Edifici entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos. La façana és de composició molt plana, simètrica i amb dues obertures per planta. La planta baixa presenta doble portal, el primer pis té una doble balconada de ferro sostinguda per mènsules i cantells arrodonits, i en els pisos superiors hi ha balcons individuals de formes ondulades i també de ferro. El coronament de l'edifici es realitza amb cornisa i gablets dentats que reforcen la composició vertical de les obertures. El tractament de la façana és amb estuc i ornaments de motius florals a les llindes i sota els balcons. La línia d'imposta està a nivell dels balcons de l'últim pis, amb un intent d'integració amb les edificacions veïnes.

Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos. Presenta una façana simètrica d'esquema vertical, aquest accentuat per la grandària, i el format de les obertures, en arcs parabòlics que van lligant en sentit ascendent fins a rematar en uns gablets escalonats en primer lloc i en arc al coronament. La planta baixa presenta dos arcs parabòlics amb relleus de pedra arenisca buixardada. La primera planta té balconada de ferro i perfils motllurats de ciment als arcs. El segon pis presenta el mateix esquema i amb balcons. Presenta el coronament de cornisa que ressegueix els gablets. La façana presenta sòcol de pedra i la resta estucada de gris. La planta interior està partida en dues zones dividides per una escala monumental. Els pisos estan tapiats amb volta catalana típica, de revoltó amb subjecció per biguetes de ferro. La part posterior de la primera planta, que està sota teulat, està coberta per volta de maó subjectada per tirants. La tercera planta, construïda només en part, té una lluerna de cristalls de forma semblant a les dents de serra fabrils. Cal destacar la fusteria i els treballs de forja. És un exemple molt representatiu de l'adaptació que Muncunill fa de la clàssica tipologia de casal per a convertir-lo en un edifici de caràcter industrial sense necessitat d'alterar la imatge de la ciutat. Participa dels corrents estilístics més propis del moment. Fou construït per sol·licitud de Joaquim Alegre i va ser magatzem tèxtil fins que quedà abandonat. Finalment, la propietat passà a una immobiliària de Barcelona. L'extint "Grup d'Arquitectes de Terrassa" tingué un acció brillant i eficient per tal de salvar l'edifici de la destrucció. Posteriorment, a finals dels anys 70, fou adquirit per Manuel Tobella i Marcet per a instal·lar-hi l'arxiu que porta el seu nom, fundació destinada a la ciutat on ja són d'utilitat pública una sèrie de col·leccions particulars de fotografia, programes i fulletons locals, a més de documentació diversa. L'entitat està regida per un junta, té un equip de treball, biblioteca i organitza activitats culturals i publica obres d'interès local.

Of all the industrial buildings built by Muncunill in Terrassa, the Aymerich, Amat i Jover factory is the most significant one, both for its dimensions and for the construction procedures used. It occupies an area of 15,000 square metres, of which 12,000 correspond to the large engine room. It is a large space with seven bodies arranged on cast iron columns and covered with flat brick vaults and braces. The nave receives light through openings oriented to the north, which adopt a sawtooth arrangement. Each turn is of circular generator and arbitrary directive. The guideline rests on two sections of the nave and is located on two arches, one recessed and the other elliptical. The generatrix draws a very lowered arc. The vault is bent to facilitate the insulation of the ship. Each vault is formed by three tiles and is separated by small brick partitions that leave an air layer of 15 centimetres. Each turn is held by straps of thirty millimetres in diametre. In this way, diffuse and equal lighting is achieved throughout the nave.

The "farmhouse" is the result of the refurbishment and rehabilitation of an existing industrial building. In 1907, the firm Freixa i Sans decided to build a new building for the manufacture of alpacas. Muncunill preserves the structure of the old factory in its entirety and operates a job of superimposing new elements. Flat brick vaults supported by braces on brick bands rest on the old walls. In addition, the wall is bent on the inner side for the placement of doors and windows. The rest of the interventions tend to substantially modify the visual effect produced by the building. The walls are plastered white. On the south side the great gallery is opened, formed by a succession of parabolic arches, in eight sections, on a wide pavement that draws wavy shapes. Each section is covered by a small dome tuned to those covering the central sector. A large arch closes this gallery on the west side, covered by a dome that stands out from the others. Later, two more floors were added, destined for the kitchen and service rooms.

Isolated industrial building that is part of a wider complex, but of less interest. It is rectangular in floor plan, two stories high and roofed with Catalan vaults. The structure of the intermediate slab is also similar to the tensioned Catalan vault. The entire work is clad in exposed brick, with a lowered arch opening in flattened brick as the only decorative element. The façade is punctuated by pilasters and curved cornices, with a blunt profile, which make the Catalan-style vaulting structure of the roof visible and at the same time make up the spaces where the windows open.

Edifici de planta rectangular, subdividida longitudinalment en dues crugies, amb estructura interior de columnes de ferro colat que sostenen voltes de quatre punts atirantades, de maó de pla, reflectides a l'exterior per volums semiesfèrics, coronats per torratxes de ventilació també de maó. Davant de la nau hi ha una zona urbanitzada, on s'ha mantingut la part baixa de l'antiga xemeneia del vapor. L'origen del Vapor Amat es pot situar l'any 1833. Posteriorment, el 1876 va ser molt reformat. El 1914 s'hi instal·là a Vapor Amat la fàbrica de Francesc Izard i Ramon Codina amb el nom d'Izard i Cia i, alguns anys més tard van passar a ser una societat anònima adoptant el nom SA Manufactura Tèxtil. El 1969 l'empresa s'associa a la societat Central de Acabados Textiles, SA (CATEX). Tanmateix, les naus que es conserven van ser bastides i reformades l'any 1925 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Posteriorment, el 1935, hi hagué una intervenció de l'arquitecte Joan Baca i Reixach. L'any 1982 l'antiga nau de tints va ser transformada en sala d'exposicions municipals, segons projecte de l'arquitecte terrassenc Francesc Bacardit i Segués. L'edificació més moderna es va rehabilitar per acollir l'Institut de Teatre,