uns espais intermedis que facin de gradació entre els habitatges, el carrer i la plaça pública del centre de l’illa. Amb el nou edifici es dissenyen els accessos a aquesta plaça per mitjà d’un plegament de la façana als dos extrems i a la part central. Els habitatges, tots orientats al sud, tenen l’entrada pel pati central, de manera que aquest pati esdevé un espai comú per als veïns de totes dues escales.
  4. Yute's Warehouse

    Flores & Prats Arquitectes, Ricardo Daniel Flores, Eva Prats i Güerre

    Yute's Warehouse

    El projecte de la Yute’s és l’extensió d’una nau tèxtil existent, situada en una zona industrial propera a Barcelona, Sant Just Desvern. Es troba al costat del complex de vivendes Walden 7, el qual ha inspirat el procés de disseny, per la seva escala, força i color. Els dos joves clients havien comprat un vell edifici d’oficines amb certa àrea de magatzem al costat. Després d’uns anys d’utilitzar-lo, necessitaven més espai de magatzem i van pensar ampliar-lo, ja que la normativa d’aquell solar permetia el doble de l’ocupació de l’edifici existent. El principal problema de l’extensió era que tan sols podia fer-se en altura, ja que els costats ja estaven compromesos per les normatives de foc. L’edifici original no tenia gaire qualitat des del punt de vista arquitectònic, però tant els clients com nosaltres vam pensar des del primer moment que era millor mantenir el màxim possible d’allò existent, i créixer a partir del que existia, enlloc de demolir-ho tot i començar un nou edifici. El projecte estén la totalitat de l’edifici existent per damunt, i l’embolcalla amb pells metàl·liques de color que fan al·lusió a les teles de teixit de colors que l’empresa elabora i ven. Els factors decisius a l’hora d’utilitzar l’acer corrugat van ser la lleugeresa i el temps de construcció. Més endavant, vam pensar en la seva relació amb les peces tèxtils, la dimensió similar d’ambdós elements: les mides de les peces metàl·liques eren similars a la llargada de les bobines tèxtils. També hi ha el fet que ambdós necessiten una estructura de suport, que poden aixecar-se com el final d’una roba (els tendals a la façana frontal) que podria girar-se i mostrar les costures (la façana oest per la qual entren els clients)... L’efecte d’aquesta construcció buida al centre queda finalment afectada pel seu perímetre, pels seus límits, i això segueix la mateixa lògica que el disseny un vestit, d’una falda: embolcallar un cos que no hi és, reperfilant-ne les vores...
  5. Pius XII Square

    Flores & Prats Arquitectes, Ricardo Daniel Flores, Eva Prats i Güerre

    Pius XII Square

    El projecte elimina un antic carrer que passava per davant de l’edifici de vivendes i porta tot l’espai públic contra aquest. La relació de les porteries amb la plaça passa a ser molt directa, en continuïtat. Una extensió dels vestíbuls de les vivendes i dels bars, que disposen les seves terrasses al costat dels jocs. Per reforçar aquest vestíbul a l’aire lliure, una gran pèrgola per a enfiladisses ressegueix el perfil de l’edifici a una certa distància. No és exactament el mateix perfil. Actua com un coixí que absorbeix l’abrupte canvi d’escala entre el pla vertical i l’horitzontal de la plaça: gira la cantonada i es dirigeix cap al Fòrum. Dins d’aquest vestíbul obert hi ha un quiosc, que per la seva forma i colors atrau les mirades. El seu embolcall de ratlles en revela el contingut: gelats i caramels, concentrant gran part de l’energia d’aquest lloc. Més enllà de la pèrgola, un camí vermell connecta amb un pont que creua per sobre de la Gran Via fins a l’altre costat d’aquesta avinguda, on els nens van cada dia a l’escola. De tornada, a la tarda, creuen el pont i veuen des de lluny el quiosc de caramels. Encara no saben si està obert o no, ja que la porta s’amaga, girant-se cap a l’edifici, donant-los l’esquena rodona i augmentant la seva ansietat. L’encreuament vermell al mig de la plaça actua com una drecera. La plaça ja no és tan sols una plaça, sinó més aviat un carrer amb coses que passen a un costat i a l’altre. Connecta l’altre costat de la Gran Via amb el barri de La Mina, i més enllà la nova zona del Fòrum i el mar.
  6. Providència House

