Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Manel Morante Mediavilla

Memory

Soci Fundador. Arquitecte graduat per la UPC-BarcelonaTech (2001). Domingo & Ferré Arquitectes i Viaplana Arquitectes. Professor assistent. Departament de Projectes Arquitectònics. UPC-BarcelonaTech (2000-2001). Tutor al Workshop “European Skyscrappers”. Departament de Projectes Arquitectònics. UIC (2004). Professor associat, Departament de Projectes Arquitectònics ETDI-ELISAVA (2005-07). Conferenciant. UPC-BarcelonaTech. Pescador amb mosca professional latent.

Author: Lagula Arquitectes

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Bitxo House

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

    Bitxo House

    Passejar pel camp de Graugés, un paisatge de suaus turons entre la Depressió Central i el Pre-Pirineu, descobrir entre els dos llacs, una traça. Una línia quebrada apareix diagonalment i travessa el territori, una línia trencada artificial i buscada que cristal•litza en formigó i maó. Acomodar les terres i modelar futures topografies familiars de la Martina i la Bruna baixant en patinet per la rampa interior d'accés. Primer element de l'espiral que configura la casa i en reconeix l'orografia del terreny natural. Un, la rampa. Dos, la cuina i el menjador on desembarca la rampa. Tres, canvi de sentit, cinc graons i l'estar obert al menjador i al jardí. Quatre, cinc graons més i l'habitació principal. Cinc, canvi de sentit i abocats sobre la rampa d'accés, cinc graons i un dormitori. Sis, els últims cinc graons i les altres dues habitacions. Procurar capturar la llum recurrent del capvespre sota una coberta diligentment inclinada per no ofendre a les autoritats locals àvides de teula àrab color tradicional i, al mateix temps, agenollar-se humilment cap al carrer, pertorbant el mínim al transeünt i acumulant el volum cap al jardí. Mirar de dalt a baix i de baix a dalt, tocar el sostre de formigó amb la mà i amb el cap, l'alçada es dilata i es contrau per delimitar els espais més públics i recollir els més privats. Adequar l'escala de la casa a les diferents situacions que es donen en el recorregut. Una estructura de formigó potent i determinant, necessària per sostenir la pell exterior i guanyar la guerra a la primera batalla. Sumar la resta i tancar l'aixopluc: gelosia de maó, pantalles d'obra i fusteries d’una banda i porticons l'altre. A l'interior s'expressa el formigó en pantalles i sostre, en contraposició a franges verticals de guix impol•lut. Els espais s’acaben de delimitar amb cossos exempts, gairebé com obstacles en el recorregut ascendent. Volums alegres revestits de ceràmica esmaltada de colors vius que acullen tot tipus de peces de servei i esquitxen de llum els espais del voltant.
  2. Progrés 127-129 Residential Building

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

    Progrés 127-129 Residential Building

    Un edifici d’habitatge plurifamiliar entre mitgeres a l’antic barri de pescadors de Badalona. Local en planta baixa i quatre habitatges, una per planta. Es tracta d’un encàrrec especial ja que és un cas d’autopromoció per a una família. Això implica que les zones comunes de l’edifici siguin molt més amables i predisposades en compartir, allunyant-se de la neutralitat i la predisposició antibandàlica que sol caracteritzar a aquest tipus d’espai en els edificis d’habitatge convencionals. L’escala en espiral és més un lloc d’estar, ben il·luminat i de circulació entre les diferents habitatges. L’accés als habitatges es realitza directament des de l’ascensor que desembarca a la sala d’estar.
  3. Betsaida Changing Rooms

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

    Betsaida Changing Rooms

    L’ampliació del complex esportiu del club Betsaida amb l’adició d’uns nous vestidors i unes noves graderies és un projecte de compromís dins del barri. Es troba al límit entre la pista esportiva i la Masia de Can Rigalt, una de les últimes traces de la ciutat preindustrial de Sant Adrià del Besòs. Alguns dels compromisos es veuen reflectits en la creació d’un pati d’accés a l’entrada del complex. Una gelosia de bloc de formigó perforat filtra l’accés i el separa de la resta del pati. La part davantera dels vestidors fa façana amb la pista esportiva, generant l’accés al mateix nivell. L’edifici es converteix en una frontera, un límit gruixut entre complex i pati, definit pel programa i reaccionant a les condicions de l’emplaçament. Materialitzada en fusta i U-Glass, la façana actua de llanterna en la nocturnitat. Darrere seu, 5 vestidors, la cafeteria i la zona d’accés compleixen el programa amb senzillesa. La façana posterior, pintada de blanc, es corba responent a la forma de can Rigalt. Completant el conjunt, la coberta serveix a la vegada de graderia, reunint les emocions i els crits d’ànim dels espectadors. La part posterior es materialitza en forma de balcons acabats en ceràmica esmaltada color carmí, prenent la forma dels vestidors que cobreixen, i a la vegada engrandint la grada i creant una plaça, un mirador sobre la Masia de Can Rigalt. Aquest és el punt de trobada dels germans petits, que juguen amb les seves baldufes mentre els seus pares animen als seus germans i germanes que són a la pista. La construcció de l’ampliació és econòmica, simple i pròpia de la perifèria urbana. Per aquesta raó, l’edifici encomana la seva imatge a la seva geometria corba, sense pretensió en els acabats. Ombres de gelosia, reflectides en la curvatura de la ceràmica esmaltada sobre un llenç blanc com a fons, són suficients per aconseguir la conformació del lloc; per conformar el límit.
  4. La Blanca Training Centre

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

  5. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Progrés 127-129 Residential Building

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

Societies