Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Parish Church of Sant Jaume

Memory

El 7 d’agost del 1957, Antoni de Moragas redacta un projecte de reforma d’un magatzem que era a mig acabar, per a l’església de Sant Jaume, a Badalona. L’estructura existent, un magatzem de planta rectangular amb una coberta que encara no estava enllestida, respon a un projecte del 1947, a la memòria del qual hi apareix la descripció següent: “En un solar que confronta amb el carrer del Marquès de Mont-roig, de Badalona, es projecta construir una planta baixa destinada a magatzem. La construcció es farà amb murs de fàbrica de maó amb morter de calç i la coberta amb armadures i corretges de fusta, damunt les quals recolzaran i es fixaran unes planxes ondulades de fibrociment. El paviment es construirà amb formigó [...].” El capellà de la parròquia de Sant Jaume, per raons econòmiques, proposa a Moragas la reutilització del magatzem existent per a edificar-hi una església, en un barri obrer de Badalona. El projecte, doncs, marcat per un pressupost molt ajustat, respecta i assumeix com a valor el caràcter industrial de l’edifici i del barri. El programa funcional s’adapta a la planta existent. Així, la sala s’il·lumina mitjançant les obertures existents a la façana lateral, a les quals Moragas adapta uns tancaments de fusta basculants —que sobresurten de la cara interior de la paret mitjançant uns marcs especials—, protegits per unes gelosies exteriors compostes per peces ceràmiques quadrades. El cor, accessible mitjançant una escala de fusta, de la qual no es va arribar a construir la barana de tub metàl·lic present al projecte, és una estructura composta per bigues i biguetes de fusta, amb un forjat, que alhora és paviment, de taulons de fusta. El baptisteri, delimitat per una gelosia de peces ceràmiques hexagonals, té el mateix paviment de pedra present a la zona de l’altar, mentre que el paviment de la sala és de rajoles, el mateix material utilitzat per a revestir les parets de l’església i també per al sòcol, el banc i el respatller del banc que hi ha a la façana principal. La paret de l’altar i el sagrari es revesteixen amb llistons de fusta verticals, que també s’utilitzen per als mòduls fixos de la fusteria de la façana principal i de l’accés a la sala. A més de la barana metàl·lica amb passamà de fusta, la transició entre la sala i l’altar es resol mitjançant canvis de paviment (ceràmic i de pedra), accentuats per esglaons (de maó massís, col·locat de cantó, i de granit massís). El baldaquí es compon de dues bigues de fusta en volada, encastades a la paret del sagrari i sostingudes damunt l’armadura a l’altre extrem, mitjançant tirants metàl·lics, i d’unes biguetes que suporten unes plaques de tàblex microperforades, iguals que les de la coberta de la nau. La intervenció més consistent és a la façana principal. Antoni de Moragas respecta la simetria de la façana existent, tot col·locant el campanar a eix amb l’accés, mentre que la resta d’elements que introdueix a la façana tendeixen a una composició asimètrica (tot i que la fusteria del cor finalment no s’executà segons el projecte). Els pocs elements utilitzats —tancaments fixos de plom, coberta d’uralita i el campanar de formigó armat que sosté la creu, feta amb l’armadura de dos cèrcols creuats— segueixen la lògica d’estètica “industrial” del projecte. L’església ha experimentat algunes modificacions: els vidres de color groc i la finestra del baptisteri han estat substituïts per vitralls; el terra ceràmic, per gres; l’escala, la barana de l’altar i la gelosia del baptisteri han desaparegut, i a la creu se n’hi ha sobreposat una altra d’acer inoxidable. Tot i que una senzilla intervenció de restauració seria suficient per a retornar-la al seu estat original, a hores d’ara està afectada per un expedient d’enderrocament i per un projecte que pretén edificar un bloc d’habitatges a la façana que dóna al carrer, i que faria retrocedir l’església, l’accés de la qual se situaria a la façana lateral.

Author: Víctor Rahola i Aguadé, Stefano Cortellaro

Authors

On the Map