Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).

Author: Mora-Sanvisens Arquitectes Associats

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Ramon Fuster School (Phase 1)

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Ramon Fuster School (Phase 1)

    L'escola desenvolupava les seves activitats en un petit grup de torres contigües a la ciutat-jardí de Bellaterra. L'associació de pares, en decidir la construcció de nova planta, van proposar un model similar. El projecte planteja tres edificis independents destinats, respectivament, a ensenyament de primària, secundària i serveis. Cadascun d'ells es desenvolupa en tres plantes en alçada, unides en el seu centre de gravetat per un pas exterior adossat al mur de contenció del carrer. Disposen del seu propi accés. Dels edificis plantejats, només se'n construeix un en la primera fase. Les següents fases serien construïdes per l’estudi MORA-SANVISENS Arquitectes Associats.
  2. Ramon Fuster School (Phases 2, 3, 4)

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Ramon Fuster School (Phases 2, 3, 4)

    El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).
  3. Escola Ramon Fuster (fase 3)

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Escola Ramon Fuster (fase 3)

    El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).
  4. Escola Ramon Fuster (fase 4)

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Escola Ramon Fuster (fase 4)

    L’escola Ramon fuster està construïda per un conjunt de tres edificis aïllats ,units per una passera comuna, que s’han col·locat esglaonadament entre el 1992 i el 2000; ara es construeix un quart edifici per ubicar l’aulari de l’ensenyament secundari, una sala d’actes, un gimnàs i, en coberta, una nova pista poliesportiva. La nova ampliació està situada en un terreny boscós de fort pendent, i separat del conjunt per una rampa d’accés de vehicles. Morfològicament, es tracta com un edifici formalment diferent, ja que no té coberta de planxa com la resta d'edificacions, i té una forma més elemental degut a la ubicació de la pista en coberta. El volum es revesteix amb xapa miniona vertical de color gris fosc, gairebé negre, rascant una imatge oposada i integrada amb el bosc.