Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Works (5)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (5)

  1. Fàbrica Rogelio Rojo

    Josep Danés i Torras

    La fàbrica Rogelio Rojo està situada entre els carrers Rogelio Rojo, Fàbrica, Santa Clara i avinguda Catalunya. Es tracta d'un conjunt arquitectònic d'ús industrial construït en èpoques diferents: any 1917, anys 30, anys 50, anys 60 i any 1973. El volum principal del conjunt té forma d'U, està format per dos naus de planta baixa i una nau de planta baixa i primera planta. A més hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint al llarg del temps. L'espai interior és diàfan i de grans dimensions, gràcies als grans finestrals i a la coberta en forma de dent de serra. L'exterior, d'obra vista i aplicacions ceràmiques disposa de façanes testeres coronades amb capcers curvilinis i mixtilinis que s'inspiren en el barroc. L'estructura vertical és de pilars d'acer i parets de càrrega d'obra vista a base de maó massís. La coberta és de teula àrab sobre solera de ceràmica que es recolza sobre encavallades de fusta i metàl·liques (en substitució de les de fusta originals). La nau principal i la les altres dues estan unides ja que les parets laterals han estat substituïdes per jàsseres metàl·liques amb un pilar d'obra (fàbrica de maó massís) al mig. Els fonaments són murs correguts de maçoneria de pedra de 60 cm d'amplada. La coberta de la nau llarga és de teula ceràmica sobre encadellat ceràmic. Els paviments són de formigó i presenten certs desnivells i algunes reparacions. A l'interior hi ha unes divisions a total alçada amb parets de maó amb pilarets de reforç. El conjunt industrial ocupa un solar de 9.752 m2 dels quals 4.675 són de construccions. En el període de la primera Guerra Mundial (1914-1918) es produeix un augment de demanda per part dels països contendents que anima el desenvolupament de la industria dedicada al sector tèxtil i metal·lúrgic. En aquest moment la família Rojo va iniciar la fabricació de complements per les peces de roba que confeccionaven ells mateixos. Finalment varen optar per fabricar únicament fornitures metàl·liques com sivelles, botons i agulles i també plaques per a les ampolles de cava. Després de la Guerra les exportacions catalanes van patir una davallada. La crisi es tradueix en atur dels treballadors i es produeixen conflictes socials. L'empresa Rogelio Rojo instal·la la seva nova fàbrica a Masquefa, lluny de la conflictivitat de les àrees urbanes. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Donés i Torres. El ritme de producció dels primers anys era estable, la balança entre les importacions i exportacions era favorable, els salaris eren baixos i la plantilla estava majoritàriament per dones. L'any 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil la producció no es va alterar. L'any 1937 en contacte amb la Comissió d'indústries de Guerra per la Generalitat de Catalunya, es comencen a fabricar projectils per l'exercit republicà i també es construeix un nou edifici. El 22 de gener de 1939 Masquefa va ser bombardejada per l'aviació italiana. L'època des post guerra van ser uns moments difícils i la fàbrica es va convertir en un referent econòmic i un element socialitzador pel municipi de Masquefa. Durant la dècada de 1970 es construeix un nou edifici de dues plantes preparat pel procés productiu del galvanitzat. A finals dels anys 80 les instal·lacions de la fàbrica van quedar obsoletes i ja no podia competir en el mercat. La fàbrica va tancar al tombant del segle XX. Aquesta fàbrica ha desenvolupat activitats relacionades amb la metal·lúrgia. La darrera empresa va plegar l'any 2002. Actualment acull, entre altres serveis i activitats culturals, la Biblioteca Municipal. L'any 2002 fou adquirit el conjunt per l'Ajuntament de Masquefa.
  2. Restauració de La Pia Almoina

    Josep Danés i Torras

    Restauració de La Pia Almoina

    Una institució benèfica característica del sistema urbà medieval, entre el poder del Bisbat i la catedral i el dels estaments civils. Fundada per Arnau d’Escala a partir de les donacions de bisbes, preveres i notables de la ciutat, jugà constantment un paper de penyora social en nombroses transmissions patrimonials. Arriba a formar una illa quasi completa, agrupant diverses finques precedents, de la plaça dels Apòstols (forn de pa i casa d’un exhaurit consell jueu de l’aljama, el 1415) a la capella gòtica de Sant Mateu (1397). Exerceix una caritat massiva fins al 1626, quan el bisbe Gil de Manrique transfereix les rendes a inversions permanents; el litigi entre almoina i inversió durarà fins al 1776, any en què Lorenzana l’adscriu al nou hospici. La desamortització fa que se subhasti (1842), i retorna al clergat en forma d’escola pia fins al 1975. La primera gran restauració, a càrrec de Danés, manipula les obertures, completa les trífores i corona amb merlets el gran pany característic del gòtic civil, en una recreació d’un resultat escenogràfic extraordinari i de gran qualitat en el detall. També resulta interessant el cos de llevant, amb mur gòtic de base, fàbrica renaixentista i arcuacions recents sota teulada, així com l’estructura medieval de planta baixa.
  3. Cinema Olimpia

