Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

L'AMB és l’administració pública local que gestiona el territori metropolità de Barcelona que ocupa 636 km2 i aglutina 36 municipis on viuen més de 3,2 milions de persones. Té competències en els àmbits del transport i la mobilitat, el medi ambient i la sostenibilitat, l’habitatge, el desenvolupament econòmic, la cohesió social i el territori.

La Direcció de Serveis de l’Espai Públic és l’oficina tècnica encarregada de dissenyar i construir els espais públics de la ciutat metropolitana, una ciutat de ciutats continua, complexa i diversa.

En la Direcció de Serveis de l’Espai Públic treballen més de 130 professionals que, organitzats en equips multidisciplinaris d’arquitectes, enginyers, paisatgistes, ambientòlegs i dissenyadors, plantegen els projectes des de la transversalitat i la multiplicitat de coneixements, sota principis de gestió acurada dels recursos públics i voluntat de servei als ciutadans.

El procés de disseny i construcció de l’espai públic abasta des de les primeres idees fins a la redacció del projecte executiu, la direcció de l'obra i en algunes ocasions, la posterior gestió de l'espai construït. Els projectes executats són diversos i de múltiples escales. Es treballa amb el mateix criteri de qualitat i sostenibilitat el mobiliari urbà i els grans equipaments, les petites intervencions urbanes i els grans projectes de vertebració territorial, el front marítim i la infraestructura verda metropolitana.

En els últims 30 anys la Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'AMB ha realitzat més de 1.000 actuacions que vertebren i articulen el territori metropolità, algunes de les quals han estat premiades internacionalment i presentades a diverses biennals i exposicions arreu del món. A més, una amplia selecció es troba publicada als cinc volums de la col·lecció "Espais Metropolitans 1989-2017".

Works (18)

On the Map

Constellation

Cronology (30)

  1. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Outdoor Spaces

    FAD Award

    La Solidaritat Park

  2. Joan del Moral Sports Pavilion

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Carlos Llinàs Carmona

    Joan del Moral Sports Pavilion

    La edificación se ha erigido en un solar calificado de equipamiento por el Plan General Metropolitano situado en la intersección de las calles de Washington y Cristófor Colom, en una zona de carácter residencial y de baja densidad. El terreno tiene una pendiente media en sentido longitudinal del 14% y colinda en el lado norte con una futura zona de parque lineal que une la calle de Santa Eulália y la calle del Nord. En sentido transversal, la pendiente llega al 1 Oo/o por el lado que da a la calle de Cristofor Colom. Por el lado oeste limita con el muro que cierra una edificación unifamiliar aislada. Teniendo en cuenta la situación urbana y las condiciones del solar, tanto en lo que se refiere a las dimensiones como a la topografía, se ha intentado colocar el pabellón en una cota que permitiera el acceso a pie por el nivel más bajo del solar y que al mismo tiempo consiguiera que el volumen emergente por encima de las calles que lo rodean mantuviera una similitud con las construcciones vecinas, de bajos y dos plantas por lo general. Este planteamiento incrementa la excavación que hay que realizar, pero minimiza el impacto del edificio sobre el entorno urbano próximo. El acceso se realiza por la esquina suroeste, donde confluyen las calles de Washington y Cristofor Colom: se configura a través de un pequeño soportal de doble altura, protegido por la cubierta, y permite el paso a nivel de la cota de la calle, que es la misma en que quedan el vestíbulo y la pista deportiva. Desde este vestíbulo se distribuyen separadamente las circulaciones de espectadores y deportistas hacia la gradería y las zonas de vestuarios. Los servicios para el público, la conserjería, los vestuarios de árbitros, así como un almacén y una sala de instalaciones se ubican en esta planta. En la primera planta se disponen cuatro vestuarios colectivos, y uno de ellos está adaptado con accesos desde un pasadizo en el que se encuentran las taquillas y que tiene una salida al pasaje exterior que separa el edificio de la construcción vecina. Esta planta también es accesible a los espectadores por medio de una escalera que comunica con un balcón situado sobre la pista, que a la vez tiene la función de mantenimiento y recogida de la gradería retráctil de la planta baja. La zona de pista y gradería se encuentra en la planta baja, con una cubierta con tres lucernarios orientados al norte coincidentes con la posición de las cerchas de la estructura. Se han dispuesto también aperturas laterales protegidas con listones de madera. Cabe destacar que el pabellón se ha ubicado dejando una franja de separación tanto con la parcela vecina como con el futuro parque lineal, que se abrirá por el lado norte del solar. Estos pasos exteriores son accesibles únicamente para mantenimiento y como salidas de emergencia. Se ha abierto también un acceso para el mantenimiento de la pista en la calle de Washington, en el punto de coincidencia con la cota de la calle, dotada del vado correspondiente.
  3. Rambla de Gavà

