Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Memoria
Soci Fundador. Arquitecte graduat per la UPC-BarcelonaTech (2001).
Domingo & Ferré Arquitectes i Viaplana Arquitectes.
Professor assistent. Departament de Projectes Arquitectònics. UPC-BarcelonaTech (2000-2001).
Tutor al Workshop “European Skyscrappers”. Departament de Projectes Arquitectònics. UIC (2004).
Professor associat, Departament de Projectes Arquitectònics ETDI-ELISAVA (2005-07).
Conferenciant. UPC-BarcelonaTech.
Pescador amb mosca professional latent.
Autor: Lagula Arquitectes
Obras
Sobre el Mapa
Constelación
Cronología (5)
-
Vestuarios Betsaida
Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí
L’ampliació del complex esportiu del club Betsaida amb l’adició d’uns nous vestidors i unes noves graderies és un projecte de compromís dins del barri. Es troba al límit entre la pista esportiva i la Masia de Can Rigalt, una de les últimes traces de la ciutat preindustrial de Sant Adrià del Besòs. Alguns dels compromisos es veuen reflectits en la creació d’un pati d’accés a l’entrada del complex. Una gelosia de bloc de formigó perforat filtra l’accés i el separa de la resta del pati. La part davantera dels vestidors fa façana amb la pista esportiva, generant l’accés al mateix nivell. L’edifici es converteix en una frontera, un límit gruixut entre complex i pati, definit pel programa i reaccionant a les condicions de l’emplaçament. Materialitzada en fusta i U-Glass, la façana actua de llanterna en la nocturnitat. Darrere seu, 5 vestidors, la cafeteria i la zona d’accés compleixen el programa amb senzillesa. La façana posterior, pintada de blanc, es corba responent a la forma de can Rigalt. Completant el conjunt, la coberta serveix a la vegada de graderia, reunint les emocions i els crits d’ànim dels espectadors. La part posterior es materialitza en forma de balcons acabats en ceràmica esmaltada color carmí, prenent la forma dels vestidors que cobreixen, i a la vegada engrandint la grada i creant una plaça, un mirador sobre la Masia de Can Rigalt. Aquest és el punt de trobada dels germans petits, que juguen amb les seves baldufes mentre els seus pares animen als seus germans i germanes que són a la pista. La construcció de l’ampliació és econòmica, simple i pròpia de la perifèria urbana. Per aquesta raó, l’edifici encomana la seva imatge a la seva geometria corba, sense pretensió en els acabats. Ombres de gelosia, reflectides en la curvatura de la ceràmica esmaltada sobre un llenç blanc com a fons, són suficients per aconseguir la conformació del lloc; per conformar el límit. -
Edificio de Viviendas Progrés 127-129
Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí
Un edifici d’habitatge plurifamiliar entre mitgeres a l’antic barri de pescadors de Badalona. Local en planta baixa i quatre habitatges, una per planta. Es tracta d’un encàrrec especial ja que és un cas d’autopromoció per a una família. Això implica que les zones comunes de l’edifici siguin molt més amables i predisposades en compartir, allunyant-se de la neutralitat i la predisposició antibandàlica que sol caracteritzar a aquest tipus d’espai en els edificis d’habitatge convencionals. L’escala en espiral és més un lloc d’estar, ben il·luminat i de circulació entre les diferents habitatges. L’accés als habitatges es realitza directament des de l’ascensor que desembarca a la sala d’estar. -
Casa Bitxo
Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí
Passejar pel camp de Graugés, un paisatge de suaus turons entre la Depressió Central i el Pre-Pirineu, descobrir entre els dos llacs, una traça. Una línia quebrada apareix diagonalment i travessa el territori, una línia trencada artificial i buscada que cristal•litza en formigó i maó. Acomodar les terres i modelar futures topografies familiars de la Martina i la Bruna baixant en patinet per la rampa interior d'accés. Primer element de l'espiral que configura la casa i en reconeix l'orografia del terreny natural. Un, la rampa. Dos, la cuina i el menjador on desembarca la rampa. Tres, canvi de sentit, cinc graons i l'estar obert al menjador i al jardí. Quatre, cinc graons més i l'habitació principal. Cinc, canvi de sentit i abocats sobre la rampa d'accés, cinc graons i un dormitori. Sis, els últims cinc graons i les altres dues habitacions. Procurar capturar la llum recurrent del capvespre sota una coberta diligentment inclinada per no ofendre a les autoritats locals àvides de teula àrab color tradicional i, al mateix temps, agenollar-se humilment cap al carrer, pertorbant el mínim al transeünt i acumulant el volum cap al jardí. Mirar de dalt a baix i de baix a dalt, tocar el sostre de formigó amb la mà i amb el cap, l'alçada es dilata i es contrau per delimitar els espais més públics i recollir els més privats. Adequar l'escala de la casa a les diferents situacions que es donen en el recorregut. Una estructura de formigó potent i determinant, necessària per sostenir la pell exterior i guanyar la guerra a la primera batalla. Sumar la resta i tancar l'aixopluc: gelosia de maó, pantalles d'obra i fusteries d’una banda i porticons l'altre. A l'interior s'expressa el formigó en pantalles i sostre, en contraposició a franges verticals de guix impol•lut. Els espais s’acaben de delimitar amb cossos exempts, gairebé com obstacles en el recorregut ascendent. Volums alegres revestits de ceràmica esmaltada de colors vius que acullen tot tipus de peces de servei i esquitxen de llum els espais del voltant. -
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Galardonado / Premiado. Categoría: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada
Edificio de Viviendas Progrés 127-129
