About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
Works (41)
On the Map
Constellation
Cronology (41)
-
Can Raspall
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Habitatge unifamiliar entre parets mitgeres fent cantonada. Consta de planta baixa, pis i golfa. Assentada al damunt de sòcol de maçoneria. Les parets de la planta baixa són de carreus fins a la imposta de maó. Les obertures estan encerclades amb obra vista. A la porta d'entrada i balcó hi ha, estilitzats de forma molt personal, un arc deprimit convex i un altre deprimit còncau. A partir de la imposta les parets de la façana són d'obra vista i les obertures de pedra. La coberta és a dues aigües fent cantonada. El ràfec està suportat per mènsules de fusta treballada i entre les mènsules hi ha una sanefa amb motius geomètrics. Sota el ràfec hi ha una doble arcuació. Al seu costat s'hi afegí un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres. Consta de planta baixa, dos pisos i torrassa. Assentada damunt un sòcol de maçoneria. Els arcs de les obertures són una lliure interpretació personal de l'arc deprimit convex dovellat. Les parets són d'obra vista llevat de la part més baixa, que és de carreu. A la segona planta hi ha una torrassa que clou en un mirador, la coberta és de faldons i hi ha una barana metàl·lica. Les llindes de les obertures de la planta baixa són de pedra. Unes mènsules de pedra suporten els pilars de la galeria del segon pis. El ràfec de coberta és prolongació de l'edifici del costat. Es tracta de la primera obra de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall, i la realitzà abans de finalitzar els estudis d'arquitectura. Es tracta de la reforma de Can Mayol, avui Can Raspall, efectuada l'any 1903 a la casa pairal de la seva mare. Va reforçar el primitiu caràcter gòtic de l'edifici, mantenint-hi les finestres conopials i l'arcuació de coronament i a la vegada introduí nous elements de l'estètica del moment: baranes amb ferro fuetejat i motius florals, vidres emplomats a portes i finestres. Ampliació de la casa el 1920. -
Joan Colom i Capdevila House
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Detached single-family house with a square floor plan. It consists of ground floor and first floor. Stuccoed façades with ashlar projections. The openings are encircled with stuccoed floral motifs. The entrance door and balcony receive a treatment different from stucco. Historical news It is Raspall's primitive work in an area where houses were built under the concept of a garden city. The iron bars in the form of a whip organically attached to the wall appear for the first time. -
Alqueria Cloelia
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Edifici de tipologia ciutat jardí, volumètric, en planta baixa, pis i torreta. Decorativament és pobre: planta baixa amb encoixinats estucats i pis amb estuc llis. La torreta hi ha esgrafiats amb tema floral i geomètric de relleu blanc sobre fons de color ocre. També disposa de rajoles amb dibuix mecànic que s'utilitza en successió uniforme en flancs horitzontals. Sobre la llinda de la porta hi ha un bonic ròtol d'una cal·ligrafia modernista. Al jardí hi ha una font decorada amb trencadís de rajola, alterant els colors blau, blanc i verd. El reixat de la tanca està format per una tela metàl·lica i reforçat amb un passamà amb motiu de "latiguillo". A sobre de les façanes s'obren dibuixos de simple aplacat d'obra estucada i seguint l'estil de les plaques del barroc espanyol. L'estil d'aquesta pot incloure-la dins dels fenomen artístic de "secesión", d'influència vienesa. També hi ha reminiscències de l'eclecticisme. Aquesta pertany a la xarxa de construccions que començà a l'última dècada del s. XIX, quan Cardedeu es transformà en un lloc d'estiueig per excel·lència amb l'erecció de cases a la pl. de St. Joan, c/ de Barcelona, c/ Major, c/ Molí, etc, així com als voltants del poble. Aquest fet modificà l'estructura urbana i el caràcter del poble, de la vila menestral i agrícola, doncs fou transformada, a demés d'un lloc d'estiueig, en un petit nucli industrial. -
Casa Clapés
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Edifici entre mitgeres, té una planta baixa i tres pisos, amb façana composta simètricament i capcer curvilini. Aquest darrer inclou una grandiosa i exagerada composició ornamental amb cintes, florons, rajoles i botons en relleu amb reflexes metàl·lics d'una gran qualitat. Els forjats tipus "cop de fuet", molt característic de la primera etapa de Raspall, plena d'imaginació i exuberància. Situada a la plaça Porxada, està a un espai públic principal de Granollers, escenari del tradicional mercat dels dijous. Al seu entorn hi ha edificis renaixentistes, per la qual cosa representa una variant visual junt amb l'Ajuntament, també molt important a la plaça. Pertany a la xarxa de construccions de finals del segle XIX i començaments del XX, època d'una gran activitat constructiva a Granollers i al Vallès Oriental, on la burgesia es decantà pel decorativisme i la imaginació que presentava el modernisme. -
