“La Bombonera” se situa en una petita parcel·la amb una sola façana al passeig, la qual cosa indueix Raspall a explotar els elements a petita escala i a combinar les reduïdes dimensions de la casa amb una imatge irreal i desmaterialitzada. Raspall fa jugar el color blanc dels revestiments de les parets amb el color verd de portes i finestres i el blau marí de les orles esgrafiades, amb dibuixos molt filigranats. La casa segueix la mateixa configuració d’altres cases de temporada de Raspall, amb l’escala culminada per la torrassa. A la porta d’entrada hi ha un fanal de forja únic en l’obra de Raspall, que es repetirà més tard a la casa construïda l’any 1914 per a Manuel Maresma.

La Bombonera (1910) es construí amb algunes modificacions respecte del projecte inicial. En una primer moment constava de semisoterrani i planta baixa. Posteriorment, s'hi afegí una planta sota coberta i s'hi aixecà una torre. La casa està estructurada entorn d'un pati. El basament o sòcol de l'edifici és fet de pedra més o menys irregular, abacat per una sanefa de ceràmica verda amb peces llises i en relleu. La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Una potent cornisa barana (sota la qual hi ha una sanefa d'esgrafiats i al damunt una barana de forja) corona la primitiva edificació. Així mateix, les obertures són emmarcades per esgrafiats d'un delicat dibuix floral. Les persianes de llibret tenen també uns fins motius florals. És la primera vegada que a les obertures Raspall utilitza arcs de mig punt, el·líptics, i carpanells i una obertura ovalada. Pel costat de ponent té una tribuna o galeria amb vitralls emplomats. Va ser construïda alhora que la Torre Iris o poc després. La Bombonera es va restaurar el 1990.

La "Mansana Raspall" és un conjunt únic en la història de l'arquitectura modernista al nostre país: es tracta de quatre edificis aïllats, situats a la mateixa illa de cases, construïts per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall entre 1910 i 1913. Els quatre edificis tenen una evident unitat estilística, reforçada per les tanques dels jardins, que utilitzen un mateix llenguatge: pedra irregular, trencadís i forja, tot de línies sinuoses. Les Cases Raspall són molt representatives de l'obra de la primera etapa d'aquest arquitecte, que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes, i són la porta d'entrada del llarg passeig de plàtans, on hi ha els edificis modernistes més importants de la població.

Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència. La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.