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jordi Henrich i Monràs

    Rambla de Gavà

    La rambla de Gavà. entre la calle de Gaudí y la carretera C-245. tiene unas dimens1ones de 575 m de longitud y 20 de ancho. con algunos tramos más amplios como las plazas de Jaume Perich y de Josep Tarradellas. La actuación ha consistido en la conversión completa de la rambla en zona de peatones para potenciar sus cualidades urbanas, tanto de uso como paisajísticas. Solamente las calles que la atraviesan mantienen el tráfico de vehículos y se ha regulado el acceso a los aparcamientos situados en la rambla con pilones de acero inoxidable. El pavimento se ha unificado con un solo material. pórfido de origen asiático de color granate, que se relaciona con la memoria histórica de la piedra de Gava. El pavimento es de tamarío mediano, de 20 cm de ancho. para hacerlo muy resistente a la compresión y la flexión. En el paseo central el grosor del pavimento es de 6 cm y en sus espacios laterales es de 8. Se ha trabajado con una sección topográfica inherente a su carácter de rambla. aunque eliminando lodos los desniveles. para hacerla completamente accesible. Con este tratamiento unitario del plano de apoyo y sin obstáculos, la rambla adqu1ere nuevas dimensiones mucho más amplias y se pone de relieve el contexto urbano edificado, así como los jardines de la torre Lluc. La disposición del pavimento en hiladas paralelas al eje del paseo central potencia la dimensión longitudinal. Se ha mantenido el arbolado característico de la rambla. los plátanos. renovando aquellos ejemplares en mal estado. El mobiliario y el alumbrado. de carácter sobrio y funcional, potencian las cualidades espac1ales del paseo. Las columnas de alumbrado son de aluminio anodizado. Los bancos son del tipo Nu con y sin respaldo. Para las terrazas. se ha diseñado un nuevo mobiliario unificado. con sombrillas de color crudo y sillas y mesas de aluminio, que contribuirá de forma importante a la calidad urbana y al orden de la nueva rambla. En las calles transversales, sin desniveles con la rambla, se canaliza el tráfico mediante postes cilíndricos de acero inoxidable. La actuación también ha contemplado la construcción de una nueva red de alcantarillado, de fibra óptica, y se han enterrado y reconstruido todos los servicios. En la parte superior de la rambla, se ha renovado totalmente la plaza de Batista y Roca y la calle d'Antoni Gaudí. en la que se ha construido un aparcamiento subterráneo que ha permitido liberar la rambla de su zona azul. La plaza, totalmente integrada con la rambla en cuanto a materiales, es un gran plano de pórfido que permite todo tipo de actividades cívicas; la transición con los perímetros, situados en distintas rasantes, se produce mediante taludes verdes y distintas escaleras. Aparece también un muro en el límite con la riera de Sant Llorenç. Tanto los escalones como el muro están acabados en pórfido y destaca el corte de Cizalla del lado visto de la piedra del muro.
  4. Municipal Swimming Pools

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Claudi Aguiló Riu, Martí Sanz Ausàs

