Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittio
Memòria
La casa es troba en un indret privilegiat, una punta de terra que penetra en el golf de Roses, amb vistes al mar per tres costats. Coderch opta per esglaonar la casa des de l’accés fins a l’extrem més llunyà, tot seguint la topografia de la rocalla en sentit descendent, de manera que tota la casa pren una configuració longitudinal. Al costat de l’accés, un pati organitza dues circulacions al seu voltant: la primera, que dóna al sud-est, conté la seqüència de la sala d’estar, el menjador i la cuina; la segona seqüència conté el garatge i les estances del servei. Totes dues seqüències es retroben en un punt on comença la sèrie de dormitoris, que culmina amb la cambra principal. Així, la casa configura l’orientació disposant totes les estances a llevant i assignant a la banda de ponent el paper de façana posterior, si bé es relaciona amb tot l’indret a través del contacte directe de les terrasses amb la rocalla, fins a arribar ben bé al mar.
La casa Rozes forma parte de una tipología de casas derivadas de la casa Catasús, que se ha convertido en un prototipo de casa variable, capaz de adaptarse a los diferentes programas y situaciones por medio retranqueos y escalonamientos. Además de la casa Rozes, forman parte de esta tipología la casa Uriach, la casa Luque, la casa Gili, y otras tantas de altísima calidad compositiva, en las que podemos encontrar un paralelismo en clave mediterránea con las casas patio de Mies. De hecho, a Coderch se le debería considerar como uno de los arquitectos más miesianos de la arquitectura catalana, con un estilo personalizado y adaptado a la cultura y al clima local. La casa Rozes se encuentra emplazada sobre una península rocosa de la Costa Brava, a la que se accede por una calle sin salida al final de la carretera de la Almadrava. La entrada a la casa y al garaje está definida por un sistema de planos que recuerda a las composiciones neoplásticas del Pabellón Mies van der Rohe. Superada la entrada, los muros de la casa se van retranqueando y escalonando para adaptarse al terreno y acoger el programa: en la parte más alta se encuentra la zona de día, organizada alrededor de un pequeño patio central, y a partir de aquí descienden las habitaciones en un escalonamiento que llega casi al mar, con el dormitorio principal en el extremo. Desde el exterior, la casa se muestra como un conjunto de volúmenes cúbicos maclados y pintados de blanco, que pueden verse si se rodea la casa por el camino de ronda. Xavier Llobet Ribeir
Al nord de la Costa Brava, en una llengua rocosa que s’endinsa al mar que banya Roses, la parcel·la de la Casa Rozés es situa en la seva vessant sudest. El fet de que el terreny sigui estret i allargat, el respecte del límit del vei i de la pròpia zona marítima-terrestre i la particular topografia fan mudar l’esquema ortogonal i en T típicament empleat per Coderch de manera que dona un resultat escultòric espectacular.
La disposició de les tres ales es linial, desfigurant l’esmentada T. L’accés es fa per la rotonda que dirigeix al pàrking, donant a un vestíbul il·luminat pel pati que el limita però que no comparteix per la diferència de cota. D’aquesta manera, el pati queda en una rel·lació íntima amb l’estar, que el gaudeix com una extensió propia, de la mateixa manera que la Terrassa, deixant el menjador en una cota reservada.
L’ala de servei queda segregada per l’eix que va del vestíbul a les habitacions, separant-ne l’habitació de la planta i quedant la cuina per servir al menjador. El desenvolupament dels dormitoris de manera escalonada no sorgeix per la necessitat de la finestra entre murs, sino per l’exigència d’adaptar-se a una planta irregular i solucionar la llarga succesió de dormitoris. En aquest cas concret la finestra es projecta tangent a la cara llarga, col·locant-la en cantonada, de manera que queda orientada a sudest, la millor orientació per una casa d’estiueg, gauidant també de les millors vistes. L’habitació doble té una posición de privilegi amb terrassa pròpia.
Per l’altre vessant, s’aterrassa el jardí de manera que acompanya el descens de la casa cap al mar, ajudant a crear un conjunt escultòric encara més impressionant.
