Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

How to get there

In Pictures

View all images
  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

Memory

Estem compromeses amb l'habitatge col·lectiu, i per això proposem un sistema d'accés als habitatges que fomenti el sentiment de comunitat i garanteixi una transició respectuosa entre els espais que acullen la vida pública de la ciutat i aquells que protegeixen la vida més íntima de la llar.
Així, al gran pati s'accedeix des del carrer, on els veïns i veïnes comparteixen un espai per a l'oci i la cura, equipat amb bancs i una gran varietat de vegetació. D'aquesta manera, el pati reuneix gran part de la vida de l'edifici i facilita les trobades entre la gent, alhora que respon a la necessitat de crear espais segurs i donar suport a la construcció de la comunitat veïnal.
Les relacions de veïnat també es fomenten mitjançant amplis passadissos que connecten les llars i culminen en la coberta comunitària, un espai perquè els residents el puguin utilitzar i gaudir, amb zones de descans, espais per estendre la roba i espais verds que ajuden a mitigar l'efecte illa de calor.
L'espai de la passarel·la, que enllaça la comunitat i l'entorn domèstic, està dissenyat amb amplitud i orientat òptimament cap al sol per fomentar-ne l'ús i promoure la igualtat de gènere. La seva condició de balcó comunitari el converteix en un lloc visible per a tothom, alhora que respecta la privacitat de les llars gràcies als buits que impedeixen l'accés a la façana interior. Lluny de formar una ruta lineal, la passarel·la s'expandeix cap a les zones d'accés, on la cuina s'obre a l’habitatge, emfatitzant la importància de la vida domèstica a la comunitat. A partir d'ara, aquest espai exterior també forma part de la llar; un lloc per sortir a menjar, llegir, xerrar una estona i relaxar-se. La conquesta de l'espai comú ha començat!
La societat ha evolucionat i ha trencat el monopoli de la unitat familiar tradicional. El projecte "La Comunitat Habitacional" proposa una distribució de sales neutra i homogènia on, conceptualment, les divisions de cada planta no estan preestablertes i són possibles diverses configuracions. Aquí, la casa neix d'un esquema senzill que pretén, entre altres coses, trencar amb els estereotips i les jerarquies habituals. Un habitatge versàtil capaç d'adaptar-se a les necessitats canviants de l’usuari d'una manera reversible i lleugera.
Per aquest motiu, el nucli tipològic es basa en un quadrat dividit en quatre parts iguals i un eix central girat 45 graus que organitza els espais i multiplica les connexions. La cuina i l'entrada es troben al sud, dignificant espais que normalment estan condemnats a zones sense llum natural ni ventilació.
Gràcies a la seva ubicació, la cuina gaudeix d'una gran vista panoràmica de tota la casa, amb vista als dos costats de l'edifici, al passadís i al carrer. Més que un simple taulell annexat a la sala d'estar, la cuina és una estança per si mateixa que participa activament en la vida de la llar. Sense aïllar-se, es connecta directament amb altres estances, fomentant les relacions entre els habitants i adaptant-se a noves maneres de viure.
La col·locació de frontisses a les interseccions permet múltiples connexions i crea vistes diagonals. D'aquesta manera, la frontissa d'accés dona pas a l'estança independent, una extensió de la llar que promou la flexibilitat i fins i tot permet que la llar s'ampliï o es redueixi en funció de les necessitats.
Aquí, l'ambigüitat i l'equivalència de les estances són rellevants. Per desjerarquitzar-les, s'ha definit una superfície adequada tant per a les sales d'estar com per als dormitoris, i això permet que diferents funcions s'allotgin en el mateix espai.
El projecte aborda una estratègia ambiental integral i global que respon a quatre àrees principals: l'eficiència energètica, el cicle de l'aigua, el cicle de vida dels materials i la salubritat de l'edifici.
Un dels compromisos és que tots els habitatges són de doble orientació. Amb aquesta premissa, és possible mirar en direccions oposades des de l'interior i, per tant, rebre llum solar de dues orientacions diferents. També garanteix un cert nivell de confort tèrmic sense necessitat d'aparells addicionals durant les estacions càlides, que són la majoria a Barcelona.
L'estructura de fusta CLT redueix la petjada ecològica de la construcció de l'edifici. L'ús de la fusta com a element estructural redueix el pes total de l'edifici i la mida dels seus fonaments, estalvia aigua de manera significativa a l'obra ja que és un procés de construcció en sec, minimitza els residus perquè es talla a la fàbrica i, per últim però no menys important, escurça el temps de construcció. Els beneficis per al medi ambient són múltiples i la durabilitat està garantida.
Aquest projecte complex i únic s'ha convertit en un referent pel seu desenvolupament en diversos aspectes: la construcció d'un conjunt d'habitatges públics de 238 unitats dissenyat per quatre arquitectes, la incorporació d'una perspectiva de gènere, l'aplicació de solucions sostenibles i la ruptura amb els estereotips tradicionals de l'habitatge. Com a dissenyadors, hem treballat per garantir la qualitat arquitectònica, prioritzant la comoditat dels qui viuen a l'edifici i la seva integració harmònica a la ciutat.