Joan Colom i Capdevila House
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Detached house with a flat façade with symmetrical composition. It consists of a basement, ground floor and attic. Plastered walls with ashlar projections. Circled openings with floral ornamentation. A ceramic impost limits the gable, which has sgraffito with geometric motifs that are repeated as a border on the lower part of the roof eaves. The closer wall is interesting, with a sinuous profile, with a curved spine covered with granite rubble. The trellis is of great complexity in the drawing of geometric vegetal motifs. In the garden there is a winding plant fountain with a curved back covered in tile. A circular floret appears for the first time in plate form, from which rigid vertical ribbons joined by a floral element hang, as well as geometric sgraffitos and imposts. Raspall used these motifs a lot in the period before the war (1903-1914). The iron grating that was built later stands out. -
Sebastià Bosch Sala House
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Detached house between partition walls. It consists of a basement and ground floor. Flat façade, crowned by a mixed railing formed by medallions with vertical ribbons joined by a sgraffito border with floral motifs and wrought iron elements. Unique work by Manel Joaquim Raspall: the formula of the plates, above the door and windowsills, reaches its maximum ornamental complexity. -
Dr. Sebastià Bassa Barbany House
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Building between partition walls, composed of a ground floor and two floors, covered on two sides with a flat façade of symmetrical composition. The façade is made with different materials: masonry, exposed brick and ceramics. All of them play an important role in the composition and decoration. The arch of the openings is made of bricks and rests on ceramic borders. The irons of the railings and the balcony are also significant because they represent the most identifying element of Raspall's first modernist stage: the "rope" motif, a vegetal stylisation that goes beyond the jamb and goes organically into the same work. Thus, the formal elements (balcony, plinth, thresholds) correspond to the modernist language of Raspall's first stage. The Cafè de l'Ametlla is the most relevant work of the architect Raspall in L’Ametlla del Vallès. Raspall was then the municipal architect and as such he intervened in many of the projects at the beginning of the century. It was the moment of L’Ametlla's transformation as a summer resort frequented by the Barcelona bourgeoisie. -
Can Llorens
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Habitatge unifamiliar aïllat. Consta de planta baixa, pis i torreta amb mirador. La totalitat de les parets són de la maçoneria ordinària. Les obertures estan encerclades amb obra vista amb escalonat amb llinda. Les arestes de les cantonades són també d'obra vista. La coberta està rematada per una torreta. La imbricació perimetral de les teules es transformada en un ràfec al llarg del balcó, aquest, està suportat per dues cartel·les que a la vegada emmarquen la porta principal. La volta està revestida de trencadís de color verd i blanc. La paret de més a prop és de maçoneria ordinària en el sòcol i pilastres. El reixat és de fusta. Destaca com element singular el que la totalitat dels murs siguin de maçoneria ordinària. En el plafó ceràmic de trencadís hi ha la inscripció: "ANY 1907", limitat aquest per dos pinacles ceràmics. -
Can Millet de Baix
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Isolated building that comes from the refurbishment of a farmhouse. It is composed of ground floor, floor and attic. The façades are flat, with a symmetrical composition. The roof is two-sided, and a lookout tower protrudes from it, finished with a four-sided roof, with a powerful eaves and a barbican crowned by interesting bars. It is a work renovated by M. J. Raspall, carried out in 1908, and belongs to his modernist period. If it weren't for the baroque play of ceramics and brick and the warm tone of the whole, this would be the closest Raspallian work to Puig i Cadafalch's white popularist series. Can Xammar de Dalt was initially a small farm that through the generations increased its properties until it came to possess a large heritage. In the 15th century the property of the Mas included all the land in the upper part of L’Ametlla, from Serrat de l'Ocata to Mas Antoja and from Mas Bosquets to Mas Forns. This great heritage gave the Xammar family a great social category. Until the beginning of our century, the Xammar house was a typical south-facing farmhouse with a two-sided roof, ground floor, floor and attic. On the façade there was an arched door and Gothic windows. Above the portal there was a stone indicating the year 1643. The farmhouse had been extended and improved. In 1906 the entire property was sold to Mr. Joan Millet. The new owner modified the exterior structure of the farmhouse. Inside, the farmhouse underwent few modifications and in general the compartments and rooms it had were preserved. In 1910 Joan Millet had to sell the farm to J. Sindreu. The refurbishment of Mas Xammar de Dalt was much discussed and criticised at the time by the people of L'Ametlla, who did not approve. -
