Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Roldán+Berengué arqts és un despatx amb 30 anys d’experiència, format per un equip multidisciplinari amb experts en edificació, sostenibilitat i gestió d’obra.
A través dels nostres projectes, que van des de l’anàlisi de projectes i obres fins al planejament urbà i territorial, des de l’obra nova fins a la rehabilitació i el interiorisme, desitgem donar resposta a les necessitats dels nostres clients innovant en les solucions tècniques i constructives i desenvolupant projectes sostenibles i eficients al llarg del cicle de vida de l’edifici destacant el valor del disseny, del treball en equip internacional i de la gestió àgil.
Projectes actuals: BIBLIOTECA I CENTRE CULTURAL a Caldes de Malavella, INSTITUT DE MOLLET, la REFORMA DE L’ANTIC DIARI LAS NOTICIAS, a la Rambla de Barcelona per a centre comercial i oficines.
Projectes recents: rehabilitació de l’antic parc de bombers del Poble Sec per a CENTRE MUSEÍSTIC, rehabilitació de una nau del COMPLEX FABRA I COATS per a habitatges i seu de la Colla Jove dels Castellers de Barcelona.
Principals premis: Premi AIT 2014 en la categoria d'oficines, Premi Saint Gobain 2014 al Millor projecte d'arquitectura, tots dos pel Col·legi d'Economistes; Premi FAD d’arquitectura 2002, VI Premi Nacional Hispalyt 1999-2001, Premi Enric Miralles de la VII Bienal de Arquitectura española 2002 i finalistes al Premi Mies van de Rohe 2002 per les cases m&m de Bellaterra (Cerdanyola); Premi Ascer d’arquitectura Interior 2006 i finalistes al Premi Saloni d’arquitectura interior 2006 pel projecte Oficines/Eixample BCN.
Monografies TC Cuadernos #100 (2011) i Documentos de Arquitectura #64 (2008).

Works (10)

On the Map

Constellation

Cronology (13)

  1. Extension and Rehabilitation of El Pi Primary School

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Extension and Rehabilitation of El Pi Primary School

    A principis de 1993 vam rebre l'encàrrec de construir un centre d'educació preescolar i primària (3+6 unitats), adaptat als nous plans d'estudi, que suposava la reforma i ampliació de dos edificis. Tots dos estan situats, a diferent nivell, en una parcel·la entre el carrer del Pi, una de les principals del nucli antic de Sant Pere de Ribes, i el carrer Arquitecte Cerdà, pertanyent ja a l'eixample de recent formació. El centre de primària (mòdul A) ocupava ja l'edifici contigu al carrer Arquitecte Cerdà. Es conserva només l'estructura de les seves dues plante , de panells i pilars prefabricats, i es va ampliar cap a l'interior de la parcel·la amb un nou edifici de volum i disposició sensiblement similars col·locat entre dos patis interiors. La part principal del programa es disposa equilibradament entre els dos edificis: els departaments, sala polivalent-menjador i servei , a la planta baixa de l'ala existent i l'aulari auxiliar en la superior. L'aulari principal es col·loca a la planta baixa de l'ala nova , sota el gimnàs L'edifici es completa amb dos cossos perpendiculars als anteriors que contenen rampes, escales i elements singulars en volums que tanquen els patis, els ocupen en part i s'obren puntualment amb geometries pròpies. El primer d'aquests cossos, a manera de carrer interior, uneix directament els dos aularis i el gimnàs, i acull sota els seus pendents la sala de professors i l'aula complementària. L'altre, defineix la façana principal de l'escola cap al pati amb el seu porxo central revestit de ceràmica. Darrere, el vestíbul a doble alçada connecta visualment el pati central i el gran buit de l'interior de l'illa, i es perllonga amb la biblioteca . Les aules de pre-escolar (mòdul B) se situen en què va ser primera escola del poble. Entre ambdós edificis, a mitja alçada, se situa la pista poliesportiva, unida per rampes i per la coberta de la biblioteca al sistema interior de circulacions. Es crea així un circuit que permet recórrer tota l'escola i apropiarle l'espai dels patis i jardins veïns.
  2. Premi AJAC (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya)

    Award-Winner / Winner. Category: Obra, Projecte i/o Altres Produccions Materials
    Extension and Rehabilitation of El Pi Primary School