Author: Cierto Estudio

Authors

How to get there

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology

  1. Illa Glòries

    Cierto Estudio, Marta Benedicto, Ivet Gasol, Carlota de Gispert, Mariana Gomes, Anna Llonch, Lucia Millet, Clara Vidal

    Illa Glòries

    L'habitatge no només es construeix de manera autònoma, sinó que també participa de la ciutat i els espais urbans que aquesta ofereix. La transició entre el que és públic i el que és privat proporciona un ampli ventall de situacions que van des del més exposat fins al més íntim. Per això creiem que els espais compartits han de prendre el protagonisme a la ciutat actual. Aquest conjunt d'habitatges s'ha concebut com una illa de transició urbana, de manera que la seva condició residencial no li impedeix adoptar un rol rellevant a la ciutat. Per això, s'ha projectat una peça que dona continuïtat a la trama consolidada de l'Eixample i alhora genera un nou front a la Plaça de les Glòries. D'una banda, en pro a la relació urbana amb l'Eixample, el conjunt s'articula al voltant de dos grans patis interiors i a la vegada manté les alineacions que es deriven del traçat urbà consolidat. Per altra banda, en resposta al nou desenvolupament urbà al voltant del parc de la Plaça de les Glòries, marcat per fites com ara el Mercat dels Encants, la Torre AGBAR o el Museu del Disseny, l'edifici creix en secció a mesura que s'acosta cap al parc i ofereix diferents graus de permeabilitat en contacte amb el carrer. Per salvar el desnivell del solar i donar coherència a tot el conjunt, es va construir un basament de formigó compartit per als quatre blocs. Aquesta decisió no és només tècnica: el basament alinea tots els forjats i aquesta alineació es trasllada cap a fora, marcada a la façana. El que semblava una restricció es va convertir en l'element que dona unitat visual a una illa dissenyada per quatre equips diferents. D'acord amb aquesta idea de transició, la proposta estableix una jerarquia de circulacions. A escala urbana, s'obre un pas de vianants que travessa la illa i allarga un incipient recorregut que neix a la Diagonal i desemboca al Mercat dels Encants. En un segon ordre, s'obren diversos passos que fan accés als dos grans patis comunitaris que, protegits de l'activitat pública i per a ús dels veïns, configuren l'avantsala als nuclis de comunicació vertical dels edificis. Tot i que aquests passos són d'accés exclusiu per als veïns, no deixen de configurar la façana urbana del conjunt i oferir visuals que esborren la separació entre el que és públic i el que és col·lectiu. A més, la seva disposició equilibrada produeix una divisió natural de la planta baixa, destinada a ús comercial de petita i mitjana escala que anima el peu de carrer i reforça la vida del barri. D'una altra manera, la mateixa configuració de la illa que agrupa quatre unitats de projecte en un únic conjunt, unitari en la seva volumetria, però heterogeni en la composició de les peces, representa la pluralitat i diversitat de la ciutat de Barcelona. El frec entre les diferents promocions d'habitatges que comparteixen patis, accessos, passarel·les i cobertes, conforma una comunitat rica i cohesionada en la seva diversitat. Finalment, tota aquesta amalgama de relacions urbanes, domèstiques i col·lectives, es transmeten a la façana de l'edifici que busca divulgar la seva condició de contenidor de biodiversitat urbana.
  2. Habitatges Illa de Glòries Bloc A

    Cierto Estudio, Marta Benedicto, Ivet Gasol, Carlota de Gispert, Mariana Gomes, Anna Llonch, Lucia Millet, Clara Vidal