    Municipal Swimming Pools

    Donades les reduïdes dimensions del solar, l’objectiu principal del projecte és el disseny d’una construcció compacta, que redueixi la volumetria potencial de l’equipament de gran superfície i que englobi, en una única forma, la diversitat del programa (piscines lúdiques + piscina competició amb graderies + sales de fitness + vestidors + bar + zones d’estètica + administració). Paral•lelament i utilitzant sistemes constructius contemporanis, la pell exterior expressa, mitjançant una finestra repetida, la variabilitat del seu interior. El projecte deambula i es recrea entre la unicitat i la variabilitat.
  5. Multipurpose Hall

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Carlos Llinàs Carmona

    Multipurpose Hall

    Aquest projecte respon a la necessitat de l'Ajuntament de Palleja d'disposar d'una sala que reuneixi les condicions per a la realització d'actes culturals o recreatius amb la possibilitat de adaptar-se amb flexibilitat a diversos requeriments d'ús i espai. L'edifici s'ha erigit en un solar delimitat pels carrers de Sant Isidre, Pintor Fortuny, Velázquez i Nostra Senyora de Loreto: aquesta última és un eix important que actua com a vincle entre el nou equipament, el parc de la Molinada, el poliesportiu i el centre de la ciutat. En aquest context, es va proposar disposar la construcció de manera que formés una plaça de caràcter públic amb façana i accés a l'esmentat carrer. S'ha situat, en efecte, paral·lel al carrer i de manera que la plaça es tanca amb l'edifici de serveis, bar i accessos, amb possibilitat d'independitzar seus usos. S'ha previst complementàriament un aparcament subterrani per a 100 places, al qual s'accedeix per la cota més baixa del solar, al carrer de Sant Isidre. El recinte de la sala es pot compartimentar amb envans mòbils o suspesos de les armadures, mentre que el tancament que dóna a la plaça, vidre en la seva major part, forma una galeria en sentit longitudinal que tracta de facilitar la circulació entre l'interior i la plaça i donar transparència des d'ella cap a la sala. Aquesta galeria pot funcionar així mateix com a element de distribució cap a les diferents sales en cas que tinguin lloc simultàniament diversos actes. A l'interior s'han col·locat cortines mòbils al llarg de la galeria per poder enfosquir o per tancar opcionalment alguna de les sales. S'ha disposat un conjunt de grades retràctils que a més es poden desplaçar en el sentit longitudinal de la sala per emmagatzemar-les en la part final. L'aforament total de la sala més gran és de 798 places, de les quals 304 corresponen a les esmentades grades. L'equipament disposa de climatització d'aire donades les característiques funcionals de la sala i l'elevat nombre de persones que pot acollir. L'edifici de serveis que inclou el bar, amb accés propi, pot funcionar de forma independent i disposa, a més, de magatzem i una petita cuina. S'ha inclòs també un espai de consergeria o taquilles que complementa els espais destinats a la gestió o administració de la sala, situats a l'extrem nord d'aquesta. L'estructura s'ha realitzat amb pilars de formigó armat al soterrani i estructura metàl·lica a la planta baixa, amb armadures per cobrir els 18 metres que aproximadament mesura la sala en sentit transversal. Els revestiments exteriors són majoritàriament de tauler de ciment i fibres naturals: formen una façana ventilada, amb proteccions solars realitzades amb el mateix material a la façana oest. Els revestiments interiors, a més del tauler, expliquen, tant al sostre com a les parets, amb materials de característiques fonoabsorbents. El paviment utilitzat és terratzo continu a la sala, amb junt d'alumini i tarima de fusta a la galeria d'accés i al bar.
  6. MR Park

