Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

  • Rehabilitación y Reforma de la Iglesia dels Trinitaris

Memoria

L’església dels Trinitaris de Vic, d’estil barroc data del 1741, ha arribat als nostres dies amb les senyals i ferides dels temps viscuts: des dels incendis de la guerra civil espanyola, deixant les voltes centrals negres del sutge acumulat, a les actuacions fetes durant la segona meitat del segle XX, on va arribar a allotjar un teatre amb tot el seu equipament tècnic, actualment obsolet.En un marc ple de preexistències històriques i socials importants per la vila ,els nous usos previstos, des de conferències, actes socials, exposicions o concerts per a fins 500 persones, demanen urgents operacions tant de sanejament i rehabilitació de les cobertes, passant per l’actualització dels sistemes elèctrics i de clima, com la recuperació dels valors espaials de l’interior de l’església i la seva adaptació com a dispositiu flexible i comformable. Tot ell acompanyat d’una austeritat pressupostària (724.000 euros) i una limitació temporal important (4 mesos).Tornar a un estat pròxim a l’original; alliberant l’espai de tot el soroll escenogràfic (envans provisionals, estructures afegides, lones, llums, etc) i una cop despullat,treballar exclusivament amb el metall i la llum.Tots els elements nous necessaris o impossibles de recuperar (mobiliari, escenari,portes d’ accés terres,etc), s’ han construït amb acers sense decapar (acceptant la calamina que resta del procés industrial com element de variació de color) i xapes perforades i bicromades tots ells disposades d’una manera respectuosa i sòbria,però clarament agrupades com una capa nova de canvis afegida a les altres acumulades en el recinte.La llum de diferents qualitats i intensitats, agrupades en bandes inferiors, superiors, directes i indirectes, fons i entrada , ens ha permès construir amb un sol espai “deu esglésies dels Trinitaris diferents”. Mencionem a manera de guió les següents actuacions: - Introducció d’un seguit de gàrgoles blanques al llarg de la cornisa, encabint-hi mecanismes de vent il·lació, il·luminació i preinstal·lació de so,al mateix temps fent més esvelta la proporció de l’espai interior quedant aprimada en alçada i perllongada amb el reflex del terra. - Pintat de cornisa fins al sostre de blanc i la resta d’un verd neutre deixant petites reserves del temps (restes de pintures bordeus, negre de cendra en les parets, línees blanques que recordin algun trasdós) així com les pintures religioses de l’àpside i les naus laterals. - Col·locació d’un paviment de xapes de ferro de 1x3m i junta de 1.5 mm al llarg de tota la superfície, transformant-se en banc , amagant el sistema de calefacció, quan arriben als murs laterals. Les peces del terra estan envernissades amb pintura bicomponent i altament reflectant. El tractament dels bancs és setinat. - La instal·lació d’un retaule de més de7m d’alçada a l’àpside, construint una visual final des de l’entrada, folrat de xapa daurada, plegada i perforada recordant els tubs de l’antic orgue, actualment instal·lat a Santa Maria del Mar. En fases successives s’afegirà un doble sistema de cortinatge actualment preinstal·lat. - La transparència de la nova porta del cancell d’entrada, permetent perllongar la perspectiva de la nau fins al carrer de Sant Pere donant una segona font de llum natural i obrint el cor a la ciutat, com els seus nous usos reclamen. .

Autor: Roldán+Berengué Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa