L'habitatge no només es construeix de manera autònoma, sinó que també participa de la ciutat i els espais urbans que aquesta ofereix. La transició entre el que és públic i el que és privat proporciona un ampli ventall de situacions que van des del més exposat fins al més íntim. Per això creiem que els espais compartits han de prendre el protagonisme a la ciutat actual.
Aquest conjunt d'habitatges s'ha concebut com una illa de transició urbana, de manera que la seva condició residencial no li impedeix adoptar un rol rellevant a la ciutat. Per això, s'ha projectat una peça que dona continuïtat a la trama consolidada de l'Eixample i alhora genera un nou front a la Plaça de les Glòries.
D'una banda, en pro a la relació urbana amb l'Eixample, el conjunt s'articula al voltant de dos grans patis interiors i a la vegada manté les alineacions que es deriven del traçat urbà consolidat. Per altra banda, en resposta al nou desenvolupament urbà al voltant del parc de la Plaça de les Glòries, marcat per fites com ara el Mercat dels Encants, la Torre AGBAR o el Museu del Disseny, l'edifici creix en secció a mesura que s'acosta cap al parc i ofereix diferents graus de permeabilitat en contacte amb el carrer.
Per salvar el desnivell del solar i donar coherència a tot el conjunt, es va construir un basament de formigó compartit per als quatre blocs. Aquesta decisió no és només tècnica: el basament alinea tots els forjats i aquesta alineació es trasllada cap a fora, marcada a la façana. El que semblava una restricció es va convertir en l'element que dona unitat visual a una illa dissenyada per quatre equips diferents.
D'acord amb aquesta idea de transició, la proposta estableix una jerarquia de circulacions. A escala urbana, s'obre un pas de vianants que travessa la illa i allarga un incipient recorregut que neix a la Diagonal i desemboca al Mercat dels Encants. En un segon ordre, s'obren diversos passos que fan accés als dos grans patis comunitaris que, protegits de l'activitat pública i per a ús dels veïns, configuren l'avantsala als nuclis de comunicació vertical dels edificis. Tot i que aquests passos són d'accés exclusiu per als veïns, no deixen de configurar la façana urbana del conjunt i oferir visuals que esborren la separació entre el que és públic i el que és col·lectiu. A més, la seva disposició equilibrada produeix una divisió natural de la planta baixa, destinada a ús comercial de petita i mitjana escala que anima el peu de carrer i reforça la vida del barri.
D'una altra manera, la mateixa configuració de la illa que agrupa quatre unitats de projecte en un únic conjunt, unitari en la seva volumetria, però heterogeni en la composició de les peces, representa la pluralitat i diversitat de la ciutat de Barcelona. El frec entre les diferents promocions d'habitatges que comparteixen patis, accessos, passarel·les i cobertes, conforma una comunitat rica i cohesionada en la seva diversitat. Finalment, tota aquesta amalgama de relacions urbanes, domèstiques i col·lectives, es transmeten a la façana de l'edifici que busca divulgar la seva condició de contenidor de biodiversitat urbana.
