Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

Memory

El projecte és una rehabilitació d’un antic edifici industrial del qual només s’ha recuperat l’estructura principal de forjats. El programa del nou hotel era molt extens per a la dimensió reduïda del solar (8 x 25 metres), de manera que l’esforç inicial es va centrar en encaixar el gran nombre d’habitacions necessàries per al seu funcionament, a més a més de dues noves escales i els serveis comuns. Més tard, la nostra atenció es va centrar en la definició de la part pública de l’edifici, és a dir, els vestíbuls de les plantes tipus, de la planta baixa, amb la recepció i el bar, i de la façana al carrer, reclam principal de l’hotel. La utilització del maó a cara vista per a la façana va ser voluntat del client, que valora en aquest material ceràmic la gran durabilitat, l’escàs manteniment i la calidesa dels seus colors. Aquesta voluntat del client, afegida a la personalitat de l’àrea on s’ubica l’hotel, de marcat caràcter teatral, va donar com a resultat una proposta que experimenta amb els colors del maó ceràmic i les seves possibilitats de col·locació. El nou hotel posa en joc el tema del teatre, amb la seva intensa activitat davant i darrera de l’escena, convertint-lo en protagonista de l’antic edifici industrial. La façana no es composa de finestres, sinó que construeix un teló de bandes de colors que la cobreix totalment. Ara, els habitants de l’hotel apareixen i desapareixen entre el moviment i els plecs d’aquests cortinatges. La façana s’organitza en continuïtat amb la planta baixa. Tractant-se d’un terreny estret i llarg tant en planta com en alçat, essent un pla gairebé mirall de l’altre a noranta graus, el projecte es va desenvolupar en les dues dimensions al mateix temps. La façana baixa des del punt més alt amb tots els maons en fila, a gran velocitat, i en arribar a la planta baixa sembla girar i entrar també molt ràpidament en horitzontal, conduint-nos fins al fons del solar. Les tires de maons fan ressò de les franges verticals de les cases veïnes d’aquest mateix carrer, continuant-ne els colors: grocs, taronges, vermells… Els maons es col·loquen en vertical per a expressar la seva funció no portant, i se subjecten als forjats existents amb perfileria d’acer, com un mur cortina. En el detall constructiu que indica l’ordre de col·locació, els maons semblen llibres en una prestatgeria. Mentre eren manipulats a l’obra, subjectats pel seu costat més alt i atenent a l’ordenació segons els lloms de diferent color, convertien per uns segons els operaris en bibliotecaris. Els diversos colors estan agrupats en faixes més o menys amples, a les quals se sumen les cinc pilastres de pedra artificial que emmarcaven la façana de l’edifici original. Cada faixa, formada per una quantitat variable de files de maons, té la junta horitzontal contínua, no travada, i aquesta junta és diferent per a cada color. Això dóna unitat a cada color, que corre com una banda independent de les altres. En arribar al carrer, aquest teló es replega més per obrir l’entrada a l’hotel i al seu petit cafè. Allà, la façana introdueix el buit del carrer cap a dins en doble altura per deixar entrar i sortir els visitants de l’hotel, creant una escala intermitja entre el carrer i el vestíbul interior. És un vestíbul a l’aire lliure, amb les cortines de maó que fan de gelosia i deixen entreveure les cases del davant. A aquest vestíbul surten a rebre el paviment interior, també de bandes de dos colors, i uns volums que, com ulls que controlen, contenen en el seu interior la recepció i una petita oficina perquè el propietari de l’hotel pugi a fer comptes, o una migdiada. En planta baixa, situem l’escala de clients al fons del solar i a la cantonada diagonal oposada a l’entrada. D’aquesta manera aconseguim que, en entrar, la vista recorri la dimensió màxima del solar, dissimulant les seves dimensions i fent-lo aparèixer més gran del que és. Aquesta direcció diagonal dirigeix els moviments de persones i l’ordenació d’activitats d’aquesta planta. Les diverses accions que succeiran: registrar-se, anar al bar, agafar l’ascensor… es produeixen contra les parets mitgeres, formant gruixos laterals, envoltats de llargues línies que donen velocitat i acompanyen el pas d’un costat a l’altre de l’hotel. Aquestes línies es formen a partir de parets que de vegades arriben al terra i de vegades queden penjant des del sostre, emmarcant el turista en qualsevol d’aquestes situacions, o ajudant-lo a desaparèixer d’escena ràpidament.

Author: Flores & Prats Arquitectes

Authors

How to get there

On the Map