Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

  • Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

Memory

L’església dels Trinitaris de Vic, d’estil barroc data del 1741, ha arribat als nostres dies amb les senyals i ferides dels temps viscuts: des dels incendis de la guerra civil espanyola, deixant les voltes centrals negres del sutge acumulat, a les actuacions fetes durant la segona meitat del segle XX, on va arribar a allotjar un teatre amb tot el seu equipament tècnic, actualment obsolet.En un marc ple de preexistències històriques i socials importants per la vila ,els nous usos previstos, des de conferències, actes socials, exposicions o concerts per a fins 500 persones, demanen urgents operacions tant de sanejament i rehabilitació de les cobertes, passant per l’actualització dels sistemes elèctrics i de clima, com la recuperació dels valors espaials de l’interior de l’església i la seva adaptació com a dispositiu flexible i comformable. Tot ell acompanyat d’una austeritat pressupostària (724.000 euros) i una limitació temporal important (4 mesos).Tornar a un estat pròxim a l’original; alliberant l’espai de tot el soroll escenogràfic (envans provisionals, estructures afegides, lones, llums, etc) i una cop despullat,treballar exclusivament amb el metall i la llum.Tots els elements nous necessaris o impossibles de recuperar (mobiliari, escenari,portes d’ accés terres,etc), s’ han construït amb acers sense decapar (acceptant la calamina que resta del procés industrial com element de variació de color) i xapes perforades i bicromades tots ells disposades d’una manera respectuosa i sòbria,però clarament agrupades com una capa nova de canvis afegida a les altres acumulades en el recinte.La llum de diferents qualitats i intensitats, agrupades en bandes inferiors, superiors, directes i indirectes, fons i entrada , ens ha permès construir amb un sol espai “deu esglésies dels Trinitaris diferents”. Mencionem a manera de guió les següents actuacions: - Introducció d’un seguit de gàrgoles blanques al llarg de la cornisa, encabint-hi mecanismes de vent il·lació, il·luminació i preinstal·lació de so,al mateix temps fent més esvelta la proporció de l’espai interior quedant aprimada en alçada i perllongada amb el reflex del terra. - Pintat de cornisa fins al sostre de blanc i la resta d’un verd neutre deixant petites reserves del temps (restes de pintures bordeus, negre de cendra en les parets, línees blanques que recordin algun trasdós) així com les pintures religioses de l’àpside i les naus laterals. - Col·locació d’un paviment de xapes de ferro de 1x3m i junta de 1.5 mm al llarg de tota la superfície, transformant-se en banc , amagant el sistema de calefacció, quan arriben als murs laterals. Les peces del terra estan envernissades amb pintura bicomponent i altament reflectant. El tractament dels bancs és setinat. - La instal·lació d’un retaule de més de7m d’alçada a l’àpside, construint una visual final des de l’entrada, folrat de xapa daurada, plegada i perforada recordant els tubs de l’antic orgue, actualment instal·lat a Santa Maria del Mar. En fases successives s’afegirà un doble sistema de cortinatge actualment preinstal·lat. - La transparència de la nova porta del cancell d’entrada, permetent perllongar la perspectiva de la nau fins al carrer de Sant Pere donant una segona font de llum natural i obrint el cor a la ciutat, com els seus nous usos reclamen. .

Author: Roldán+Berengué Arquitectes

Authors

On the Map