Can Gallart
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Isolated garden-city typology building. It uses the unevenness of the plot and has different heights at the front and at the back. The street façade consists of a ground floor and an attic, while the rear façade has three floors. It has a complex plan with protruding rectangular bodies and a composite roof. A small tower with a roof on two sides protrudes from the façade. It has forges with sinuous work. The house is painted white and has ceramic decoration with alternations of white and blue forming horizontal stripes. The roof follows the same combination. There is a ceramic medallion with the Virgin and Child scene. El Figaró is a town with a tradition of summering since the end of the 19th century and the beginning of the 20th century, boosted by the existence of the railway that facilitates access from Barcelona. Its aesthetic is close to Noucentisme although it uses some elements of Modernist typology. The exact dating of the house and its author are unknown. -
Casa Carme Golferich Losada
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Habitatge de tipologia entre mitgeres amb façana arrebossada, simètrica, que es perd pel desplaçament del portal. Consta de planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha un balcó corregut en el que destaca el reixat de l'ampit en un dibuix molt típic de Raspall de la primera etapa modernista: el motiu del "latiguillo" i els elements vegetals. Al segon pis trobem també unes finestres molt típiques de Raspall, d'arc el·líptic emmarcant una obertura simple de llinda plana amb ampit. L'interior de la casa es conserva tal com es construí, amb portes i portalades modernistes de gran interès artístic. En conjunt doncs, una mostra del llenguatge modernista de la primera etapa de Raspall. Segons Pere Comas, la casa Rovellat (casa Masó) és de començaments de segle XX perquè la senyora Carme Golferichs, vídua Masó, l'any 1904 pagà l'enrajolat de l'església amb mosaic. L'any 1904 és també l'any en què Raspall és nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, substituint Adrià Casademunt. Des d'aquesta data, Raspall inicia una intensa activitat constructiva, arquitectònica i urbanística a la vila. -
Mornau Palace
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
In old Barcelona, among the architectural jewels that keep the patina of the nobility, some manor houses, obeying the needs and the taste of modern life, take on the physiognomy of newer palaces, within the lines of ancient nobility. One of them is the old Mornau house on Ample Street, owned by the heir Nadal, a descendant of the old founding family who counted among his own the wise archbishop Dr. Félix de Amat de Palou de Savall i de Montbui, who worked for the King Carlos IV. The beautiful palace that today displays its white walls and golden balconies in the darkness of Ample Street, has been preserved by his heirs in all the purity of its lines and its vaults. It was restored on the occasion of the wedding of the Mornau heir to the beautiful daughter of the baron of Quadras; a rejuvenated marquis for the beautiful María de Cuadras who, on two other occasions, first as a maiden in her parents' palace, then as a bride, and now surrounded by a new beauty, with the noble crown of motherhood, has come to honour the pages of FEMINAL. The photographs that we bring today reflect one of his most important spells: colour. And you have to see the beautiful white and gold and Louis XV salons; the old chamber of pure style, with beautiful scenes of Creation painted on the walls, where Archbishop Amat died, religiously preserved by the descendants of the illustrious son of Catalonia; the old portraits, the precious tapestries, the art jewels that are everywhere, the library, in which, in addition to 5,000 volumes, the collections of the Diario de Barcelona have been religiously preserved since its first issue; modern luxury in all its refinement in the private rooms, sober, elegant, stately, well worthy of the young couple who have made their nest between those ancient walls, where today the grace of a little heir honours it. And you have to look closely at the showcases, which keep a treasure of ancient jewels, among those that were the property of the archbishop, and they are truly remarkable. In the chamber where Doctor Amat gave his soul to God, the Mornau, Artós and Nadal families, descendants of the illustrious