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jordi Henrich i Monràs

    MR Park

    El parc de Maria Regordosa és al barri dels Quatre Cantons, al sector de la vila de Ripollet situat a la riba dreta del riu Ripoll. És un parc que ja existia prèviament i que presentava algunes deficiències: excés de vegetació, falta de vorera perimetral al carrer de Tarragona, mala comunicació entre el pare, el seu entorn urbà i el Centre d'Assistència Primària (CAP), i paviments, enllumenat i mobiliari inadequats. El parc es troba a la rasant dels edificis que li fan façana al costal nord, que és una rasant inferior a la deis carrers perimetrals situats als costats sud, oest i est. La transició entre l'espai central del parc i els carrers perimetrals era a través de talussos amb un pendent bastant fort. El parc, en relació al seu voltant, estava realment enclotat. La intervenció ha buscat obrir el parc com a espai cap al context que l'envolta creant així una nova percepció d 'aquest espai. S'ha disminuït el desnivell entre el parc i el carrer de Tarragona fent -hi un acurat treball de topografia. S'ha apujat la rasant de la base del talús per tal que formi un pla amb un pendent de 1' 1 ,5% transversal al paviment de sauló; d'aquesta manera s'han suavitzat els talussos perimetrals i el pare ha deixat d 'estar enclotat. Amb l'obra s'han millorat els espais perimetrals per a vianants mitjançant noves i amplies voreres amb arbrat, tant al carrer de Tarragona i la carretera de Terrassa com al carrer de la Verge de Montserrat. S'han millorat els diferents accessos al parc, situats a les cantonades, la majoria deis quals ara són adaptats amb rampes, així com la comunicació entre la ciutat i el CAP a través del pare, mitjançant un sistema d'escala i de rampa integrades als nous talussos amb gespa, i un pas de vianants adaptat i amb semàfors. S' ha mantingut també el pas inferior existent sota el carrer de Tarragona, que uneix aquest parc amb el que esta situat al costat del CAP. S'ha solucionat l'excés de vegetació eliminant la que estava en mal estat. S'ha fet una nova i variada plantació d'arbres per tal d'aconseguir una floració del pare en diferents èpoques de l'any. Pollancres, til·lers i mimoses als talussos, xic randes i tipuanes al sauló, i plàtans d'alineació a les voreres perimetrals. S' han plantat els talussos amb gespa i berbena (Verbena repens) de diferents colors (vermell, blau, rosa, lila), i també s'han incorporal unes taques circulars de berbena a l'espai central de sauló per qualificar aquest espai i enriquir la varietat de vegetació amb flor del nou parc. S'ha renovat la il·luminació del parc i deis vials. S'ha substituït el vell mobiliari urbà per un de més qualitat i s'han col·locat nous jocs infantils en un recinte circular envoltat per una tanca de fusta. També s'ha construït una nova xarxa de clavegueram per al parc.
  7. Marta Mata Library in the Titan Building

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Montes Gil

    Marta Mata Library in the Titan Building

    L'edifici del Cine Titan és una construcció noucentista de 1926, ampliada al 1996 per acollir un centre cívic. El nou programa de la biblioteca del 2004 requeria l'increment de superfície que s’ha resolt amb l'excavació d'un soterrani i la disposició d’un altell. La nova secció de l'edifici es complementa amb la presència de patis intercalats, una gran lluerna i l'eixamplament de les obertures de façana. La connexió visual entre dins i fora i entre dalt i baix esdevé directa i augmenta la claror de forma natural a totes les plantes. El tamisat d’aquest nou component transparent es realitza mitjançant lames i vidres especials, que garanteixen la correcta exposició solar i el control visual, i es converteixen en la nova imatge de la façana principal. Un edicle a la cantonada sud crea un element singular a l’altra banda de la torre de la rotonda. La majoria dels elements de mobiliari i baranes son bigues prefabricades de fusta, per aconseguir la màxima llum amb el menor nombre de suports.
  8. Llobregat Riverside Park

