Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

In Pictures

  • Adolf Florensa i Ferrer

Memory

Nascut a Lleida el 15 de maig de 1889 i morí a Barcelona el 14 de juliol de 1968. Va obtenir el títol d’arquitecte el 8 de gener de 1914. Fou arquitecte municipal i l’impulsor de la reforma del barri gòtic de Barcelona. També exercí la docència a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona des de 1914 fins a 1952, any en què es va retirar per raons de salut. Publicà nombrosos treballs sobre història de l’arquitectura i sobre les activitats municipals de restauració i conservació de monuments. Entre les seves obres destaquen el Casal del Metge (1929), les cases Cambó (1921-25), el Palau de Comunicacions de la Plaça Espanya (1929), la reforma de la Capitania General (1928), la Duana Nova o la restauració del castell de Peralada. Va realitzar obres conjuntes amb Alfons Barba i Miracle i Fèlix de Azúa.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Casa del Marquès d'Alfarràs

    Adolf Florensa i Ferrer

  2. Escola Joan Benet i Petit

    Adolf Florensa i Ferrer

    Escola Joan Benet i Petit

    L'escola dels Torms, d'estil noucentista, és l'edifici civil més destacat de la població, situat al carrer Prat de la Riba, en un dels terrenys més escaients del nucli urbà, lleugerament enlairat i disposat als quatre vents. Va ser la primera escola construïda per la Mancomunitat de Catalunya que en va encarregar el projecte a Adolf Florensa. A mode de prova pilot i inspirant-se en la necessitat de crear escoles "belles, alegres, higièniques i funcionals" es va concebre un model de centre on havia de cobrar força el mateix edifici com a eina educativa, amb aula d'estudi, aula de treball, despatx del mestre, pati cobert i bona il.luminació. D'aquí els grans finestrals i el pati porxat encarat a migdia. Consta d'una única planta que s'estructura en cos rectangular en forma de dues "L": una que constitueix pròpiament l'edifici amb coberta de teula àrab a dues aigües al cos d'accés i a tres aigües a la resta; i l'altra que constitueix el porxo exterior encarat a migdia amb coberta plana. L'edifici és circumdat per un baix sòcol perimetral de pedra vista irregular buixardada al bast i continua amb parament llis arrebossat blanc excepte a les cantonades on apareixen, a contrapunt, carreus buixardats. Rematant el parament, s'alça una cornisa motllurada i un ample ràfec. Al cos d'accés, que s'eleva lleugerament per sobre el nivell de la resta del conjunt, s'hi obren dues obertures en arc de mig punt, la porta i una finestra, i centrat al damunt, un òcul. Aquesta façana, que es reprodueix a la part contrària del cos amb finestrals allargats, es corona amb un ràfec de pedra mixtilini de reminiscències barroques i ve coronat per una pinya de pedra ornamental. Als murs s'obren finestrals verticals allargats que a la façana nord, esdevenen més amples i de mig punt. A migdia, hi ha el porxo caracteritzat per un aire classicitzant amb arcs que descansen sobre columnes jòniques de pedra sorrenca. Actualment, l'interior és totalment reformat i consta d'una entrada-vestíbul, un taller, dues aules i serveis. A la part frontal, disposa d'un espai de jardí que precedeix l'accés al recinte i al lateral i al darrere disposa d'un pati. El 1985 es va restaurar tot i l'edifici i al 2006 va ser objecte d'una completa reforma interior. Malauradament i atesa la baixa natalitat al municipi, al curs 2012-13 l'escola va gaudir dels seus darrers alumnes. Actualment, fa les funcions d'espai social per a infants i joves. L'edifici es manté ben conservat i manté els elements arquitectònics més característics, entres altres, l'esplèndida porxada que simbolitza una escola oberta i lliure. L'escola dels Torms va ser la primera de les quatre construïdes per la Mancomunitat de Catalunya i l'única que es conserva. La Mancomunitat va convocar un concurs de redacció a cada província, el primer premi del qual era la construcció de l'escola. L'edifici porta el nom de Joan Benet i Petit (Barbens, 1890- Barcelona, 1968), mestre que ho va gestar i que va deixar una forta empremta al municipi. L'arquitecte designat fou l'eminent Adolf Florensa (1889-1968), les obres s'inicien el 1916 a càrrec del constructor Ramon Rius de ca la Tona i s'acaben el 1917. L'edifici es va inaugurar el 10 de maig de 1918, aplicant des del principi les directrius pedagògiques més avançades de l'època. El seu valor simbòlic i emblemàtic recau en la seva significació com a símbol de la identitat d'una incipient i exemplar escola pública catalana.
  3. Ampliació de l'Escola del Bosc