    Flores & Prats Arquitectes, Ricardo Daniel Flores, Eva Prats i Güerre

    Providència House

    Un lluernari de 3 plantes. La nova casa és una ampliació d’una antiga casa popular d’aquest barri industrial de Barcelona. La casa existent, entre mitgeres, es trobava en una parcel·la molt estreta i allargada, i tenia dues plantes d’altura i un pati posterior que pertanyia a una estructura més gran de patis d’interior d’illa. Actualment, la normativa d’aquesta zona de la ciutat permet pujar una planta més, és a dir, fins a tres plantes, i estendre la casa en profunditat fins a cinc metres més. El principal problema en ampliar una casa tan estreta en profunditat i altura és il·luminar la part central, i aconseguir que la llum penetri fins al nivell de planta baixa. Així, la decisió fou la de transformar l’escala principal en un lluernari de tres plantes d’altura, com una enorme làmpada que porta llum a tota la casa fins a la planta baixa, on hi ha la sala d’estar. Aquesta escala és el lloc on els membres de la família es troben, l’espai públic de la casa. En entrar en aquest espai s’experimenta un canvi d’escala: s’obren llargues vistes diagonals, de fins a 10 metres de llargada, una sorpresa dins la casa. S’ha introduït un gran volum d’aire dins d’una parcel·la que semblava no ser capaç de contenir-lo. Cada habitació de la casa participa de la llum i de visions creuades a través d’aquest espai. El nivell principal de la casa sembla ser el nivell 3, el segon pis, on es troba la llum. Gràcies a un petit pati, la casa comença a ser transparent en aquest nivell, on tot es barreja: plantes, llum, pluja, aire, fusta, teles, cotxets… L’escala travessa la casa creuant la llum natural que arriba des de dalt. Sembla com si l’espai fluís cap amunt més ràpidament que un mateix… Hi ha una manera gairebé teatral de moure’s a través de l’escala, apareixent i desapareixent… tan bon punt l’escala toca la planta baixa es converteix en una mena de lloc secret. Qui l’utilitza desapareix de la vista i torna a aparèixer per sota de l’arc, sorpresivament. Activitat domèstica. La família que va encarregar la casa, els seus futurs ocupants, plantejaven una manera de viure molt intensa, omplint els interiors amb activitats quotidianes. Així, les activitats diàries han quedat representades a cada espai, a cada peça de mobiliari… La família omple totes les habitacions amb la seva presència. La parella amb els seus dos fills va seguir molt de prop el procés de disseny, comentant constantment sobre com la casa ajudaria a organitzar les activitats quotidianes: la Dolors s’encarregaria de les tasques diàries de la casa; la rentadora estaria a prop del bany, a la zona dels pares; el menjar s’emmagatzemaria al rebost de sota la xemeneia; la cuina, a prop del jardí, fruint de les vistes i les olors de les plantes i de l’hort plantat allí; el jardí tindria un lloc per a organitzar barbacoes i per cuinar pa i pizzes amb un forn de terra; banyar-se, menjar, dormir… els nois es responsabilitzarien de netejar el pis superior. Les reunions al nostre estudi eren cada vegada més llargues i intenses, els seus comentaris mai feien al·lusió a una atmosfera especial o a l’ús d’un material concret, sinó que eren intenses converses sobre les tasques domèstiques, que solen ser cícliques i esgotadores, però que ells afrontaven amb la il·lusió de fer de la casa una ajuda al llistat de tasques. El seu entusiasme va ser contagiós i vam acabar dibuixant tots aquests encàrrecs, empesos per la seva actitud positiva. Organització de la casa. Les dues noves façanes, la frontal i la posterior, contenen les habitacions per als diversos membres de la família: dormitoris, estudis, una cuina relacionada amb el pati posterior… L’escala original, situada al bell mig de la casa, divideix cada planta en dos àmbits, el de la façana al carrer i el que dóna al pati posterior. L’àrea central és on tot coincideix: el fum pujant, la llum i l’aigua baixant, la gent pujant i baixant. Les àrees exteriors. Jardí posterior. La relació entre la casa i el seu pati és clara i oberta. El pati és una extensió de l’interior de la casa, un lloc on desenvolupar o portar a terme activitats diàries a l’aire lliure. Podríem dir que la part social de la casa es concentra cap a la part posterior, lluny del carrer, a la zona més tranquil·la relacionada amb l’interior d’illa. A l’extrem final del jardí hi ha un recambró per guardar les eines del jardí, i una barbacoa amb un forn de terra per cuinar pa i pizzes. La façana posterior funciona en certa mesura com una torre, amb plecs que fan el bloc menys compacte, més fragmentat, amb diverses finestres que actuen com a individus que representen els ocupants de les diverses habitacions. Terrassa superior. La casa original tenia un sostre a dues aigües, sense possibilitat de desenvolupar-hi activitats a l’aire lliure. Directament relacionada amb la zona dels fills, aquesta planta superior és una nova habitació oberta al cel, tranquil·la i solitària durant el dia, i al mateix temps un lloc on organitzar esdeveniments socials les nits d’estiu.
  7. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Yute's Warehouse