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Pepa Morán Núñez

    Llobregat Riverside Park

    El Parc Lúdic Fluvial forma part del projecte global per la recuperació social i ambiental del tram metropolità del riu Llobregat. A nivell metropolità el parc garanteix la continuïtat dels camins del marge dret del Llobregat des de Martorell fins al sistema de platges metropolitanes. La seva posició estratègica constitueix la porta d’accés al riu Llobregat des del municipi d’El Prat. El parc posa en joc les diferents identitats de l’àmbit on es troba, integrant-ne els elements i les traces del passat amb la recuperació del potencial ambiental i paisatgístic d’aquest punt singular. El projecte planteja una modificació topogràfica que estableix noves relacions entre els espais deslligats i serveix de suport per a una cobertura vegetal de prats i brolles mediterrànies, de requeriments mínims d’aigua i manteniment. Tanmateix explora maneres de posar en relació les persones amb la vegetació i les seves dinàmiques (creixement, canvis d’estació...).
  9. Badalona Seafront Promenade

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Espinàs i Tarrasó, GRECCAT Enginyeria i Medi Ambient, Julià Espinàs Casas, Olga Tarrasó Climent

    Badalona Seafront Promenade

    El nou passeig marítim està dissenyat a escala del front urbà construït sobre el passat industrial de la ciutat, establint un diàleg amb el recuperat paisatge natural. Un acurat treball topogràfic tanca la perspectiva de la platja contra la nova marina, crea les places de relació entre els dos costats del traçat ferroviari en l’antic pont d’Eduard Maristany i la seqüència d’accés de la ciutat al mar a Martí i Pujol.La integració dels accessos al Pont del Petroli en el traçat del passeig reforça recorregut en la seva part central. L’elecció de materials i l’escala que confereix al conjunt el sistema d’enllumenat, ajuden a la comprensió del paisatge des d’una òptica d’àmbit metropolità.Els passeigs paral·lels de fusta i formigó resolen les dificultats de la propietat dels terrenys(límits de la ZMT) relligats per la distribució de la vegetació de palmeres de 5 especies diferents que, relligades per una plantació de tamarius al llarg de tot el traçat, doten el passeig de caràcter propi.
  10. El Carme Cultural Centre

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    El Carme Cultural Centre

    El Centre substitueix l'antiga clínica del Carme a la cantonada entre els carrers Sant Francesc d'Assís i Francesc Layret. La diferent geometria de les plantes dóna lloc a la superposició de volums diferents que caracteritzen l'aspecte de l'edifici. Les terrasses són, en cada planta, conseqüència dels desplaçaments entre volums. Els volums de les tres últimes plantes s'alliberen dels edificis mitgers i s'abalancen cap a la cantonada amb vols que sobresurten a Layret; s'evita així la presència visual als carrers de nous murs mitgers que sobresurtin de les edificacions veïnes. A la tercera planta, el volum recula sobre l'edifici veí del carrer Assís per obtenir una terrassa orientada cap al mar, i que serveix a un petit bar interior. L'edifici és un mur cortina velat per persianes d'alumini de 24 cm, excepte a la cara nord-est. Les grans làmines de persiana són fixes, però modifiquen la seva inclinació per mirar entre elles a l'altura de la vista.
  11. Can Rigal Park

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Claudi Aguiló Riu, Eva Pagés Aregall

    Can Rigal Park

    Can Rigal is a metropolitan park between Barcelona and L’Hospitalet de Llobregat. It means the return of a green area in a context of urban transformation that forms the backbone of landscape and human connections. A north-south axis connects the 2 municipalities and enables to two different areas: a Mediterranean forest of pines and oaks enhancing the landscape value of the Collserola mountain range, and a meadow area with geometric plantations of deciduous trees and platforms for leisure activities. The design incorporates sustainability criteria both in the general approach, predominant permeable vegetated areas, and in specific aspects: regulation of lighting, generation of electricity with photovoltaic panels, use of recycled materials and low maintenance plants, obtaining water by the irrigation of an existing mine and use of rainwater collected on the surface, channeled and returned by capillarity to the plant layer avoiding the saturation of the sewer network.
  12. Plaça del Riu Sec and La Farigola Walkway

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer, Manuel Reventós i Rovira