    Josep Danés i Torras

    El carrer Àngel Guimerà, que corre paral·lel al Passeig de Pere III, la via més important de l'Eixample manresana de finals del segle XIX i del Modernisme, conté una sèrie d'edificis noucentistes de diversa estètica. El Cinema Olímpia s'adscriu al llenguatge monumentalista classicista del Noucentisme, pel seu caràcter públic. Està construït entre mitgeres, planta rectangular, i consta d'una planta i un pis a doble alçada, amb una composició unitària. La façana, ordenada simètricament, té cinc obertures per planta, organitzades segons cinc eixos verticals: tres centrals amb portals en planta baixa i balcons bombats amb balustres al pis principal i vidrieres de traça geomètrica, que corresponien a l'antic amfiteatre; els balcons es tanquen amb un arc rodó motllurat i reixeta. El coronament superior està format per un fris de finestres petites (de ventilació per a l'espai sota coberta), alternades amb permòdols, els quals sostenen una cornisa motllurada i amb dentellons, un acroteri massís i, al damunt, un conjunt escultòric amb medalló central, amb el nom del cinema i cimat amb corona, flanquejat per volutes i pinacles. La coberta és a dues aigües, de teula plana. Actualment, l'interior està totalment modificat i ocupat per una botiga de Zara. Originàriament, a la planta baixa es desenvolupava el vestíbul i platea (en desnivell), amb l'escenari al fons. Un bon tros de l'escenari i la sala ocupaven el pati interior de l'illa. La part alta de l'edifici estava ocupada per l'amfiteatre, suportada per pilars de fosa, i el foyeur.
  4. Masia Mariona

    Josep Danés i Torras

    Masia Mariona

    La masia Mariona va ser edificada entre 1927 i 1931 per iniciativa de Rafael Patxot i Jubert com a residència d'estiu, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras, que també va dissenyar la fusteria i la forja, així com el rellotge de sol de ceràmica, col·locat a la façana principal. La casa està formada per planta baixa i dos pisos, amb una torre annexa de planta quadrada i solana porticada. L'aspecte exterior de l'edifici s'inspira en les masies clàssiques, amb galeries i torre mirador, encara que la distribució interior s'adequa a les necessitats pròpies d'una luxosa residència d'estiu. El jardí que envolta la casa també el va dissenyar per Danés, seguint criteris paisatgístics d'acord amb les característiques del terreny. Des de l'exili, Rafel Patxot va fer gravar a les dovelles del portal d'entrada la frase "Hostes vindran que de la casa us trauran - 3 d'agost de 1936 - Adéu-siau" La masia Mariona va ser edificada entre 1927 i 1931. Durant la Guerra Civil la casa va patir desperfectes i a causa d'un incendi va perdre la majoria del mobiliari. L'any 2005 es va fer efectiva la donació de la casa a la Diputació de Barcelona per part del seu propietari Rafel Carreras i Patxot, condicionada a l'execució del projecte museogràfic i de trasllat de la seu del parc. Actualment és la seu de l'Oficina del Parc Natural del Montseny. Reserva de la Biosfera i de l'exposició permanent "Univers Patxot"
  5. Església de la Mare de Déu dels Àngels

    Josep Danés i Torras

    Església de la Mare de Déu dels Àngels

    Església situada entre mitgeres amb la façana al xamfrà, entre els carrers Balmes i València, allunyada, així, de les cases d'habitatges per destacar-la i assegurar una bona visibilitat de l'edifici. Es diferencia dels edificis parroquials dels costats de menys alçada i lleugerament més retirats de la línia de façanes. També en l'ús dels materials es produeix per contrast certa monumentalització: els edificis laterals amb parament de maó premsat vist combinant colors vermells i blancs i la pedra grisa de Montjuïc. La façana de l'església presenta també un frontó amb la teulada a dos vessants que amaguen el terrat practicable. La planta del temple comença al xamfrà i creua en diagonal el solar deixant a banda i banda espai pels edificis parroquials. Per tal d'assegurar una bona il·luminació a l'església es van projectar uns terrats a la part superior per poder obrir grans finestrals en arc parabòlic a la cúpula i patis de llum amb claraboies que donarien llum zenital als finestrals interiors. L'interior de l'església és ric en decoració, realitzada en gran mesura pel mateix arquitecte: des de la base de les plaques de marbre, enteixinats, motllures de guix policromat, estucats, paviments de gres ceràmic decorats, vitralls emplomats o làmpades, al mobiliari litúrgic. Les pintures al fresc i els esgrafiats van ser realitzats per Ferdinandus Serra, i els mosaics venecians per Lluís Bru. Els vitralls de les finestres són obra de Joan Bonet amb escenes de la Mare de Déu dels Àngels i els sants que tingueren més relació amb la ciutat de Barcelona. En aquesta línia, s'hi troba una talla de la Mare de Déu dels Àngels de Martí Cabrer. L'arquitecte va projectar el temple i els annexos parroquials en període republicà per encàrrec del rector Joaquim Delgé a finals de 1932 però no es començà a edificar fins després de la Guerra Civil, a partir del 1942. Les solucions adoptades per l'arquitecte situen l'església a cavall entre la nova arquitectura religiosa que estava imperant a Europa i el passat noucentista català, obrint una línia de continuïtat amb la tradició tot aportant solucions modernes. El complex parroquial va ser promogut per la Junta d'Obra de la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels seguint un programa que tractava de construir els dos edificis annexos destinats a escola parroquial i rectoria. Les obres van començar el 1942, seguint el projecte de 1934. La inauguració de l'església va tenir lloc el 1950, quan encara faltava part de la decoració interior. El 1952 es van instal·lar les làmpades, i el 12 d'octubre de 1955 es va consagrar l'església i el 25 de desembre de 1956 l'altar del Santíssim.

Bibliography

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.