Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • BAAS Arquitectura

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Tanatorio Municipal de Terrassa

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Tanatorio Municipal de Terrassa

    L’edifici consisteix bàsicament en un prisma elemental blanc dipositat suaument sobre el terreny i obert a l’exterior a través d’un porxo que abasta tota l’amplària de la façana. La topografia del terreny és lleugerament inclinada, de manera que l’edifici, en mantenir la cota horitzontal, no arriba a tocar a terra. Aquesta disposició resumeix el simbolisme que acompanya el projecte: la posició que levita del prisma i la gran obertura del porxo fan referència a una concepció de la mort com a viatge, com a punt de partida, una concepció que s’allunya de l’expressió “aquí descansen” i s’estima més adoptar l’expressió “des d’aquí han marxat”. El programa s’organitza a partir d’un pati d’aigua que separa i distribueix els tres paquets principals: les sales de vigília, l’oratori i la cafeteria. El pas d’una estança a l’altra sempre té lloc a través del pati, que actua com una cambra de descompressió. La concepció de cada espai interior combina la llum artificial, la llum natural i la visió del cel, graduant la claror o la foscor de cada peça en funció del seu ús.
  2. CAP Progrés-Raval

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    CAP Progrés-Raval

    L'enderroc d'una antiga fàbrica entre dos carrers dóna lloc a un nou espai urbà prop del mar: la plaça Ovidi Montllor. El nou equipament conformarà la plaça juntament amb un nou edifici municipal enfrontat. La façana de l'edifici dóna a la nova plaça i, en separar-se de les construccions confrontants, genera un pati que serveix d'accés a l'edifici, separat de la plaça per un porxo caracteritzat pel pilar escultòric que suporta el volum. La peça, construïda amb gelosia ceràmica (que fa referència a l'antiga fàbrica) per materialitzar l'impacte del sol, dóna privacitat a l'ús i construeix un volum abstracte que es recolza en un sòcol de terratzo negre i en el pilar singular.
  3. Juzgados de Sant Boi

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Jordi Framis Ferrer

    Juzgados de Sant Boi

    Un senzill esquema de tres barres amb les oficines judicials separades per patis queda desdibuixat per una pell uniforme de lamel·les verticals de formigó blanc que abraça l'edifici com un llençol. Les lamel·les, amb diferents inclinacions i distàncies, generen una imatge que permet presidir la nova plaça amb un edifici pesat, sobri i opac a la distància, i transparent des de l'interior. La disposició de les lamel·les suggereix la dels llibres en una biblioteca.
  4. Escuela Ferrer i Guàrdia

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Jordi Framis Ferrer

    Escuela Ferrer i Guàrdia

    L’escola es divideix en dues parts: l’aulari i un cos més baix destinat a menjador i gimnàs. L’aulari és format per una barra situada entre mitgeres i alineada amb el carrer Roger de Flor. Aquest cos es tanca al carrer i s’obre a l’interior a través d’uns patis que permeten controlar la llum natural i construeixen una sèrie de volums buits de tres plantes d’alçària, d’ús per al lleure dels nens. Una escala lineal comunica aquestes tres plantes i construeix l’espai interior, unint les tres plantes en un únic volum que rep la llum filtrada a través d’unes obertures ritmades verticals. La façana emfasitza així l’opacitat d’aquest cos, mentre que a la planta baixa es produeix un desplaçament que dilata la vorera i dóna lloc a un accés independent a l’escola infantil. L’accés principal té lloc des del pati principal, a través d’un porxo que uneix l’aulari amb el cos de serveis i que, al mateix temps, compartimenta el pati de manera natural entre l’àrea destinada a l’escola infantil i l’àrea destinada a l’escola primària.
  5. CAP Salt

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    CAP Salt

    El programa es desenvolupa en planta baixa, excepte algunes peces privades que es col·loquen en planta primera. Una sèrie de patis organitzen els paquets de consultes i garanteixen la llum natural. La proposta pretén dur al límit l'arquitectura prefabricada i industrialitzada i es planteja com un exercici d'estil sobre aquest tema. Tota l'estructura, tancaments de façana, tancaments interiors, fals sostre, etc. s'entén com un acoblament de productes de catàleg que es basen en una modulació estricta. Això podria permetre en un futur una sistematització en la construcció d'altres equipaments de la mateixa tipologia amb retallades en temps d'execució i en costos. La imatge, rotunda, és la d'un prisma brillant molt opac a l'exterior per garantir la màxima privacitat, en contrast amb un interior inundat de llum natural provinent dels patis . La col·locació de les finestres a la part més alta per a les consultes i en la part més baixa per a les sales d'espera permet evitar vistes creuades.
  6. Museo Can Framis