    Adolf Florensa i Ferrer

  4. Cambó House

    Adolf Florensa i Ferrer

    Cambó House

    Ubicada al districte de Ciutat Vella, l'antiga Casa de Francesc Cambó ocupa la meitat meridional de l'illa de cases delimitada per la Via Laietana, l'Avinguda de Francesc Cambó i els carrers dels Mercaders i del Pare Gallifa. Aquest edifici disposa de tres façanes afrontades a la Via Laietana (des d'on es produeix l'accés principal), i els carrers del Pare Gallifa i dels Mercaders. De planta rectangular, l'estructura parcel·lària d'aquesta finca és configurada per dos cossos edificats que s'adapten al pendent del terreny i pertanyen a fases constructives diferents: el cos més alt, afrontat amb la Via Laietana, fou construït amb anterioritat respecte el cos més baix, afrontat al Carrer dels Mercaders. L'estructura en alçat del cos anterior comprèn un basament format per planta baixa i entresòl i es desenvolupa amb sis pisos i un pis principal que, en comptes de trobar-se damunt del basament, es localitza a l'àtic. L'estructura en alçat del cos posterior comprèn un basament format per planta baixa i un entresòl dividit en dos nivells d'obertures i es desenvolupa amb quatre pisos més. Ambdós cossos compten amb amplis terrats-jardí transitables. Les tres façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular, i presenten un acabat homogeni consistent en un basament de pedra que abraça la planta baixa i l'entresòl i un acabat revestit en la resta de plantes. El basament, íntegrament aplacat de pedra de Montjuïc, presenta una planta baixa quasi transparent a base de grans portals amb llindes flanquejats per pilastres. L'entresòl, en canvi, es desenvolupa com una galeria de finestres rectangulars alineades. Ambdós nivells es veuen inclosos dins del basament de l'edifici per mitjà d'una columnata monumental a base de pilars i entaulament d'ordre dòric acanalat, amb llur entaulament a base de tríglifs i mètopes. El portal principal d'accés a l'edifici es desenvolupa com un arc de triomf: dues portes amb llindes flanquejant un ampli arc de mig punt, la llum interior del qual acull un frontó triangular sostingut per dues columnes jòniques acanalades. Aquest portal conserva els seus tancaments originals, consistents en portes de gelosia d'inspiració romana en bronze, ornades amb caps de lleó amb corones de llorer. Aquest portal dóna accés al vestíbul de l'edifici, un espai de planta rectangular format per dues crugies cobertes amb un sostre cassetonat que reposa el seu pes damunt de pilastres dòriques de fust estriat. Les obertures dels pisos superiors es desenvolupen de manera ordenada, ritmades en diversos trams verticals d'amplada variable. Es tracta de finestres horitzontals tipus Chicago, algunes d'elles tripartides o bipartides per mitjà de mainells en forma de columna toscana. La verticalitat de l'edifici es veu potenciada per les quatre pilastres toscanes encoixinades que recorren tota l'alçada de l'edifici i que recullen el pes visual de l'àtic. Efectivament, la llosana del monumental balcó corregut del pis principal-àtic, decorat amb relleus i sostingut per mènsules, actua com entaulament de l'edifici. L'àtic o pis principal es desenvolupa com una àmplia galeria d'arcs de mig punt amb perfils motllurats i flanquejats per dobles pilastres jòniques. Seguint l'eix vertical centrat damunt la porta principal d'accés, aquest àtic presenta una tribuna coronada per un frontó triangular i que s'obre al carrer per mitjà d'una serliana toscana. Damunt d'aquest àtic corre la balustrada que tanca el terrat-jardí. La coberta del terrat es convertí en un jardí de 1000 m2, disposat en dos nivells, amb arbres, plantes, brollador i pèrgola. Visualment té una continuïtat amb una construcció escenogràfica –perspectiva de gran jardí italià- muntada sobre una mitgera sobresortint de la casa Bartomeu Trias (núm. 26) del c/ Pare Gallifa. Durant la Guerra Civil va ser malmès i en féu la reconstrucció Joan Mirambell. El cos posterior presenta les mateixes solucions d'acabat i de projecció exterior de les obertures, per bé que es manifesta com un edifici de menors proporcions. Per la seva banda, la façana afrontada al carrer i a la placeta dels Mercaders mostra tot d'obertures verticals amb uns acabats de nul·la entitat arquitectònica en relació la resta. Francesc Cambó i Batlle, polític conservador fundador de la Lliga Regionalista i que fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i ministre de diversos governs espanyols, era propietari, a més, de nombroses empreses. Cambó participà activament en la urbanització de la nova Via Laietana i fou precisament allà on instal·la la seu de "Inmobiliaria Catalana S.A." i la seva residència. La Casa Cambó fou dissenyada amb aquesta doble finalitat pel cèlebre arquitecte Adolf Florensa i Ferrer. La construcció de l'edifici, que correspon a una tipologia de gratacels inspirats en l'obra del nord-americà Louis Sullivan, es feu en dues etapes: el cos anterior, projectat entre 1921 i 1923, acabà de construir-se el 1925, mentre que el cos posterior i l'àtic de l'anterior foren edificats entre 1930 i 1931. Les façanes visibles des de la flamant Via Laietana es van concebre com un teló ostentós per amagar la degradació de Ciutat Vella, tal i com denota l'aspecte negligit amb què Florensa dissenyà la façana posterior, afrontada al carrer dels Mercaders. En l'actualitat, l'edifici ha estat reconvertit en hotel de luxe.
  5. Govern Militar de Barcelona

