Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

  • Betsaida Changing Rooms

Memory

L’ampliació del complex esportiu del club Betsaida amb l’adició d’uns nous vestidors i unes noves graderies és un projecte de compromís dins del barri. Es troba al límit entre la pista esportiva i la Masia de Can Rigalt, una de les últimes traces de la ciutat preindustrial de Sant Adrià del Besòs. Alguns dels compromisos es veuen reflectits en la creació d’un pati d’accés a l’entrada del complex. Una gelosia de bloc de formigó perforat filtra l’accés i el separa de la resta del pati. La part davantera dels vestidors fa façana amb la pista esportiva, generant l’accés al mateix nivell. L’edifici es converteix en una frontera, un límit gruixut entre complex i pati, definit pel programa i reaccionant a les condicions de l’emplaçament. Materialitzada en fusta i U-Glass, la façana actua de llanterna en la nocturnitat. Darrere seu, 5 vestidors, la cafeteria i la zona d’accés compleixen el programa amb senzillesa. La façana posterior, pintada de blanc, es corba responent a la forma de can Rigalt. Completant el conjunt, la coberta serveix a la vegada de graderia, reunint les emocions i els crits d’ànim dels espectadors. La part posterior es materialitza en forma de balcons acabats en ceràmica esmaltada color carmí, prenent la forma dels vestidors que cobreixen, i a la vegada engrandint la grada i creant una plaça, un mirador sobre la Masia de Can Rigalt. Aquest és el punt de trobada dels germans petits, que juguen amb les seves baldufes mentre els seus pares animen als seus germans i germanes que són a la pista. La construcció de l’ampliació és econòmica, simple i pròpia de la perifèria urbana. Per aquesta raó, l’edifici encomana la seva imatge a la seva geometria corba, sense pretensió en els acabats. Ombres de gelosia, reflectides en la curvatura de la ceràmica esmaltada sobre un llenç blanc com a fons, són suficients per aconseguir la conformació del lloc; per conformar el límit.

Author: Lagula Arquitectes

El projecte es troba entre el límit d’una instal.lació esportiva i un dels últims vestigis del Sant Adrià preindustrial, la masia de Can Rigalt. El projecte ha de respondre, en situar-se al límit, a dos condicionants absolutament diferents. D'una banda, a la juvenil activitat i la topografia plana de la pista. De l'altra, a la condició topològica variable de l'antiga masia, pràcticament en desús. Aquest compromís es materialitza en generar un pati d'accés al conjunt, recorregut sobre la vora dels vestidors. Un pati que articula el nou, davant de l'especificitat de la preexistència. Aquest límit és l'accés general i democràtic, mitjançant una rampa cap a la pista. L'edifici es pot envoltar també per una escala que dóna accés des del bar. Una cancel.la generada per peces de gelosia de formigó senzilles, econòmiques, pròpies de la perifèria, protegeix el pati i l'accés. L'aplicació de processos de seriació-variació sobre la selecció de peces permet resignificar aquest element voluntariosament vulgar. A nivell de la pista s’ubica el front dels vestidors. És un front continu, translúcid, i lluminós per la pista. Simplement un “paravent” de fusta i u-glass vesteix el programa. Darrere d`aquest s’intueixen els cinc vestidors, el bar i els lavabos. En la seva part posterior responen a l’estereometria de la masi fent-se específiques en la seva geometria no ortogonal. La coberta dels vestidors es construeix amb un element topogràfic de grades, una addició de lloses organitzades amb el mateix vector d’usos propi de l’edifici. La grada és paral.lela a la pista en el seu front, on acumularà l’activitat i el bullici dels espectadors. A la seva part posterior uns balcons vestits amb brillant ceràmica vermella, responen a la geometria dels vestidors, provocant l’aparició d’una petita plaça elevada, un mirador sobre la masia.

Author: Lagula Arquitectes

Authors

On the Map