  8. Torre-Sana Social Housing Block

    Flores & Prats Arquitectes, Ricardo Daniel Flores, Eva Prats i Güerre

    Torre-Sana Social Housing Block

    L’Edifici 111 a Barcelona investiga i experimenta amb la idea promoure la comunicació, relacions i familiaritat entre veïns, per tal que el veïnat actuï com a primera estructura dins la societat, revertint la tendència cap a l’aïllament i individualitat. El centre del projecte és un gran buit, ocupat per tres arbres i una font, envoltat de balcons i terrasses, a la manera d’un gran teatre el pati de butaques del qual està rodejat de llotges i galeries que s’aboquen a ell. Aquí, els veïns surten a fer vida als seus balcons i treuen el cap per relacionar-se o mirar el paisatge a través d’una enorme obertura que emmarca el Parc de Torrebonica. Aquest pati comunitari és una plataforma de relació social, on la gent de procedència i cultura molt diversa es comunica i fa amistat: el gran buit els uneix. A aquest centre buit s’hi arriba per una excavació del gran massís que és l’edifici cap a l’exterior. El camí des del carrer fins a l’interior de les cases, travessant aquest gran pati, està modulat en una seqüència d’escales i un canvi progressiu des de l’àmbit més obert i públic fins a l’àmbit més íntim i privat de la llar. Els tancaments es desdibuixen i desdoblen en plecs superposats per a acordar un extrem i l’altre, treballant sobre el límit per graduar la relació entre el que és públic i el que és privat. D’un extrem a l’altre, del dormitori al carrer, el recorregut és variat i sempre diferent. Saludar-se en família es barreja amb les salutacions als veïns del pati, de manera que aquest es converteix en una extensió del nucli familiar, on amics i coneguts acompanyen el dia a dia en una segona escala de privacitat. La tranquil·litat amb la qual les mares deixen que els nens vagin a jugar al pati, on la compra quotidiana es pot confiar als altres, on la porta de casa s’obre per convidar a passar amb naturalitat, confirma que l’arquitectura pot ajudar a donar un espai de confiança, i generar un fragment de ciutat que convidi a la cultura de la sociabilitat.
  9. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Torre-Sana Social Housing Block

  10. Sala Beckett International Drama Workshop

    Flores & Prats Arquitectes, Ricardo Daniel Flores, Eva Prats i Güerre

    Sala Beckett International Drama Workshop

    To visit the abandoned building of the former Pau i Justícia Cooperative to do the contest meant entering a time tunnel, which took us to the moment when it was used as a meeting place, a small theatre, a social room and for parties. It still retained much of the decoration on walls, ceilings and floors, which helped us understand the different occupations that the building had had: hydraulic mosaic floors, wooden carpentry with stained glass, cornices and rose windows in the rooms... they all define large spaces, unusual for Barcelona if we weren’t in an area of the city with an industrial past. The state of physical decay in which we found this building interested us, but not because we wanted to return it to its original state; instead, we intended to bring this ruin forward, and make it participate, with its unfinished character and overlapping styles and eras, in a new reality that can continue to be updated on it. Thus, the project recovers a building present in the collective memory of this neighbourhood, maintaining its spirit so that it is naturally reincorporated into its cultural dynamics and where the neighbours, many of them former cooperative members, are recognised in it. Therefore, when we started working, we made an inventory of everything that could be recovered from the building and which we relocated in different places and in a different way to where they were originally located. These elements - floors, windows, doors, wooden stairs, moldings and rose windows - return to the building in an operation of recovery, adaptation and re-use.
  11. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Sala Beckett International Drama Workshop

Bibliography (23)