    Adolf Florensa i Ferrer, Josep Sans Forcadas

  6. Palace of Communications and Transport

    Félix de Azúa Gruart, Adolf Florensa i Ferrer

  7. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Edifici Nou per a Oficines

    Antoni de Falguera i Sivilla, Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

  8. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Restauracions per a l'Exposició de 1929

    Antoni de Falguera i Sivilla, Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

  9. Antic Institut Ravetllat-Pla

    Adolf Florensa i Ferrer

  10. Facultat de Nàutica

    Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

    Facultat de Nàutica

    La Facultat de Nàutica es troba ubicada al Pla de Palau, a l'inici del barri de la Barceloneta. Es tracta d'un edifici aïllat i de planta quadrangular, consistent en una àmplia planta baixa destinada a serveis i administració del centre, per sobre hi ha dues plantes i al capdamunt un terrat pla. Cadascun de les quatre façanes compta amb un accés amb escalinata de poc desenvolupament, que donen pas a sengles pòrtics de grans dimensions sense frontó flanquejats per columnes toscanes. Per sobre, els dos pisos presenten petites diferències en els volums, però poc ressenyables, amb grans obertures amb balconada les centrades i amb balcó sense voladís les dels costats. Algunes de les obertures de la primera planta presenten un frontó no decorat, les del segon pis no en tenen i presenten un senzill arc escarser. Els buits sense obertures estan ocupats per pilastres llises, amb capitell les del centre i estriades les dels cossos laterals. Corona les façanes un prominent ràfec i per sobre una balustrada de pedra. La coberta de l'edifici és plana, excepte per una llanterna de vidre que s'obre damunt del centre de la planta baixa. Als extrems de les façanes laterals i posterior, unes pilastres de carreus de pedra sobresortints del pla de façana s'eleven per sobre de la balustrada del terrat i acaben en templets amb cupulí semiesfèric, delimitats per quatre frontons triangulars. L'interior està resolt amb una planta baixa lliure, generada per un pati central ovalat, il·luminat per la gran llanterna, al voltant del qual s'organitzen les dependències dels pisos superiors. Del pati arrenca, pel costat sud, l'escalinata, que accedeix a una galeria altell a cada pis, la qual fa d'espai de distribució de les aules; per mitjà d'una llotja de tres arcs, de clares ressonàncies italianes, hom introdueix a la galeria del primer pis. Tant a la planta baixa com a l'escalinata hi ha vitralls emplomats policromats de notable artisticitat. El que presideix l'escala representa una caravel·la, amb un àngel al davant, i porta la data 1932, però no la signatura de l'autor. Ocupat per milícies antifeixistes durant la Guerra Civil, després s'hi va instal·lar l' Escola de la Marina Mercant de la Mediterrània. Entre 1936 i 1939 l'escola va tenir adscrit un vaixell escola, el President Macià, que era l'antic iot Rosa VV del Comte de Godó. Des de l'any 1990 forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a Facultat de Nàutica de Barcelona
  11. Casal del Metge