man from Sabadell, piously conserve, in addition to the furniture and wall paintings (among which a very beautiful Saint Anthony must be highlighted), a Crucifix of great artistic and historical merit, as it was given as a gift by King Carlos IV to his confessor. The oratory; the beautiful central courtyard, the hall decorated with family portraits and remarkable furniture and tapestries, are worth mentioning. And, finally, we must justly praise the restoration works, entrusted to true artists, whom we can well call the young architect D. Manuel Raspall, to whom the delicate work was entrusted. The little space that we have prevents us from detailing better what this Barcelona interior is that embellishes our pages today, and we are really sorry, since there is very interesting material in all concepts. -
Casa de Francesca Arquer Morató
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Habitatge de planta baixa i dos pisos amb façana a dos carrers. La planta baixa ha estat totalment transformada per la Banca Catalana, restant-li força al conjunt, de caràcter modernista. Té capcer sinuós amb els típics florons amb cintes de l'etapa modernista raspalliana, que cauen a sobre de les llindes de les finestres del segon pis. Les finestres d'aquesta planta estan creuades per un fris de rajoles de colors. A sobre del fris i a sota del capcer hi ha un estucat en dibuixos amb la data de 1926, que no correspon a la data de construcció sinó a la de la reforma. La casa Arquer fou construïda a principis de segle XX i encara que no sabem la data exacta suposem que Raspall ja era arquitecte municipal (1904) de Cardedeu. Raspall desplegà una intensa activitat constructiva a la vila d'ençà aquest any. Per altra banda, la casa Arquer pertany a la xarxa de construccions que d'ençà l'última dècada del segle XIX es fan a la vila els cardedeuencs establerts a Barcelona, que faran de Cardedeu una vila d'estiueig, transformant el seu caràcter i el traçat urbà. El 1926 el mateix arquitecte va reformar la façana. -
Casa Antoni Clavell Bot
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, de composició simètrica. Les obertures del segon pis formen una composició amb el capcer en forma de pinyó. La coberta és en forma de terrassa amb barana de reixat. Pels seus elements formals aquest edifici pertany a l'estil modernista, concretament a la primera etapa modernista d'en Raspall. Encara que ha sofert modificacions, el conjunt de l'edifici encara conserva l'esperit modernista de la època. Segons l'arxiu municipal extractat per l'Artigues, l'any 1908 s'autoritzà a Antoni Clavell i Bot, veí de Barcelona, a tirar a terra una casa i construir-ne una de nova, a la plaça Major 3 i 4. Va millorar la composició de la plaça. Va comprar el terreny a 0,5 ptes. el pam. L'any 1933 es van fer reformes a la façana de l'edifici, es modificaren les obertures de la façana. Posteriorment es modificà també la planta baixa. -
Villa Anita
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Isolated building with a rectangular floor plan. It consists of ground floor and first floor. There are two bodies, one intended for a closed gallery and the other for a chapel. A circular tower surmounted by a pointed roof is attached to the SE corner. The building is topped by a denticulated cornice and continues along the eaves of the roof, tower and head. The façades are stuccoed with ashlar projections. The openings are surrounded by floral elements in the lintels. Maximum exponent of historicist architecture due to the volume and wealth of materials on both the exterior and interior walls. -
Juli Barbey House
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
It is a newly built holiday home, consisting of a ground floor, two floors and the rooms under cover. Each floor has a distributor that is connected to those of the other floors by a staircase that reflects and unifies the entire upward movement of the house. The plinth, made of stone, has a remarkable height, and the whole body is crowned by a Greek ceramic that frames the different sections as they are found in their development. The roofs follow the ascending movement of the volumes towards the central part. Beyond the ornamentation, the house is an example of modernist research in the volumetric and spatial conception of the entire building. -
La Bombonera
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
"La Bombonera" is located on a small plot with a single façade on the promenade, which induces Raspall to exploit the elements on a small scale and to combine the small dimensions of the house with an unreal and dematerialised image. Raspall makes the white colour of the wall coverings play with the green colour of the doors and windows and the navy blue of the sgraffito borders, with very smooth designs. The house follows the same configuration as other seasonal houses in Raspall, with the staircase topped by the tower. At the entrance door there is a unique wrought iron lantern unique in the work of Raspall, which will be repeated later in the house built in 1914 for Manuel Maresma. -
