Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Fàbrica Rogelio Rojo

    Josep Danés i Torras

    La fàbrica Rogelio Rojo està situada entre els carrers Rogelio Rojo, Fàbrica, Santa Clara i avinguda Catalunya. Es tracta d'un conjunt arquitectònic d'ús industrial construït en èpoques diferents: any 1917, anys 30, anys 50, anys 60 i any 1973. El volum principal del conjunt té forma d'U, està format per dos naus de planta baixa i una nau de planta baixa i primera planta. A més hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint al llarg del temps. L'espai interior és diàfan i de grans dimensions, gràcies als grans finestrals i a la coberta en forma de dent de serra. L'exterior, d'obra vista i aplicacions ceràmiques disposa de façanes testeres coronades amb capcers curvilinis i mixtilinis que s'inspiren en el barroc. L'estructura vertical és de pilars d'acer i parets de càrrega d'obra vista a base de maó massís. La coberta és de teula àrab sobre solera de ceràmica que es recolza sobre encavallades de fusta i metàl·liques (en substitució de les de fusta originals). La nau principal i la les altres dues estan unides ja que les parets laterals han estat substituïdes per jàsseres metàl·liques amb un pilar d'obra (fàbrica de maó massís) al mig. Els fonaments són murs correguts de maçoneria de pedra de 60 cm d'amplada. La coberta de la nau llarga és de teula ceràmica sobre encadellat ceràmic. Els paviments són de formigó i presenten certs desnivells i algunes reparacions. A l'interior hi ha unes divisions a total alçada amb parets de maó amb pilarets de reforç. El conjunt industrial ocupa un solar de 9.752 m2 dels quals 4.675 són de construccions. En el període de la primera Guerra Mundial (1914-1918) es produeix un augment de demanda per part dels països contendents que anima el desenvolupament de la industria dedicada al sector tèxtil i metal·lúrgic. En aquest moment la família Rojo va iniciar la fabricació de complements per les peces de roba que confeccionaven ells mateixos. Finalment varen optar per fabricar únicament fornitures metàl·liques com sivelles, botons i agulles i també plaques per a les ampolles de cava. Després de la Guerra les exportacions catalanes van patir una davallada. La crisi es tradueix en atur dels treballadors i es produeixen conflictes socials. L'empresa Rogelio Rojo instal·la la seva nova fàbrica a Masquefa, lluny de la conflictivitat de les àrees urbanes. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Donés i Torres. El ritme de producció dels primers anys era estable, la balança entre les importacions i exportacions era favorable, els salaris eren baixos i la plantilla estava majoritàriament per dones. L'any 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil la producció no es va alterar. L'any 1937 en contacte amb la Comissió d'indústries de Guerra per la Generalitat de Catalunya, es comencen a fabricar projectils per l'exercit republicà i també es construeix un nou edifici. El 22 de gener de 1939 Masquefa va ser bombardejada per l'aviació italiana. L'època des post guerra van ser uns moments difícils i la fàbrica es va convertir en un referent econòmic i un element socialitzador pel municipi de Masquefa. Durant la dècada de 1970 es construeix un nou edifici de dues plantes preparat pel procés productiu del galvanitzat. A finals dels anys 80 les instal·lacions de la fàbrica van quedar obsoletes i ja no podia competir en el mercat. La fàbrica va tancar al tombant del segle XX. Aquesta fàbrica ha desenvolupat activitats relacionades amb la metal·lúrgia. La darrera empresa va plegar l'any 2002. Actualment acull, entre altres serveis i activitats culturals, la Biblioteca Municipal. L'any 2002 fou adquirit el conjunt per l'Ajuntament de Masquefa.
  2. Restauració de La Pia Almoina

    Josep Danés i Torras

    Restauració de La Pia Almoina

    Una institució benèfica característica del sistema urbà medieval, entre el poder del Bisbat i la catedral i el dels estaments civils. Fundada per Arnau d’Escala a partir de les donacions de bisbes, preveres i notables de la ciutat, jugà constantment un paper de penyora social en nombroses transmissions patrimonials. Arriba a formar una illa quasi completa, agrupant diverses finques precedents, de la plaça dels Apòstols (forn de pa i casa d’un exhaurit consell jueu de l’aljama, el 1415) a la capella gòtica de Sant Mateu (1397). Exerceix una caritat massiva fins al 1626, quan el bisbe Gil de Manrique transfereix les rendes a inversions permanents; el litigi entre almoina i inversió durarà fins al 1776, any en què Lorenzana l’adscriu al nou hospici. La desamortització fa que se subhasti (1842), i retorna al clergat en forma d’escola pia fins al 1975. La primera gran restauració, a càrrec de Danés, manipula les obertures, completa les trífores i corona amb merlets el gran pany característic del gòtic civil, en una recreació d’un resultat escenogràfic extraordinari i de gran qualitat en el detall. També resulta interessant el cos de llevant, amb mur gòtic de base, fàbrica renaixentista i arcuacions recents sota teulada, així com l’estructura medieval de planta baixa.
  3. Cinema Olimpia