    Enric Catà i Catà, Adolf Florensa i Ferrer

    Casal del Metge

    El Casal del Metge s'emplaça al districte de Ciutat Vella, on afronta amb la Via Laietana i al carrer Tapineria. Es tracta d'un immoble entre mitgeres de planta rectangular consistent en un edifici d'oficines, format per planta baixa i cinc plantes pis, a més d'un semisoterrani. Tot i que la façana principal és la que afronta a la Via Laietana, l'accés actualment es produeix des del carrer Tapineria, 8-10. Les dues façanes, amb elements clàssics, estan fetes amb un rigor florentí traspassat a les escales urbanes noves. La simetria en els eixos horitzontals i verticals és un dels elements més rellevant dels edificis, amb les obertures reproduïdes a ritme regular. La que afronta a la Via Laietana disposa, com veurem, un tram central lleugerament avançat en l'eix vertical que reforça la simetria del conjunt. A nivell de planta baixa disposa de nou obertures. El portal d'accés i els dos finestrals situats a banda i banda estan resolts amb arc de mig punt. Aquesta part baixa de la façana està realitzada amb carreus buixardats que dibuixen motius geomètrics amb les seves juntes que destaca respecte a la resta de la façana, acabada amb pedra polida. Per sota d'aquestes finestres, el sòcol de pedra polida, hi ha unes altres de petites, de llinda plana, que il·luminen una planta semisoterrània. Per sobre d'una petita cornisa que la separa del pis superior hi trobem les cinc balconades del primer pis, de les quals únicament la central és voladís. Sobre totes obertures s'hi ha disposat un frontó triangular, a mode de guardapols, sostingut per mènsules i units entre ells per una petita cornisa. El frontó de l'obertura central està trencat per un escut d'Esculapi flanquejat per sengles gerres curulles de florons de pedra i, sota, un medalló amb la data "1932". Dels pisos superiors en destaca el tercer, amb una balconada correguda que uneix les tres obertures centrals, on únicament la de l'eix presenta un frontó a sobre i la superior, on entre les obertures s'hi ha disposat columnes dòriques adossades de fust de secció semicircular. Sobre aquestes columnes hi trobem el coronament, format per alternança de tríglifs i mètopes decorades amb un disc ornat central al damunt de les quals s'hi obre una cornisa sustentada per senzilles mènsules i tot plegat rematat amb un frontó central. La façana del carrer Tapineria reprodueix les fórmules classicitzants i de simetria, amb lleugers canvis en la disposició, ordre i acabament de les obertures. Deixant de banda les façanes, destaquen també una sèrie de dependències representatives, entre les quals sobresurten el pati central i la sala d'actes, on Florensa remet, per mitjà dels elements arquitectònics i decoratius, a diversos detalls de l'antiga Casa de la Convalescència, que en una època havia acollit la Facultat de Medicina. El Casal del Metge, la Casa Cambó i la seu del Foment del Treball, són, segons Oriol Bohigas, els edificis de Barcelona on el llenguatge clàssic es manifesta amb una correcció i una eficàcia urbanística més grans.
  12. Foment del Treball Nacional Building

    Adolf Florensa i Ferrer, Josep Goday i Casals

    Foment del Treball Nacional Building

  13. Plaça Pi i Maragall

    Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

  14. Restauració de les Drassanes

    Adolf Florensa i Ferrer

    Restauració de les Drassanes

  15. Conversion of Spaces of the Royal Palace into Frederic Marès Museum

    Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim de Ros de Ramis

  16. Saló del Tinell

    Pere Benavent de Barberà Abelló, Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

  17. Creu de Terme d'Horta

    Adolf Florensa i Ferrer

  18. Rehabilitation of Berenguer d'Aguilar House

    Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim de Ros de Ramis

    El carrer de Montcada està configurat en la seva major part per una successió de petits palaus amb orígens als segles xiii ixiv. El Museu Picasso ocupa cinc palaus, on hi destaquen els patis centrals descoberts i accessibles des del carrer. La intervenció uneix els cinc patis entre si mitjançant un passadís central paral·lel al carrer amb el qual està en contacte directe. La construcció del passadís central serveix, també, a altres interessos principals del projecte: ordre visual, establiment de recorreguts clars i obtenció d’un espai representatiu del caràcter públic de l’edifici. Això es fa extensiu a totes les plantes, baixa, principal i primera, i les distribucions interiors s’organitzen en relació a l’espai públic esmentat. El caràcter públic de la planta baixa es reforça per mitjà d’un segon eix perpendicular al ja descrit que organitza l’accés al jardí posterior i converteix així en gest urbanístic el que podria ser una simple transformació interior. Aquest element transversal és el que arriba a constituir la façana oberta del Museu, a la plaça Jaume Sabartés, en el projectat edifici annex de nova planta que contindrà un programa d’activitats externes de gran importància per a la projecció ciutadana del Museu. Els nous carrers interiors afegeixen un valor arquitectònic al conjunt dels palaus sense malmetre les característiques pròpies de cadascun. Aquesta actitud, que intenta afegir sense restar, és la que ha presidit el disseny general. Els elements nous se superposen al context constructiu existent al servei, ambdós, d’una renovada imatge del conjunt.
  19. Casa Meca

    Adolf Florensa i Ferrer

Archive

  • Alçat de la façana del Casal del Metge.

    Drawing

    Alçat de la façana del Casal del Metge.

    Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Drawing

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'entrada de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Drawing

    Perspectiva de l'entrada de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del saló d'actes de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior del saló d'actes de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Drawing

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Drawing

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Drawing

    Croquis Inicial de l' Edifici Social Riviere

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

Bibliography