Iris House
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Construïda a les mateixes dates que la resta de l’“illa Raspall”, la torre Iris mostra una aparença lleugera i immaterial gràcies al tractament cromàtic repartit per totes les façanes, a base de tons blancs, cremes i grocs. Segueix la tipologia de les altres cases de vacances construïdes per Raspall, amb la continuïtat vertical reflectida per la torrassa. Raspall s’entreté en aquest cas en tots els elements a escala petita, com ara les voltes dels balcons, revestides de trencadís, o bé les reixes de les baranes, que tracen dibuixos molt filigranats. El sòcol de pedra es prolonga fins a la base de la tanca, mostrant una voluntat de revestir totes les superfícies i generant una imatge onírica i irrealista. -
Barraquer House
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
The Barraquer house (1912) is a building with a concentrated floor plan, with two storeys, consisting of a semi-basement, basement, floor and attic, and a taller observation tower containing the staircase. A gallery - added later - with a polygonal plan protrudes from the south façade, an extension of the living room opens to a terrace raised with respect to the garden. The roof of the house is on two sides, with overhanging eaves, and that of the tower, with a four-sided roof. The lower part of the walls is of irregular stone forming a plinth. The rest is plastered with sgraffitos and blue ceramics. Of the four Raspall houses, this one is the most austere of all and the closest one to the language of the Viennese Secession. There are also stained-glass windows, windowsills and other elements that are part of the modernist decoration of the house. The "Mansana Raspall" is a unique set in the history of modernist architecture in our country: it consists of four isolated buildings, located on the same block of houses, built by the architect Manuel Joaquim Raspall between 1910 and 1913. The four buildings have an obvious stylistic unity, reinforced by the garden fences, which use the same language: irregular stone, mosaic and forge, all with sinuous lines. The Raspall Houses are very representative of the work of the first stage of this architect, who belongs to the second generation of modernist architects, and are the gateway to the long Passeig dels Plàtans, where there are the most important modernist buildings of the population. The promoters of the Barbey and Barraquer houses were prominent members of the Barcelona bourgeoisie, who had them built as second homes. The Bombonera and the Iris Tower were built by Cecília Reig Argelagós, from La Garriga, who rented them out as a second residence. -
City Hall and Public Schools
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Isolated building, aligned and elevated with respect to the level of the square, formed by a central body and two annexed lateral bodies. Its composition is symmetrical with respect to the axis that forms the central body. Of the central façade, the arch of the entrance door with two columns with capitals, the central balcony and the crowning inscribed with a sundial and the central motif of the geometric floral sgraffitos on the façade, stand out. On both sides of the central body there are the lateral bodies, with semi-circular arches lowered and tripartite by billet pillars. A stone plinth crowned with a group of billets unifies the three bodies. The central body was intended for town hall offices and the sides were intended for public schools, one for boys and one for girls, forming a characteristic ensemble of the early 20th century, a model also followed in several towns. The complex is part of L’Ametlla widening project, carried out by the then municipal architect Joaquim Raspall i Mayol around 1906. -
Casa Josep Reig
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Edifici entre mitgeres. Consta de planta baixa, pis i golfes. Assentat damunt d'un sòcol de maçoneria ordinària. Rematat per un plafó en quadrícula alternada de rajoles marró i ocre i aquest encerclat per una cantonera metàl·lica. Estuc en faixes horitzontals fins la imposta ceràmica de les llindes de la planta pis. A la planta pis hi ha tres finestres geminades limitades per elements verticals que suporten el ràfec. A les entrepilastres hi ha esgrafiats amb motius geomètrics florals. Els rètols són de cal·ligrafia purament modernista. Façana completament simètrica, com a únic volum trobem el balcó, element singular de la composició. Les mènsules es troben recobertes per trencadís i aquest, a la vegada, està limitat per un passamà de ferro. A la base hi ha un element geomètric floral de ferro fuetejat adherit orgànicament la paret. -
Cementiri Municipal de Cardedeu