    Josep Danés i Torras

    El carrer Àngel Guimerà, que corre paral·lel al Passeig de Pere III, la via més important de l'Eixample manresana de finals del segle XIX i del Modernisme, conté una sèrie d'edificis noucentistes de diversa estètica. El Cinema Olímpia s'adscriu al llenguatge monumentalista classicista del Noucentisme, pel seu caràcter públic. Està construït entre mitgeres, planta rectangular, i consta d'una planta i un pis a doble alçada, amb una composició unitària. La façana, ordenada simètricament, té cinc obertures per planta, organitzades segons cinc eixos verticals: tres centrals amb portals en planta baixa i balcons bombats amb balustres al pis principal i vidrieres de traça geomètrica, que corresponien a l'antic amfiteatre; els balcons es tanquen amb un arc rodó motllurat i reixeta. El coronament superior està format per un fris de finestres petites (de ventilació per a l'espai sota coberta), alternades amb permòdols, els quals sostenen una cornisa motllurada i amb dentellons, un acroteri massís i, al damunt, un conjunt escultòric amb medalló central, amb el nom del cinema i cimat amb corona, flanquejat per volutes i pinacles. La coberta és a dues aigües, de teula plana. Actualment, l'interior està totalment modificat i ocupat per una botiga de Zara. Originàriament, a la planta baixa es desenvolupava el vestíbul i platea (en desnivell), amb l'escenari al fons. Un bon tros de l'escenari i la sala ocupaven el pati interior de l'illa. La part alta de l'edifici estava ocupada per l'amfiteatre, suportada per pilars de fosa, i el foyeur.
  4. Masia Mariona

    Josep Danés i Torras

    Masia Mariona

    La masia Mariona va ser edificada entre 1927 i 1931 per iniciativa de Rafael Patxot i Jubert com a residència d'estiu, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras, que també va dissenyar la fusteria i la forja, així com el rellotge de sol de ceràmica, col·locat a la façana principal. La casa està formada per planta baixa i dos pisos, amb una torre annexa de planta quadrada i solana porticada. L'aspecte exterior de l'edifici s'inspira en les masies clàssiques, amb galeries i torre mirador, encara que la distribució interior s'adequa a les necessitats pròpies d'una luxosa residència d'estiu. El jardí que envolta la casa també el va dissenyar per Danés, seguint criteris paisatgístics d'acord amb les característiques del terreny. Des de l'exili, Rafel Patxot va fer gravar a les dovelles del portal d'entrada la frase "Hostes vindran que de la casa us trauran - 3 d'agost de 1936 - Adéu-siau" La masia Mariona va ser edificada entre 1927 i 1931. Durant la Guerra Civil la casa va patir desperfectes i a causa d'un incendi va perdre la majoria del mobiliari. L'any 2005 es va fer efectiva la donació de la casa a la Diputació de Barcelona per part del seu propietari Rafel Carreras i Patxot, condicionada a l'execució del projecte museogràfic i de trasllat de la seu del parc. Actualment és la seu de l'Oficina del Parc Natural del Montseny. Reserva de la Biosfera i de l'exposició permanent "Univers Patxot"
  5. Església de la Mare de Déu dels Àngels

    Josep Danés i Torras

    Església de la Mare de Déu dels Àngels

    Església situada entre mitgeres amb la façana al xamfrà, entre els carrers Balmes i València, allunyada, així, de les cases d'habitatges per destacar-la i assegurar una bona visibilitat de l'edifici. Es diferencia dels edificis parroquials dels costats de menys alçada i lleugerament més retirats de la línia de façanes. També en l'ús dels materials es produeix per contrast certa monumentalització: els edificis laterals amb parament de maó premsat vist combinant colors vermells i blancs i la pedra grisa de Montjuïc. La façana de l'església presenta també un frontó amb la teulada a dos vessants que amaguen el terrat practicable. La planta del temple comença al xamfrà i creua en diagonal el solar deixant a banda i banda espai pels edificis parroquials. Per tal d'assegurar una bona il·luminació a l'església es van projectar uns terrats a la part superior per poder obrir grans finestrals en arc parabòlic a la cúpula i patis de llum amb claraboies que donarien llum zenital als finestrals interiors. L'interior de l'església és ric en decoració, realitzada en gran mesura pel mateix arquitecte: des de la base de les plaques de marbre, enteixinats, motllures de guix policromat, estucats, paviments de gres ceràmic decorats, vitralls emplomats o làmpades, al mobiliari litúrgic. Les pintures al fresc i els esgrafiats van ser realitzats per Ferdinandus Serra, i els mosaics venecians per Lluís Bru. Els vitralls de les finestres són obra de Joan Bonet amb escenes de la Mare de Déu dels Àngels i els sants que tingueren més relació amb la ciutat de Barcelona. En aquesta línia, s'hi troba una talla de la Mare de Déu dels Àngels de Martí Cabrer. L'arquitecte va projectar el temple i els annexos parroquials en període republicà per encàrrec del rector Joaquim Delgé a finals de 1932 però no es començà a edificar fins després de la Guerra Civil, a partir del 1942. Les solucions adoptades per l'arquitecte situen l'església a cavall entre la nova arquitectura religiosa que estava imperant a Europa i el passat noucentista català, obrint una línia de continuïtat amb la tradició tot aportant solucions modernes. El complex parroquial va ser promogut per la Junta d'Obra de la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels seguint un programa que tractava de construir els dos edificis annexos destinats a escola parroquial i rectoria. Les obres van començar el 1942, seguint el projecte de 1934. La inauguració de l'església va tenir lloc el 1950, quan encara faltava part de la decoració interior. El 1952 es van instal·lar les làmpades, i el 12 d'octubre de 1955 es va consagrar l'església i el 25 de desembre de 1956 l'altar del Santíssim.

Bibliografia