Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Habitatge i oficines de l’adjacent i ja abatuda farinera Montserrat, nom que apareix al·legoritzat per l’esgrafiat de façana. L’industrial Josep Ensesa fou, en la primera meitat del s. xx, un significat promotor (part de l’eixample gironí i s’Agaró), vinculat als pressupòsits econòmics i socials del noucentisme.Sobre una construcció existent —roman la façana nord—, Masó projecta i realitza, el 1932, la tanca i un magatzem avui desaparegut. La composició és d’un moment plenament noucentista de l’autor, molt atent a la producció centreeuropea.
Malgrat alguns gestos potents, com l’eix d’accés amb frontó, Masó actua en la seva arquitectura amb recursos delicats i, en el fons, fràgils: textures, estucs, ceràmiques i vidre. Una epidermis que no resisteix ni la depredació ni una desídia persistent que fa arribar l’edifici exhaust a la restauració. El municipi l’obté el 1989, en el context d’unes previsions urbanístiques intenses (pla del 1986, el 2008 encara sense executar i sotmès a canvis i plets reiterats), i el destina a escola de música per a 180 alumnes, amb un projecte que ha retornat a l’estat bàsic original l’escala principal, les façanes i els elements d’acabats. El nou programa articula l’auditori i l’aulari amb autonomia mitjançant la creació d’una nova escala.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Ensesa i Farinera Monserrat
Entre 1906 i 1932 Rafael Masó intervé diverses vegades en el conjunt de la Farinera Montserrat. La intervenció més destacable és la reforma i ampliació de la casa per habitatge de la família Ensesa i oficines de la fàbrica, que duu a terme entre 1913 i 1915. En aquesta obra es mostra el llenguatge plenament noucentista del seu autor, en sintonia amb l'arquitectura centroeuropea del moment. De l'obra de Masó es conserven les façanes principals i l'escala interior. L'any 1932 Rafael Masó intervé novament en aquesta obra construïnt la nova tanca de la fàbrica, un exemple del gir cap el racionalisme que fa la seva última arquitectura. La resta de l'edifici va patir considerables modificacions amb la reforma de Francesc Folguera l'any 1950. Després de l'enderroc de la fàbrica i els magatzems i, d'un període d'abandó, la rehabilitació de 1995 va permetre recuperar aquesta obra per la ciutat com a Escola Municipal de Música. -
Escola Municipal de Música de Girona
Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Montserrat Nogués i Teixidor
Habitatge i oficines de l’adjacent i ja abatuda farinera Montserrat, nom que apareix al·legoritzat per l’esgrafiat de façana. L’industrial Josep Ensesa fou, en la primera meitat del s. xx, un significat promotor (part de l’eixample gironí i s’Agaró), vinculat als pressupòsits econòmics i socials del noucentisme.Sobre una construcció existent —roman la façana nord—, Masó projecta i realitza, el 1932, la tanca i un magatzem avui desaparegut. La composició és d’un moment plenament noucentista de l’autor, molt atent a la producció centreeuropea. Malgrat alguns gestos potents, com l’eix d’accés amb frontó, Masó actua en la seva arquitectura amb recursos delicats i, en el fons, fràgils: textures, estucs, ceràmiques i vidre. Una epidermis que no resisteix ni la depredació ni una desídia persistent que fa arribar l’edifici exhaust a la restauració. El municipi l’obté el 1989, en el context d’unes previsions urbanístiques intenses (pla del 1986, el 2008 encara sense executar i sotmès a canvis i plets reiterats), i el destina a escola de música per a 180 alumnes, amb un projecte que ha retornat a l’estat bàsic original l’escala principal, les façanes i els elements d’acabats. El nou programa articula l’auditori i l’aulari amb autonomia mitjançant la creació d’una nova escala.