    Plaça del Riu Sec and La Farigola Walkway

    Entre el riu Sec i les vies de tren, sobre un subsòl contaminat per amiant prèviament confinat i un entorn caracteritzat per diferents rasants topogràfiques, s’ubica l’àmbit on es desenvoluparà la nova zona esportiva i escolar pel barri de la Farigola. La plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola preveuen la millora de la connectivitat entre àrees i conformar-se com a vestíbul d’accés als futurs equipaments. La plaça es composa de tres franges pavimentades que es pleguen per accedir a cota d’ascensor, estructurant l’espai. Queden separades per àmbits intersticials, amb talussos de zones verdes, d’estar i jocs infantils, que resolen la diferència de rasants per apropar-nos al barri residencial. La passarel·la, una estructura de dues bigues calaix, resol específicament la trobada amb els extrems: a la plaça, una plataforma és alhora mirador i accés a l’ascensor i l’escala, i al barri, creua per sobre del carrer F.Puig i les vies per buscar la rasant de la carretera de Barcelona.
  13. Ford Across the River Llobregat

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Aida Munsó i Griful, Francisco Javier Navarro Rodríguez

    Ford Across the River Llobregat

    El gual inundable s’emmarca dins d’una estratègia de recuperació ambiental i de foment de l’ús social en l’àmbit del riu Llobregat. Aquest queda integrat en la xarxa de camins fluvials existent i reforça la connexió entre les dues ribes del riu, cobrint un dèficit de connectivitat entre els municipis veïns de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat. El gual salva una distància de 30 metres de longitud en el punt d’encreuament. Consisteix en la successió d’una sèrie de calaixos de formigó in situ. L’ample de la plataforma transitable és suficient per al creuament de vianants i bicicletes, i alhora donar cabuda als elements de protecció laterals discontinus i delimitadors dels marges del gual. L’actuació s’ha completat amb el camí de formigó que salva els desnivells per ambdós marges, adequant-se als talussos existents fins arribar als camins de mota i amb la restauració i revegetació dels marges de la zona afectada per les obres.
  14. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted. Category: Intervencions en Espais Exteriors

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Llobregat Riverside Park

  15. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted. Category: Intervencions de Rehabilitació, tant de Promoció Pública com Privada

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Marta Mata Library in the Titan Building

  16. Els Encants School

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Roger Méndez Badias

    Els Encants School

    A school with a unique pilot pedagogical project within Barcelona’s public network. Les Glòries square: an urban environment in transformation full of potential, some of it still to be specified. A dialogue is established with the school and the Department of Education, and we are working together on a proposal to find a fit for the school community’s specific needs. The planning forces to project a school in height, finally with a ground floor + 4 floors. The dimensions of the plot invite to optimise the space for the courtyard and generate outdoor spaces within the built volume. The school has been organised in groups of two. In the ground and first floor there is the public part of the program and the children's classroom. In the second and third floor, the primary classrooms located on both sides are connected through a central gap where teaching activity is generated beyond the classes. Open spaces have been designed to stimulate student mobility through different learning environments.
  17. Remodelling of Paral·lel Avenue

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer

    Remodelling of Paral·lel Avenue

    The revitalisation of Barcelona’s Paral·lel Avenue is the starting point for the remodeling of this urban axis, located on the border of three districts: Ciutat Vella, Eixample and Sants-Montjuïc. The intervention improves pedestrian connectivity, both transversely and longitudinally, and creates new spaces for public use. The location of the bike lane on the axis of the Avenue, bounded by a longitudinal parterre and an asymmetrical sidewalk rubber divider, divides the road, minimises its impact and incorporates the new large pedestrian crossings. The new squares in the meetings with the Eixample create a unique space, a receptacle for activities, which is made up of three pedestrian areas that integrate the road network. A granite pavement with continuous joints between areas allows to recognise the character of the whole space. The unit of the set is reinforced with a mesh of lighting points that results from the placement of the Paral·lel multifunctional column.
  18. Urban Development of Green Spaces on Verdi Mònaco Streets

