Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

  • Institut Carles Rahola

Memòria

El solar on se situa l’escola es troba en un dels límits del nucli urbà, a tocar d’una zona residencial de nou creixement. El projecte opta per concentrar totes les funcions dins un bloc compacte molt allargat que construeix un carrer gairebé inexistent. La planta baixa restitueix l’horitzontal en un solar que, per la seva llargària, presenta uns dos metres de diferència de cota d’un extrem a l’altre. La façana principal ve determinada per la variació dels filtres que matisen l’entrada de la llum natural. Les peces d’ús comú se situen totes a l’extrem més alt, connectades al pati de jocs per una graderia destinada a activitats lúdiques.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L'edifici de l'Institut se situa com a frontissa entre una zona urbana consolidada al nord del solar i una nova extensió residencial cap al sud, en fase de consolidació i que representa un important canvi del centre de gravetat del barri. L'edifici reconeix aquesta nova situació situant-se en la cota més alta del solar, construint tot el límit sud i situant-hi l'entrada principal. El seu caràcter públic i el seu rol com a fita urbana es veuen així reforçats. La posició de l'edifici permet situar totes les aules a nord, de manera que tenen una llum suau i constant al llarg del dia i s'evita la necessitat de proteccions solars. A sud se situen tots els despatxos, tallers i laboratoris, protegits amb para-sols fixes de diferents mides, definides segons l'ús i dimensió de cada espai. Alguns espais especials, com la biblioteca, el menjador o l'aula de dibuix, tenen dues façanes exteriors per millorar el seu ús amb llum natural. Tipològicament, l'edifici es basa en un esquema compacte que es trenca en alguns punts per definir unes àrees de trobada que il·luminen el passadís central. L'entrada principal és una disrupció, també morfològica, d'aquest esquema bàsic, capaç de connectar el carrer amb les àrees obertes de l'interior. El solar és pràcticament pla, però a causa de la seva gran dimensió s'han de realitzar algunes manipulacions de nivell. Es defineixen aterrassaments que ajuden a generar àrees de joc planes i diferenciades. El gimnàs pot usar-se també com a teatre. El seu escenari es pot obrir a l'exterior, permetent així realitzar actes a l'aire lliure. Les grades serveixen tant com seients per a representacions com per a àrees de reunió informals quan l'escenari no està en ús.

Autor: Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA)

Autors

Sobre el mapa