Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Habitatge i oficines de l’adjacent i ja abatuda farinera Montserrat, nom que apareix al·legoritzat per l’esgrafiat de façana. L’industrial Josep Ensesa fou, en la primera meitat del s. xx, un significat promotor (part de l’eixample gironí i s’Agaró), vinculat als pressupòsits econòmics i socials del noucentisme.Sobre una construcció existent —roman la façana nord—, Masó projecta i realitza, el 1932, la tanca i un magatzem avui desaparegut. La composició és d’un moment plenament noucentista de l’autor, molt atent a la producció centreeuropea. Malgrat alguns gestos potents, com l’eix d’accés amb frontó, Masó actua en la seva arquitectura amb recursos delicats i, en el fons, fràgils: textures, estucs, ceràmiques i vidre. Una epidermis que no resisteix ni la depredació ni una desídia persistent que fa arribar l’edifici exhaust a la restauració. El municipi l’obté el 1989, en el context d’unes previsions urbanístiques intenses (pla del 1986, el 2008 encara sense executar i sotmès a canvis i plets reiterats), i el destina a escola de música per a 180 alumnes, amb un projecte que ha retornat a l’estat bàsic original l’escala principal, les façanes i els elements d’acabats. El nou programa articula l’auditori i l’aulari amb autonomia mitjançant la creació d’una nova escala.

Author: Josep Maria Birulés i Bertran

Source: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Ensesa House and Farinera Montserrat Flour Company

    Rafael Masó i Valentí

    Ensesa House and Farinera Montserrat Flour Company

    Entre 1906 i 1932 Rafael Masó intervé diverses vegades en el conjunt de la Farinera Montserrat. La intervenció més destacable és la reforma i ampliació de la casa per habitatge de la família Ensesa i oficines de la fàbrica, que duu a terme entre 1913 i 1915. En aquesta obra es mostra el llenguatge plenament noucentista del seu autor, en sintonia amb l'arquitectura centroeuropea del moment. De l'obra de Masó es conserven les façanes principals i l'escala interior. L'any 1932 Rafael Masó intervé novament en aquesta obra construïnt la nova tanca de la fàbrica, un exemple del gir cap el racionalisme que fa la seva última arquitectura. La resta de l'edifici va patir considerables modificacions amb la reforma de Francesc Folguera l'any 1950. Després de l'enderroc de la fàbrica i els magatzems i, d'un període d'abandó, la rehabilitació de 1995 va permetre recuperar aquesta obra per la ciutat com a Escola Municipal de Música.
  2. Escola Municipal de Música de Girona

    Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Montserrat Nogués i Teixidor

    Escola Municipal de Música de Girona

    Habitatge i oficines de l’adjacent i ja abatuda farinera Montserrat, nom que apareix al·legoritzat per l’esgrafiat de façana. L’industrial Josep Ensesa fou, en la primera meitat del s. xx, un significat promotor (part de l’eixample gironí i s’Agaró), vinculat als pressupòsits econòmics i socials del noucentisme.Sobre una construcció existent —roman la façana nord—, Masó projecta i realitza, el 1932, la tanca i un magatzem avui desaparegut. La composició és d’un moment plenament noucentista de l’autor, molt atent a la producció centreeuropea. Malgrat alguns gestos potents, com l’eix d’accés amb frontó, Masó actua en la seva arquitectura amb recursos delicats i, en el fons, fràgils: textures, estucs, ceràmiques i vidre. Una epidermis que no resisteix ni la depredació ni una desídia persistent que fa arribar l’edifici exhaust a la restauració. El municipi l’obté el 1989, en el context d’unes previsions urbanístiques intenses (pla del 1986, el 2008 encara sense executar i sotmès a canvis i plets reiterats), i el destina a escola de música per a 180 alumnes, amb un projecte que ha retornat a l’estat bàsic original l’escala principal, les façanes i els elements d’acabats. El nou programa articula l’auditori i l’aulari amb autonomia mitjançant la creació d’una nova escala.