  3. M&M Houses

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    M&M Houses

    El projecte ve suggerit per la naturalesa peculiar de l’encàrrec, dos habitatges amb programes diferents que comparteixen un mateix solar, boscós i en pendent. Totes dues cases segueixen unes mateixes pautes generals, independents de la particularitat de cada programa. S’emfasitza la cota zero, que determina clarament els usos de sota i els de sobre: a sota, els aparcaments, els tallers, els dipòsits d’aigua, amb accessos des dels extrems del solar. A sobre, cada programa desenvolupat amb independència en dos nivells. Com a element comú, la franja de bosc central, compartida per totes dues cases a través de dos porxos enfrontats. La casa M1 és per a una parella amb el seu fill petit. La casa M2 és per a un professor que passa llargues temporades fora de Barcelona i lloga una part de la casa a d’altres professors. Els materials i la disposició de les finestres evoquen deliberadament la iconografia arquetípica del món domèstic.
  4. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Architecture

    FAD Award

    M&M Houses

  5. New Headquarters of Barcelona Activa

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    New Headquarters of Barcelona Activa

    The hydrological machine: During the 19th century, the textile factories of Poblenou used the abundant underground water for their operation. With the disappearance of this industrial regulator, the water table has risen considerably, and water outcrops are found less than 7 m deep. The new headquarters of Barcelona Activa transforms this problem into a project factor: two 30 m deep wells extract a flow of 70,000 liters of water per hour with a constant temperature of 18 degrees - higher than that of the air in the winter and cooler in the summer-, they feed a hydrological machine that supplies the necessary energy for air conditioning, irrigation and sanitary services. This energy model, including the 100 m3 pool for the storage of extracted water, is located on levels -2 and -3 of the building. The complex includes a media library, an auditorium, the corporate headquarters of Barcelona Activa, the existing business incubator and a new office tower. The stage where this programmatic complex is gathered is a semi-open square in the street that we call the campus. A proposal that revises the concept of enclosure that emerges from the Cerdà blocks of houses in which the spaces that belong to the street are differentiated from those inside the block of houses. The 'campus' is separated from the street by a gate-pavilion that functions as a curtain, a threshold that allows you to organize access to the square, the descent to the media library or the classroom and the entrance to the Nursery, according to timetables or requests for different operation. There are more sequences of curtains in the project: intermediate spaces that dilate the passage from the street to the square, from the square to the inside of the building, from the elevators to the floors, from the inside of the offices to the outside of the façades’ balconies. These transition spaces measure from one millimetre to two metres. The arrangement of the entire complex has been a delicate contract between different programs and typologies that create paradoxes of size: entrance pavilions too small to be buildings and too large to be pieces of street furniture; small squares to be understood as squares and very large if read as exterior rooms; towers excessively tall in proportion to the site alongside buildings considerably long for their height... With an overabundance of what is horizontal, during construction, and even today, the complex looks more like a shelf than a building. Things can be placed on this shelf, and their positions can be swapped. The entrance pavilion has its own graffiti-advertisement; the floors are ready to be able to connect wherever you decide, both inside the offices and in the square; the ceilings, to move the lights; the glasses, to accept various protections, labels or transparencies. Sobriety plus flexibility: versatile buildings with a great ability to be combined. Non-representative buildings, buildings neither ostentatious nor pre-figured but adaptive. Like old industrial production buildings: without excessive authorship, without necessarily style, comfortable as a warehouse and for transformation. Architecture ready to accommodate changing uses and identities.
  6. L'Agulla Primary and Secondary School

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    L'Agulla Primary and Secondary School

