How to get there
About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
About us
Architects' Association of Catalonia:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroWith the support of:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Design & Development:
Nubilum EdittioSuggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
Memory
El solar on se situa l’escola es troba en un dels límits del nucli urbà, a tocar d’una zona residencial de nou creixement. El projecte opta per concentrar totes les funcions dins un bloc compacte molt allargat que construeix un carrer gairebé inexistent. La planta baixa restitueix l’horitzontal en un solar que, per la seva llargària, presenta uns dos metres de diferència de cota d’un extrem a l’altre. La façana principal ve determinada per la variació dels filtres que matisen l’entrada de la llum natural. Les peces d’ús comú se situen totes a l’extrem més alt, connectades al pati de jocs per una graderia destinada a activitats lúdiques.
L'edifici de l'Institut se situa com a frontissa entre una zona urbana consolidada al nord del solar i una nova extensió residencial cap al sud, en fase de consolidació i que representa un important canvi del centre de gravetat del barri. L'edifici reconeix aquesta nova situació situant-se en la cota més alta del solar, construint tot el límit sud i situant-hi l'entrada principal. El seu caràcter públic i el seu rol com a fita urbana es veuen així reforçats.
La posició de l'edifici permet situar totes les aules a nord, de manera que tenen una llum suau i constant al llarg del dia i s'evita la necessitat de proteccions solars. A sud se situen tots els despatxos, tallers i laboratoris, protegits amb para-sols fixes de diferents mides, definides segons l'ús i dimensió de cada espai. Alguns espais especials, com la biblioteca, el menjador o l'aula de dibuix, tenen dues façanes exteriors per millorar el seu ús amb llum natural.
Tipològicament, l'edifici es basa en un esquema compacte que es trenca en alguns punts per definir unes àrees de trobada que il·luminen el passadís central. L'entrada principal és una disrupció, també morfològica, d'aquest esquema bàsic, capaç de connectar el carrer amb les àrees obertes de l'interior.
El solar és pràcticament pla, però a causa de la seva gran dimensió s'han de realitzar algunes manipulacions de nivell. Es defineixen aterrassaments que ajuden a generar àrees de joc planes i diferenciades. El gimnàs pot usar-se també com a teatre. El seu escenari es pot obrir a l'exterior, permetent així realitzar actes a l'aire lliure. Les grades serveixen tant com seients per a representacions com per a àrees de reunió informals quan l'escenari no està en ús.
El pla de Dalt de Domeny visqué, a partir dels vuitanta, dubtes entre el destí industrial i el residencial. Finalment, s’hi ha concentrat una notable àrea d’equipament públic dins
la qual es disposa aquesta escola, que, projectada per un dels joves arquitectes més actius del panorama català, delinea radicalment una trama urbana incipient.
Els jocs de volums, que filtren la llum del sud i esculpeixen l’espai lineal interior amb riquesa d’intersticis, s’arreceren sota la potència d’una coberta sòbria i general.
Ambient d’austeritat i frescor interior i cura de la llum natural en aules i espais de treball, i una certa pobresa material en la relació amb l’entorn urbà.
Al mateix veïnat, al C. de Can Sunyer, vegeu al núm. 48 el restaurant de can Roca (reforma de J. Ll. Frigola i C. Bosch, 1997, i interior amb disseny de Sandra Tarruella, 2006) i, al núm. 46, el Centre Cívic Municipal Antònia Adroher (de C. Lloret, 2007).