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    Urban Development of Green Spaces on Verdi Mònaco Streets

    A escala interurbana, el projecte busca potenciar la continuïtat de l’eix verd que uneix diferents parcs i places. A escala local, l’objectiu és articular els recorreguts que conflueixen en el lloc i crear una àrea de jocs infantils.La proposta connecta els passos de vianants preexistents, buscant el recorregut més curt amb el desenvolupament suficient per aconseguir pendents practicables sense barreres arquitectòniques.Es modifica la topografia per generar dues dunes de gespa, entapissades i arbustives que aïllen del tràfic i una suau depressió que acota els jocs infantils. El salt topogràfic s’aprofita com a banc i elimina les tanques que segreguen als nens dels adults, sense renunciar a la sensació de protecció. La duna de cautxú groc i el banc converteixen la topografia en joc i suggereixen al nen un límit d’acció.Els jocs són col·lectius per potenciar la participació davant al joc individual, i transparents per facilitar a l’adult el control visual a distància.
  19. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted. Category: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Urban Development of Green Spaces on Verdi Mònaco Streets

  20. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Award-Winner / Winner. Category: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció Pública

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Els Encants School

  21. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted. Category: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Remodelling of Paral·lel Avenue

  22. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Ford Across the River Llobregat

  23. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted. Category: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Can Rigal Park

  24. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted. Category: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció Pública

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    El Carme Cultural Centre

  25. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Award-Winner / Winner. Category: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Badalona Seafront Promenade

  26. L'Escorxador Municipal Swimming Pool

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Claudi Aguiló Riu, Jordi Pruna

    L'Escorxador Municipal Swimming Pool

    L’objectiu del projecte és remodelar i optimitzar la instal·lació de la piscina municipal de l’Escorxador. El projecte, dividit en dues fases, també inclou la construcció d’un edifici nou de vestidors, lavabos i espai per a la Creu Roja. El criteri per a l’ordenació de la piscina i el seu entorn segueix les directrius d’un parcel·lari agrícola, com el que hi ha just davant, seguint la traça del riu Llobregat. «Horts» de paviments estructuren l’espai al voltant i dins de les piscines. Les tradicionals bandes blau marí que marquen els diferents carrils de competició s’ajunten aquí per suggerir, enmig de les taques de color que conviden a un bany d’esbarjo, un camí per a la natació més esportiva. Quan surt a l’exterior, el mateix paviment marca els camins d’accés als diversos serveis (lavabos, Creu Roja, terrassa-bar). Si per a l’ordenació de la piscina i el seu entorn se segueixen unes directrius similars a les d’un parcel·lari agrícola, per al nou edifici es busca una complicitat amb les construccions pròpies d’aquests espais. En un mur-tanca que segueix l’alineació del carrer del Pla, regula els accessos en els seus extrems i protegeix la intimitat dels banyistes, es recolzen tres volums que funcionen de manera independent i acullen tres usos principals: vestidors, lavabos i mòdul de la Creu Roja. Cada volum, amb coberta inclinada, s’orienta i es dimensiona segons les seves necessitats. Les diverses siluetes estan unides per un cos més petit amb coberta plana que és a la vegada accés, porxada i corredor. El resultat són uns espais que volen ser més domèstics i acollidors per a l’usuari i on l’interior i l’exterior es relacionen de manera fluida. L’ús de materials incorpora els patrons d’economia i eficiència propis de les construccions agrícoles: murs d’obra de fàbrica ceràmica per a l’estructura i els tancaments, i panells de xapa metàl·lica sostinguts per bigues de fusta per a les cobertes.
  27. Mostres d'Arquitectura (Vallès)

    Shortlisted

    Mostres d'Arquitectura (Vallès)

    Plaça del Riu Sec and La Farigola Walkway

  28. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Award-Winner / Winner. Category: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció Pública

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    L'Escorxador Municipal Swimming Pool

Bibliography (27)

Authors