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Conjunt d'edificis sobre una extensió aproximada de 76Ha projectades per Raspall, seguint el mateix criteri en un conjunt únic per la seva coherència formal i representativitat d'una època. Està compost per capelles, panteons, pou i pèrgola. Conté 14 panteons, 900 nínxols de pedra granítica, porta de ferro amb un reixat i rematada per dos pilars a cada costat. La tanca és també de pedra granítica. Al 1917 es comença a parlar del nou cementiri. El Sr. Batlle manifesta que ha obtingut un compromís escrit de Joan Codines Terrades per la verda al marital d'uns terrenys que podien servir com a cementiri nou. Dóna vuit mesos de termini perque l'Ajuntament es decideixi. L'industrial Ramon Sanesteve donà 1500ptes com a donatiu, preu de la superfície (dues quarteres i un quartà). El 3 d'agost de 1919, Raspall féu un projecte de cementiri i el 8 de febrer 1920 el governador civil torna el projecte del cementiri perquè s'ha oblidat la capella i que s'ha d'assenyalar l'espai destinat a fosses. L'onze de desembre de 1921 el cementiri ha estat beneït. Seguidament es començaren a fer enterraments. -
Casa Carme Collell
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Casa de pisos amb una paret mitgera. Costa de soterrani, planta baixa i dos pisos, i és coberta a tres vessants. Té dues façanes, una tramuntana i l'altra a ponent, la qual presenta unes galeries acabades amb una cornisa pròpia de l'autor, Raspall i Mallol. Aquest sector és rodejat per un ampli jardí. A tramuntana i a nivell de primer pis hi ha una tribuna vidriada. Al centre de l'edificació sobresurt una llanterna. És construïda amb rajols i la façana és decorada amb pedra, arrebossada i estucada, i té bonics elements de ferro forjat. La teulada és de teula àrab i vidriada. La casa es troba en un lamentable estat d'abandó per bé que alguns sectors encara són habitats. Amb l'expansió urbana de Vic, a principis del s. XX, és traçà el nou c/ Torras i Babes que venia a substituir els c/ Santa Teresa a la sortida de Vic cap a la carretera de Sant Hilari, que promogué més tard la urbanització cap el sector de llevant de la ciutat fins enllaçar amb els edificis del c/ dels Caputxins i cap a la carretera de Roda. La casa Collell fou dissenyada per l'arquitecte M. Raspall i s'acabà de construir al 1921. Acabada la Guerra Civil, en Manel Gausa la degué refer dels desperfectes de la guerra, conservant, però, el modernisme típic d'en Raspall. -
Casa Marc Viader Bas
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Edifici d'habitatge, resultat d'una reforma de tres edificis existents. Està compost de planta baixa i dos pisos. Tipologia típica en el casc antic doncs crea un pati a la façana limitat per edificacions. Es troba una gran barreja d'elements i formes. Les façanes estan esgrafiades. El conjunt de l'edifici, façanes i adaptació de l'interior correspon al tercer període estilístic de Raspall, en una línia acadèmica i potser amb un gust més afrancesat, d'un academicisme menys fèrtil que en altres obres seves. La Torre Viader era abans la Casa Anglada, una de les cases que sobresurten al plànol de 1777 juntament amb la Torre Lledó i la mansió dels Bell-lloch. S'engloba dins de la xarxa de reformes i noves construccions al casc antic que d'ençà finals de segle passat i principis d'aquest conformà una nova fisonomia del casc antic així com el desenvolupament de noves vies urbanes. Les reformes al casc antic foren moltes, la creació de la Plaça Sant Joan, l'obertura del carrer Sant Antoni, el carrer Ferran, etc. -
Can Biel
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Habitatge entre parets mitgeres, amb una planta baixa i dos pisos. L'edifici està dividit en dos cossos: un d'accés que sobresurt del pla de la façana i acaba en un frontó d'estructura geomètrica, i un altre que, una mica més baix, està coronat per una gran cornisa sostinguda per carteles. Cal dir que les finestres són de diferent tipologia. La façana, sobretot pel que fa a l'entrada, ha estat reformada en els últims anys per l'arquitecte J. Valls. Pertany a la etapa noucentista i acadèmica de M.J. Raspall. Està situada al casc antic de la ciutat, al nucli urbà de l'Edat Mitjana. -
Casa Salvador Ripoll
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Casa unifamiliar i zona enjardinada. Destaca la façana principal, d'estil purament modernista amb elements remarcables: un gran portal i sis finestres a la planta baixa i una balconada amb ferro forjat i quatre finestrons a la part superior. Aquestes finestres i els finestrals de la planta baixa són acabats en la part superior de forma esglaonada. A la façana lateral esquerra i seguint les pautes de la principal hi trobem una tribuna. La barbacana està formada per rajoles i permòdols de fusta. L'edificació d'aquesta casa és paral·lela a la de Gaudí-Safores, realitzada pel mateix arquitecte. La casa Ripoll es pot emmarcar en l'estil modernista que, tot i la seva simplicitat, és un dels exponents més importants de Centelles.