     Habitatges Illa de Glòries Bloc A

    Estem compromeses amb l'habitatge col·lectiu, i per això proposem un sistema d'accés als habitatges que fomenti el sentiment de comunitat i garanteixi una transició respectuosa entre els espais que acullen la vida pública de la ciutat i aquells que protegeixen la vida més íntima de la llar. Així, al gran pati s'accedeix des del carrer, on els veïns i veïnes comparteixen un espai per a l'oci i la cura, equipat amb bancs i una gran varietat de vegetació. D'aquesta manera, el pati reuneix gran part de la vida de l'edifici i facilita les trobades entre la gent, alhora que respon a la necessitat de crear espais segurs i donar suport a la construcció de la comunitat veïnal. Les relacions de veïnat també es fomenten mitjançant amplis passadissos que connecten les llars i culminen en la coberta comunitària, un espai perquè els residents el puguin utilitzar i gaudir, amb zones de descans, espais per estendre la roba i espais verds que ajuden a mitigar l'efecte illa de calor. L'espai de la passarel·la, que enllaça la comunitat i l'entorn domèstic, està dissenyat amb amplitud i orientat òptimament cap al sol per fomentar-ne l'ús i promoure la igualtat de gènere. La seva condició de balcó comunitari el converteix en un lloc visible per a tothom, alhora que respecta la privacitat de les llars gràcies als buits que impedeixen l'accés a la façana interior. Lluny de formar una ruta lineal, la passarel·la s'expandeix cap a les zones d'accés, on la cuina s'obre a l’habitatge, emfatitzant la importància de la vida domèstica a la comunitat. A partir d'ara, aquest espai exterior també forma part de la llar; un lloc per sortir a menjar, llegir, xerrar una estona i relaxar-se. La conquesta de l'espai comú ha començat! La societat ha evolucionat i ha trencat el monopoli de la unitat familiar tradicional. El projecte "La Comunitat Habitacional" proposa una distribució de sales neutra i homogènia on, conceptualment, les divisions de cada planta no estan preestablertes i són possibles diverses configuracions. Aquí, la casa neix d'un esquema senzill que pretén, entre altres coses, trencar amb els estereotips i les jerarquies habituals. Un habitatge versàtil capaç d'adaptar-se a les necessitats canviants de l’usuari d'una manera reversible i lleugera. Per aquest motiu, el nucli tipològic es basa en un quadrat dividit en quatre parts iguals i un eix central girat 45 graus que organitza els espais i multiplica les connexions. La cuina i l'entrada es troben al sud, dignificant espais que normalment estan condemnats a zones sense llum natural ni ventilació. Gràcies a la seva ubicació, la cuina gaudeix d'una gran vista panoràmica de tota la casa, amb vista als dos costats de l'edifici, al passadís i al carrer. Més que un simple taulell annexat a la sala d'estar, la cuina és una estança per si mateixa que participa activament en la vida de la llar. Sense aïllar-se, es connecta directament amb altres estances, fomentant les relacions entre els habitants i adaptant-se a noves maneres de viure. La col·locació de frontisses a les interseccions permet múltiples connexions i crea vistes diagonals. D'aquesta manera, la frontissa d'accés dona pas a l'estança independent, una extensió de la llar que promou la flexibilitat i fins i tot permet que la llar s'ampliï o es redueixi en funció de les necessitats. Aquí, l'ambigüitat i l'equivalència de les estances són rellevants. Per desjerarquitzar-les, s'ha definit una superfície adequada tant per a les sales d'estar com per als dormitoris, i això permet que diferents funcions s'allotgin en el mateix espai. El projecte aborda una estratègia ambiental integral i global que respon a quatre àrees principals: l'eficiència energètica, el cicle de l'aigua, el cicle de vida dels materials i la salubritat de l'edifici. Un dels compromisos és que tots els habitatges són de doble orientació. Amb aquesta premissa, és possible mirar en direccions oposades des de l'interior i, per tant, rebre llum solar de dues orientacions diferents. També garanteix un cert nivell de confort tèrmic sense necessitat d'aparells addicionals durant les estacions càlides, que són la majoria a Barcelona. L'estructura de fusta CLT redueix la petjada ecològica de la construcció de l'edifici. L'ús de la fusta com a element estructural redueix el pes total de l'edifici i la mida dels seus fonaments, estalvia aigua de manera significativa a l'obra ja que és un procés de construcció en sec, minimitza els residus perquè es talla a la fàbrica i, per últim però no menys important, escurça el temps de construcció. Els beneficis per al medi ambient són múltiples i la durabilitat està garantida. Aquest projecte complex i únic s'ha convertit en un referent pel seu desenvolupament en diversos aspectes: la construcció d'un conjunt d'habitatges públics de 238 unitats dissenyat per quatre arquitectes, la incorporació d'una perspectiva de gènere, l'aplicació de solucions sostenibles i la ruptura amb els estereotips tradicionals de l'habitatge. Com a dissenyadors, hem treballat per garantir la qualitat arquitectònica, prioritzant la comoditat dels qui viuen a l'edifici i la seva integració harmònica a la ciutat.

Related Works

Set Illa Glòries

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!