Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

De totes les naus industrials construïdes per Muncunill a Terrassa, la fàbrica Aymerich, Amat i Jover és la més significativa, tant per les seves dimensions com pels procediments constructius emprats. Ocupa una superfície de 15.000 metres quadrats, dels quals 12.000 corresponen a la gran sala de màquines. Es tracta d’un gran espai de set cossos disposats sobre columnes de ferro colat i cobert amb voltes de maó de pla i tirants. La nau rep la llum a través d’unes obertures orientades al nord, que adopten una disposició de dents de serra. Cada volta és de generatriu circular i de directriu arbitrària. La directriu es recolza sobre dos trams de la nau i és situada sobre dos arcs, un rebaixat i l’altre el·líptic. La generatriu dibuixa un arc molt rebaixat. La volta està doblada per facilitar l’aïllament de la nau. Cada volta és formada per tres gruixos de rajola i es troba separada per petits envans de maó que deixen una capa d’aire de 15 centímetres. Cada volta queda subjectada per tirants de trenta mil·límetres de diàmetre. D’aquesta manera s’aconsegueix una il·luminació difusa i equitativa a tota la nau.

Author: Maurici Pla

Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil ubicada a la Rambla d'Ègara de Terrassa. Va ser construïda per Lluís Muncunill entre 1907 i 1908, i actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Es considera l'edifici industrial modernista més important de Catalunya; i la denominació de vapor deriva de l'ús de la màquina de vapor com a força motriu. El conjunt original el constituïa una nau de producció, un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar sales de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d'electricitat, el pati, la xemeneia de 42 metres d'alçada i l'edifici de les oficines. És, per tant, un edifici destinat a fàbrica tèxtil de draps de llana amb força motriu a base de vapor. Consta de dos cossos independents: la nau de la fàbrica, amb la sala de màquines, i la façana, amb dependències adjacents que formen el clos del recinte. La nau de producció, de planta rectangular, té 12.000 m2 i està coberta per un peculiar sostre en forma de dents de serra. Les habituals formes rectes d'aquest tipus de sostre van ser reformulades per l'arquitecte Muncunill amb voltes catalanes recolzades damunt d'arcs rebaixats i parabòlics, que es combinen amb claraboies. A la vegada, són suportats per quasi 300 columnes de ferro fos, que servien també com a baixants d'aigua i com a suport dels embarrats, els enginys que transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica. Destaca la gran nau amb coberta de volta tabicada de directriu sinuosa i generatriu circular. Les voltes projecten llum per les claraboies orientades al nord, i estan construïdes amb sis capes de rajola fina. L'alçada del sostre és de 6'50 metres. Els murs són de pedra. Les voltes de la coberta són agosarades i estètiques; fan ús de materials moderns (ferro colat) i econòmics (rajoles i maons). Presenta una gran sala destinada a les calderes i una altra per a l'electricitat. Allà s'hi trobava la màquina de vapor de sistema "Compound" feta per l'enginyer Francesc Crespo, quatre grans carboneres subterrànies i xemeneia de 41 metres d'alçada amb pas interior de 2'30 metres. Presenta un gran dipòsit d'aigua fet per Antoni Bruguera, de ciment armat. El paviment és de Portland i el ciment de Sant Joan de les Abadesses i Vallirana. La xemeneia està situada al pati i té forma troncocònica, amb cèrcols que reforcen l'estructura. La base és octogonal, amb arcuacions i motllures; al coronament té collarins de diferents amplades amb ceràmica esmaltada. El fust té 35 metres d'alçada i té un pas interior de 2,30 metres amb una alçada de 7 metres. Les reformes al Vapor Aymerich, Amat i Jover s'han dut a terme en diverses fases. Joan Margarit i Carles Buixadé, arquitectes, varen encarregar-se de la rehabilitació principal de l'edifici. En una primera fase, del 1984, es va restaurar la façana, el cos de la màquina de vapor i les calderes. També va eliminar-se la capa de calç blanc per a que es veiés l'obra vista. Al 1996 es va cloure la segona rehabilitació, incorporant un soterrani de 2.200 m2. Amb la tercera intervenció de Quim Larrea i Francesc Patrís l'any 2000 es van situar les entrades a la part nord del conjunt. L'edifici incloïa la recepció i el restaurant. També es va instal·lar una façana fotovoltaica a la paret mitgera. La fàbrica vapor fou propietat de Josep Aymerich i Grané, Francesc Jover i Barba i Pau Amat i Bogunyà, que sol·liciten permís a 25 de gener de 1907. L'informe favorable de la Comissió de Foment sortí el 20 de març i acord del Consistori el 26 de març de 1907. El projecte va ser realitzat per Lluís Muncunill. La façana és del mateix arquitecte, però informada ja per l'arquitecte municipal substitut, Melcior Viñals i aprovada el 17 de gener de 1908. L'any 1912 va morir Francesc Jover i la vídua va decidir abandonar la societat Aymerich, Amat i Jover. La fàbrica acollia tot el procés de transformació de la llana. Des de 1920, els filats varen traslladar-se a Fígols i la fàbrica va especialitzar-se en teixits, llogant els seus espais a altres empreses. Amb les riuades de 1962, l'edifici va quedar molt afectat. Finalment, la fàbrica va tancar al 1976. L'any 1983 el conjunt fou comprat per la Generalitat de Catalunya i adaptat per a museu, segons projecte dels arquitectes Carles Escudé i Muncunill i Ramon M. Puig i Andreu.

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Aymerich, Amat i Jover Factory Building

    Lluís Muncunill i Parellada

    Aymerich, Amat i Jover Factory Building

    De totes les naus industrials construïdes per Muncunill a Terrassa, la fàbrica Aymerich, Amat i Jover és la més significativa, tant per les seves dimensions com pels procediments constructius emprats. Ocupa una superfície de 15.000 metres quadrats, dels quals 12.000 corresponen a la gran sala de màquines. Es tracta d’un gran espai de set cossos disposats sobre columnes de ferro colat i cobert amb voltes de maó de pla i tirants. La nau rep la llum a través d’unes obertures orientades al nord, que adopten una disposició de dents de serra. Cada volta és de generatriu circular i de directriu arbitrària. La directriu es recolza sobre dos trams de la nau i és situada sobre dos arcs, un rebaixat i l’altre el·líptic. La generatriu dibuixa un arc molt rebaixat. La volta està doblada per facilitar l’aïllament de la nau. Cada volta és formada per tres gruixos de rajola i es troba separada per petits envans de maó que deixen una capa d’aire de 15 centímetres. Cada volta queda subjectada per tirants de trenta mil·límetres de diàmetre. D’aquesta manera s’aconsegueix una il·luminació difusa i equitativa a tota la nau.
  2. Museum of Science and Technology of Catalonia

    Carles Buxadé i Ribot, Joan Margarit i Consarnau

    Museum of Science and Technology of Catalonia