    LLOC El Catllar s’ha desenvolupat des d’abans de 1066 sota el castell del mateix nom en el marge dret del riu Gaia. La silueta de la vila queda definida, d’est a oest, per l’Església, el castell y el Turó de les Eres, aquest lleugerament més alt que el castell i separat del poble per una collada on s’acaba actualment el casc antic. PROJECTE L’escola ocupa una posició doblement singular: elevada per sobre del Catllar, i formant un dels seus límits, oberta al camp, al RURA.L’assentament de l’escola és una meseta nova que deixa intacte, a l’est, un marge ja existent on es col·loca el nivell inferior de l’edifici i que permet disposar al nord, l’espai buit del pati com si es tractés d’un balcó. Aquesta peça allotja l’espai de jocs, el claustre sobre el qual orbiten els diferents pavellons com a continuació d’aquesta antiga vil·la, i el lloc des d’on, potser, mirar el pas d’aquest nou riu que és el TGV. Aquesta economia, discreta en les transformacions de l’assentament, permet mantenir les oliveres del primer marge i els pins del segon i, al mateix temps, no ocupar el vesant septentrional, evitant així augmentar l’impacte visual de l’edifici en relació al castell. L’entrada a l’Escola es situa en la cota més alta del carrer de França, zona que presenta un front menys abrupte, amb una pronunciada rampa de pujada de manera que l’accés es realitza ascendint per una petita muntanya artificial de color groc, el color de les espigues als camps de blat. Els tres pavellons es disposen al voltant del gran buit a sud de la pista a la manera d’una era solar, de la mateixa manera com les construccions rurals de la zona ho fan al voltant del que s’anomenava L’Era del Comú. Una vegada traspassat l’umbral, l’accés a l’interior es realitza, en diagonal, per la cantonada del pati-claustre. Els volums de l’escola s’articulen en diferents alçades mitjançant l’estratificació horitzontal del material de la façana. La façana exterior és un mur gairebé sense obertures realitzat amb maóns de color palla i un cos superior de color blanc que es fon amb el color del cel. Quan és necessari il·luminar la planta baixa, es fa mitjançant patis. En l’interior de l’escola, l’àrea de joc està tancada per una façana en forma de pauta vertical de barres metàl·liques pintades en la mateixa carta de colors: grisos, blancs i grocs elèctrics semblants als dels passos de vianants. Aquesta façana-valla és un banc corregut per als nens i, al mateix temps, una partitura de colors per fer endevinalles. Quan plou, la pista de jocs acaba convertida, com si fos un enorme impluvium romà, en un mirall gegant on es reflecteixen els colors de la façana del pati i, al capvespre, les llums que provenen de l’interior de l’escola, dibuixant pintes d’ombra.
  7. Social Housing Block in Europa Square

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Social Housing Block in Europa Square

    Els edificis en alçària no es generen necessàriament per la superposició recognoscible d’unitats de plantes, d’habitatges o de finestres. Hem assajat l’agrupament de les obertures i l’especejament de la façana cada tres plantes, imaginant la torre com el resultat de 5 nivells en lloc de 15. Aquest canvi d’escala dibuixa la torre organitzativament com una peça lligada al perfil nou de la Gran Via (per la seva alçària total) i, al mateix temps, més propera també a la ciutat consolidada de l’entorn (per la seva percepció com un objecte de cinc parts). El gàlib màxim normatiu de l’edifici ens permet plantejar la façana en dos plans, com tribunes invertides cap a l’interior, la qual cosa evita l’aspecte indiferenciat i acumulatiu i fa aparèixer els habitatges reunits en petites comunitats.
  8. Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Rehabilitation and Remodelling of the Church of Els Trinitaris

    L’església dels Trinitaris de Vic, d’estil barroc data del 1741, ha arribat als nostres dies amb les senyals i ferides dels temps viscuts: des dels incendis de la guerra civil espanyola, deixant les voltes centrals negres del sutge acumulat, a les actuacions fetes durant la segona meitat del segle XX, on va arribar a allotjar un teatre amb tot el seu equipament tècnic, actualment obsolet.En un marc ple de preexistències històriques i socials importants per la vila ,els nous usos previstos, des de conferències, actes socials, exposicions o concerts per a fins 500 persones, demanen urgents operacions tant de sanejament i rehabilitació de les cobertes, passant per l’actualització dels sistemes elèctrics i de clima, com la recuperació dels valors espaials de l’interior de l’església i la seva adaptació com a dispositiu flexible i comformable. Tot ell acompanyat d’una austeritat pressupostària (724.000 euros) i una limitació temporal important (4 mesos).Tornar a un estat pròxim a l’original; alliberant l’espai de tot el soroll escenogràfic (envans provisionals, estructures afegides, lones, llums, etc) i una cop despullat,treballar exclusivament amb el metall i la llum.Tots els elements nous necessaris o impossibles de recuperar (mobiliari, escenari,portes d’ accés terres,etc), s’ han construït amb acers sense decapar (acceptant la calamina que resta del procés industrial com element de variació de color) i xapes perforades i bicromades tots ells disposades d’una manera respectuosa i sòbria,però clarament agrupades com una capa nova de canvis afegida a les altres acumulades en el recinte.La llum de diferents qualitats i intensitats, agrupades en bandes inferiors, superiors, directes i indirectes, fons i entrada , ens ha permès construir amb un sol espai “deu esglésies dels Trinitaris diferents”. Mencionem a manera de guió les següents actuacions: - Introducció d’un seguit de gàrgoles blanques al llarg de la cornisa, encabint-hi mecanismes de vent il·lació, il·luminació i preinstal·lació de so,al mateix temps fent més esvelta la proporció de l’espai interior quedant aprimada en alçada i perllongada amb el reflex del terra. - Pintat de cornisa fins al sostre de blanc i la resta d’un verd neutre deixant petites reserves del temps (restes de pintures bordeus, negre de cendra en les parets, línees blanques que recordin algun trasdós) així com les pintures religioses de l’àpside i les naus laterals. - Col·locació d’un paviment de xapes de ferro de 1x3m i junta de 1.5 mm al llarg de tota la superfície, transformant-se en banc , amagant el sistema de calefacció, quan arriben als murs laterals. Les peces del terra estan envernissades amb pintura bicomponent i altament reflectant. El tractament dels bancs és setinat. - La instal·lació d’un retaule de més de7m d’alçada a l’àpside, construint una visual final des de l’entrada, folrat de xapa daurada, plegada i perforada recordant els tubs de l’antic orgue, actualment instal·lat a Santa Maria del Mar. En fases successives s’afegirà un doble sistema de cortinatge actualment preinstal·lat. - La transparència de la nova porta del cancell d’entrada, permetent perllongar la perspectiva de la nau fins al carrer de Sant Pere donant una segona font de llum natural i obrint el cor a la ciutat, com els seus nous usos reclamen. .
  9. El Pinar Sociocultural Centre

