Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

El recinte fabril de la Colònia es troba separat dels habitatges i serveis. S'aixeca a llevant de la Masia de Can Soler de la Torre, definint un clos tancat amb diferents edificacions; algunes connectades entre si, però totes elles comunicades per carrers que permeten el trànsit d'uns edificis amb els altres. El recinte encara manté l'estructura original, i els carrers s'acostumaven a anomenar verbalment per la secció productiva dominant. Tot i que el recinte està lleugerament transformat, es conserven bona part dels edificis originals, tots ells fet amb maó vist i de tres tipologies: fàbrica de pisos, edificis en gelosia, i edificis de sostre de dent de serra. Entre aquests edificis, en destaca el de la Filatura, construït seguint el model anglès, anomenat també "manchesterià", i que consisteix en la distribució de l'edifici en una planta baixa i quatre pisos iguals de planta lliure, amb grans finestrals i on cadascun dels quals comprenia un procés diferent de la filatura. En ell hi havia la màquina de vapor. En altres edificacions, com els estendatges, destaca la disposició del maó, col·locat de cantell formant petites obertures en forma rectangular o triangular, que facilitava la ventilació. També cal fer menció de l'edifici de les Calderes, situat entre els “carrers” de la màquina de vapor i el dels tints. Just davant aquesta construcció de planta rectangular i teulada a dues vessants hi ha el cos d'escales, muntacàrregues i transmissions de l'edifici de la filatura. Al subsòl del “carrer” màquines de vapor hi havia les carboneres, i al final del carrer hi ha l'antic edifici dels electricistes i el transformador que va ser bombardejat el 1938, en concret el dia 11 de setembre. A la fàbrica també hi havia dos grans dipòsits d'aigua, un de planta quadrada, adossat al mur que dóna a Can Soler de la Torre, i que actualment és una nau industrial. L'altre, construït més recentment (ja que és de formigó) té planta circular i dóna a la plaça de la Masia. La colònia, a diferència d'altres, no utilitzà mai l'energia hidràulica, i funcionava amb vapor. Testimoni d'això és la gran xemeneia de planta cilíndrica, de 46 m d'alçada que encara es conserva dempeus. També es conserva la reixa de ferro forjat de la porta d'entrada principal a la colònia, així com la reixa de la porta per on accedien els treballadors, a banda d'altres construccions annexes on hi hauria oficines i serveis de la fàbrica. Altres dels elements conservats al recinte són els túnels d'extracció de borres i els túnels de transmissió (actualment usats per a passar-hi serveis). També es conserven els quatre pous, dos fora de servei, el de davant de la filatura i el de les tondoses, i dos en servei. D'aquests últims un és relativament modern, i l'altre es troba rere la porteria. Aquest pou fou un dels més importants construïts a finals del segle XIX, feia 14 m de fondària. El 1908 es va instal·lar un segon grup de calderes i màquina de vapor a l'edifici de les tondoses. La fàbrica es va electrificar el 1915. Tot i que hi ha algunes empreses que hi tenen la seu, hi ha edificis en estat ruïnós i han perdut les cobertes. El recinte està completament tancat per un mur que en delimita el perímetre. Després de la mort de Baldiri Soler de la Torre i Ubach, el 1860 el seu germà petit, Joan, va vendre el Mas de Can Soler de la Torre i tots els seus terrenys a l'industrial Joan Güell i Ferrer. L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia en els terrenys de Can Soler, i hi encarregà diversos projectes a Gaudí i altres arquitectes de renom com Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. La colònia disposava de casa del metge, farmàcia, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, capella, habitatges dels obrers i, per descomptat, la fàbrica, sens dubte l'element més important. Tot això, concentrat en una superfície total d'unes 160 hectàrees. En el seu origen era la "Fábrica de panas i veludos de Güell i Cia" i la seva història sempre va anar lligada a la fundació de la Colònia, esdevenint un clar exemple de l'impuls que va tenir la indústria tèxtil a la Catalunya de principis del segle XX. A la fàbrica s'hi transformava el cotó, que venia d'Amèrica en panes, velluts i velludets. Cadascun dels edificis de la fàbrica estava destinat a una tasca determinada dins el procés de transformació de la matèria primera en producte final. Un reflex d'això s'observa en el nom que verbalment se li dóna als carrers, que es remet a dita activitat, com l'edifici de la filatura, els telers, el tint, estandatges, etc. A banda d'aquests edificis, dins el recinte fabril també hi havia alguns edificis de serveis com les oficines, el consultori mèdic, l'oficina del delineant, tallers auxiliars de fusteria, manyeria, electricistes, corretgers, paletes i pintors. El transport de material entre els diferents edificis es feia mitjançant una xarxa de raïls i vagonetes que s'empenyien per tot el recinte fabril. El dia 11 de setembre de 1938, un avió nacional va tirar dues bombes contra la fàbrica. La primera impactà contra el transformador i va deixar la fàbrica sense energia. La segona va caure en uns camps de garrofers, fora el recinte, i no va arribar a explotar. Cap de les dues va causar danys personals. L'any 1944 la fàbrica va ser adquirida per la família Bertrand Serra. Després de quasi un segle de producció ininterrompuda, el 1973 la fabrica tancà definitivament, i el recinte quedà en desús fins que als anys 80 del segle XX, va ser llogat a l'empresa Crèdit & Docks per a magatzems, i l'activitat econòmica es reactivà amb la instal·lació de diferents tallers i empreses. Posteriorment es va vendre per parts i es va formar una comunitat de propietaris del recinte industrial. Tanmateix, el recinte no estava preparat per a les necessitats actuals de la indústria i, tot i algunes millores, no va acabar de consolidar-se. Estava pendent d'una planificació urbanística que s'ha ajornat durant anys i que ha topat amb moltes dificultats malgrat els esforços esmerçats L'any 2002 l'empresa Colònia Güell S.A comprà tot allò que estava a la venda del recinte, el 62 %, amb l'objectiu d'instal·lar-hi un parc de negoci o Brain Business Park, és a dir, un espai per al desenvolupament d'empreses i d'activitat econòmica específicament relacionada amb el món de la tecnologia, de 70.000 m² de superfície. L'arquitecte Òscar Tusquets, restaurà i rehabilità entre 2001 i 2004 l'edifici de la Filatura i Tint Vell, on actualment tenen seu diferents oficines. La restauració d'Oscar Tusquets va merèixer el Premi Bonaplata de Rehabilitació d'edificis industrials l'any 2005. El Pla Especial redactat per Jordi Rogent i Manuel Giralt, que no ha estat desplegat, va rebre el Premi d'Arqueologia Industrial Citta de Terni, el mateix any. Diverses circumstàncies han anat aturant la posada en marxa i recuperació total del recinte fins avui. Destaca l'edifi de les Filatures i el Tint Vell, els estandatges, la xemeneia, els pous i els dipòsits. També conegut com recinte industrial de la Colònia Güell,

Source: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Related Works

Set La Colonia Güell