-
Serra i Moret Public Library
Public library built under the auspices of the Mancomunitat de Catalunya. Like other libraries of the period, it was inspired by Renaissance architecture, representing a classicising trend in Noucentisme. It is a detached, single-storey building surrounded by a small garden. Initially, it consisted of a lobby, reading room, office and toilet. The main façade is completely symmetrical, consisting of three vertical sections framed by four cushioned pilasters crowned with Ionic capitals. The main entrance features a porch formed by a large round arch resting on moulded imposts, which in turn rest on pilasters and two free-standing columns with Ionic bases and capitals. The central section is also crowned by a triangular pediment with a smooth tympanum. The sections on either side of the porch are almost blind, with a small vertical elliptical porthole window. The façades are crowned by balustrade railings and pillars with ornamental balls that run around the perimeter of the entire building.1917 - 1922
-
1929
-
Sant Jordi Primary School
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
El projecte s'ha elaborat tenint en compte l'especial condició de tractar-se no d'un establiment únic, sinó del primer d'una sèrie en què a cada edifici només resultaran diferents els elements que estiguin condicionats per les característiques particulars del lloc on siguin construïts i per les necessitats bàsiques que es plantegin en cada cas. Tipificació i estandardització han estat criteris que han estat presents en la concepció del projecte: en la selecció de sistemes constructius i materials en funció del particular ús que es donarà l'establiment i en el dimensionament d'àmbits en relació amb la funció específica que s'hi desenvoluparà. Com a actitud pedagògica generadora s'ha intentat crear un àmbit educatiu que convidi l'alumne a expressar al màxim les capacitats potencials sense inhibicions. Un factor important ha estat l'escala de l'edifici adequada a les dimensions d'aquest petit usuari, elements de referència que penetren inconscientment a la seva ment i posen l'espai al seu abast: altures de sostres i baranes, dimensió d'escalons, mòduls d'obertures, etc. S'ha destruït la freda imatge dels tradicionals passadissos convertint l'espai destinat a circulacions en un àmbit vital, prolongació de l'aula al seu lloc exterior d'exposicions, realització de treballs en equips, etc. Aquest espai més flenible serà, a les diferents parts, el recinte comú de diverses aules. La idea de plurifuncionalitat també regeix a un espai més ampli: la sala d'ús comú les dimensions generoses del qual permeten fer aquestes activitats a grups més nombrosos oa l'escola sencera. En alguns casos l'ús molt definit del recinte en determina invariablement la dimensió i la forma. Tal succeeix amb l'aula la mida i les proporcions de les quals són resposta a la necessitat de permetre un ensenyament col·lectiu i una bona visibilitat des de qualsevol punt de la sala. S'ha ampliat la superfície d'espais lliures mitjançant la incorporació de la terrassa que es podrà destinar per fer classes de gimnàstica, jocs organitzats, etc. Les terrasses adjacents a les aules seran la prolongació d'aquestes a l'exterior per fer classes a l'aire lliure en contacte directe amb la natura. Al pati general s'ha indicat una zona d'ús exclusiu dels petits, aïllada d'on estaran els grans. L'esquema generador de la composició de l'edifici és el següent: Una zona exclusivament escolar (essencialment aules en planta 1a i escola bressol en planta baixa) i uns serveis que puguin oferir-se a la població (biblioteca i aula d'activitats especials i sala comuna). Dues bateries d'aules orientades al sud i oest, respectivament, amb nuclis sanitaris de guarda-robes i espai d'ús múltiple exterior per a cada dos donen la vertebració a l'edifici. Inicieu alhora, des de la planta alta, la definició d'una forma tancada, en què tots els àmbits es bolquen en centre comú, que es completa amb el grup biblioteca-aula d'activitats especials de la planta baixa. Aquest centre comú és la sala comuna que es comunica directament amb laccés públic des del carrer i amb el pati de jocs, accés normal dels nens, a través dun porxo. La sala comuna permet, mitjançant el doble volum, la integració espacial de tota l'escola, i per un dels costats dóna solució a l'autonomia i la independència que exigeix l'escola bressol. El conjunt biblioteca-aula d'activitats especials, annexes a la sala comuna, s'obre pel costat oposat a una zona de jardí, aïllat del pati de jocs, com a element íntim d'activitats pedagògiques a l'aire lliure. El gimnàs també té una possibilitat d'empalmament amb l'exterior, però aquesta vegada amb possible integració al pati de joc. Finalment, altres elements fonamentals en la composició de lesquema són les escales que amb diferents característiques permeten la comunicació dispersat les plantes entre si i del pati amb les terrasses. Entre aquestes cal assenyalar l'escala exterior com a ràpida comunicació vertical exterior.1967 - 1969
-
Apartments for Teachers at Sant Jordi Infant and Primary School (Phase 1)
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Building of 12 homes (110 m2) for the teachers of the "Sant Jordi" school, in the town of Pineda. You enter through a porticoed space that connects the street with a rear semi-public courtyard. From this space you can access the two homes located on this floor. Through a staircase with continuous sections, which divides the building transversally, you go up to the second floor, where a street open to the mountain allows you to enter the 5 duplex houses that occupy this floor and the one below. From this open corridor, and via two metal stairs superimposed on the façade as an independent object, you enter the 5 duplex homes that occupy the two upper floors. Thanks to this circulation scheme, it has been possible to eliminate the stairwell, which is too appropriate for an urban typology at odds with the character of the area. This makes the access to each home unique, offering a richer and more diverse and more integrated itinerary to a rural landscape that is not yet fully urbanised and to a different type of life than that proposed in dense urban centres.1968 - 1969