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    El Pinar Sociocultural Centre

    El centre social- cultural El Pinar de Rubí s’assenta sobre un solar allargat de 60 metres de longitud orientat est-oest que té una forta pendent transversal del 52%. La façana interior propera al nus de la carretera C-1413- a està situada a la cota +181. La façana oposada sobre un altiplà a cota + 189 és el final d’una zona boscosa que forma part del Catàleg del Patrimoni Arqueològic i Natural de Rubí. L’edifici està en un 75% semi enterrat contra un mur de contenció que suporta el vessant de la muntanya. El projecte, que ocupa tota la parcel·la disponible, té en planta i en secció forma de papallona. A l’ala esquerra, que té dues plantes, hi ha un auditori i sobre aquest una guarderia per als nens del barri. A l’ala dreta de tres plantes s’hi troben, un petit gimnàs, una planta d’aulari per adults, la zona d’exposicions i el local social. L’edifici mostra davant de la carretera una imatge de sòlid petri construït a base de morters amb pedres projectades de diferents tons grisos, xapes metàl·liques perforades i grecades de color cendra. Per altra banda la façana que dona al bosc, d’una sola planta d’alçada, és un cos transparent i permeable. Els pilars que suporten la coberta, en l’espai d’alçada generosa del centre social, estan pintats tot simulant els arbres de l’exterior. Visualment, entre les dues ales de l’edifici, en colors blancs i amb l’ajuda d’un petit mur de cortina de tres plantes, es troba el punt de permeabilitat entre les cotes inferior i superior del terreny i que és l’enllaç interior entre la porta de baix i la de dalt. Aquest centre buit està ocupat per un doble espai per a les escales i els ascensors, funciona com una connexió entre els blocs dret i esquerre i reprodueix en imatge i funcionament el petit pas, com un penya-segat que existia al lloc en l’estat previ a la construcció del centre.
  10. Heaquarters of the Economists' Association of Catalonia

    Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Heaquarters of the Economists' Association of Catalonia

    VERTICAL SQUARE_The College of Economists of Catalonia’s façade is a vertical square. The vertical square is the place to socialise, to look and to be seen. The New Headquarters aim to become a city of its own. COMMUNICABILITY_The foyer, waiting and circulation spaces are placed along the longitudinal façades, facing the square. Movement, waiting for users and transformations of the interior space are the real façade of the urban piece. With this operation, and adding the transparency of the glass façade, we increase the visibility of the institution, establishing a dialogue with the square and the city. SOCIAL CHOIR_The program of 3,000 m2 on 6 floors and 2 basements. The program is organised in rooms. We define these rooms or boxes with 3 materials: glass, aluminum and wood. Wood is used in rooms with natural light and to enhance their social use. This is the case of the corridors in front of the access to the classrooms and the stairs that are the SOCIAL CHOIR of the building.
  11. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Award-Winner / Winner. Category: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció Privada

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Heaquarters of the Economists' Association of Catalonia

Bibliography (19)

Authors