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Museo Can Framis

    L’antic barri del Poble Nou, el motor productiu de la ciutat de Barcelona, estava majoritàriament construït per recintes industrials sense cap interès arquitectònic. Les poques excepcions que el catàleg de patrimoni va decidir conservar poden crear una imatge equivocada del que va ser aquest lloc. La realitat és que la majoria de construccions eren molt precàries, sense cap altre interès que el merament productiu i construïdes mitjançant un procés continu d’adicions de cossos amb tècniques de construcció molt heterogènies. Can Framis pot ser una mostra d’aquest tipus de construccions i no vol maquillar la textura de la seva pell vella i deteriorada que actua com a contrast amb l’alta tecnologia exhibida al seu voltant. La intervenció contemporània consisteix en cauteritzar la ferida consolidant els testers i construir un nou edifici que connecta les dues naus existents i que havia de coincidir ell mateix amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera els tres edificis configuren un pati que es converteix en vestíbul del futur museu i espai per activitats polivalents. Totes aquestes intervencions es materialitzen en un formigó bast que es fon amb els paviments. Una capa de pintura gris protegeix els murs existents i en transparenta els seus detalls (totxo, pedra, arcs, cicatrius d’antigues finestres, etc...), formant un collage contemporani de textures, forats i tapiats que és un reflex dels diferents estrats i intervencions que ha patit l’edifici al llarg del temps. Al interior es pren l’ascensor des de l’entrada i la visita s’inicia a la cota més alta, per aconseguir un passeig continu, de baixada i sense interrupcions del recorregut expositiu. L’alta densitat requerida d’exposició deixa per a les escales les úniques puntuacions formals d’aquest recorregut. El jardí remarca la cota insòlita on s’emplaça el museu, un metre i mig per sota del nivell de la trama Cerdà, producte de la seva implantació anterior i s’eleva en els seus límits per amagar el trànsit rodat. La heura que entapissarà tot el paviment i els àlbers oferiran una imatge melancòlica i decadent que potenciarà el contrast amb la olor de nou del voltant
  7. Jardines de Miquel Martí i Pol

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Martí Franch Batllori

    Jardines de Miquel Martí i Pol

  8. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Escuela Ferrer i Guàrdia

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Jordi Framis Ferrer

  9. Casa CP

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Marcos Catalán Alucha

    Casa CP

    Reforma d’un entresòl a Barcelona. L’altura dels edificis i les fulles dels arbres deixen passar una llum massa pàl·lida i freda, molt similar a la dels països nòrdics. En aquests països l’ús de la fusta i les veles busquen construir un espai domèstic més càlid. Fusta a terra i al sostre. Com un gelat de tall. Utilitzar la calidesa natural de la fusta clara per modificar la percepció de la llum per rebot, de la mateixa manera que les pantalles d’un llum fan que la llum d’una bombeta sigui molt més càlida i agradable. Villa Mairea d’Alvar Aalto ens va mostrar el camí. Quedar un pas enrere. La convicció que aquest tipus d’intervencions han de cedir protagonisme als seus habitants, al mobiliari i a les seves possessions, que aniran creixent amb el pas del temps, ens aconsella treballar amb el mínim de recursos possibles. És per això que el projecte es construeix amb només dos materials: la fusta d’auró i el color blanc. En alguns punts, les portes o l’aplacat de fusta de les parets enllacen amb el paviment i el revestiment de fusta del sostre, embolicant així l’interior amb un gest que pretén ser una abraçada afectuós i protector.
  10. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Jardines de Miquel Martí i Pol

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Martí Franch Batllori

  11. Escola la Bòbila

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Escola la Bòbila

    Un edificio que explora los límites de la industrialización a través de la sencillez y la economía, utilizando una estructura de hormigón prefabricado y resolviendo la envolvente mediante sistemas de ensamblaje. La volumetría reduce al máximo su huella en el terreno mediante una planta compacta, para reducir costes en cimentación y envolvente. El gimnasio queda integrado en el volumen ocupando la primera planta pero manteniendo el acceso directo desde las pistas exteriores. Basándonos en estas premisas, el conjunto se resuelve de una forma sencilla. La fachada con placas ligeras, como la tabiquería interior, revestidas con aislante térmico y estuco. La cubierta con un sandwich metálico a dos aguas. Las ventanas, ajustando su tamaño y repetición. El protagonista del proyecto es el espacio interior central, un espacio polivalente de gran altura que se convierte en el corazón y alma de la escuela. Un ágora para el trabajo, las exposiciones, la fiesta y la representación. La escuela unifica, dignifica la sencillez y diversidad de soluciones y materiales con el uso extensivo de un sólo color, que le otorga carácter y personalidad.
  12. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Casa CP

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Marcos Catalán Alucha

  13. Remodelació del Mercat de la Vall d’Hebron

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Remodelació del Mercat de la Vall d’Hebron

    La intervención prentende mejorar, no solo el mercado sino su inserción en el entorno cercano, proponiendo nuevos accesos rodados que no entren en conflicto con los peatones, un nuevo ascensor que permita el acceso desde el barrio del Carmel y la transformación de la calle Trueba en un paseo pacificado. La zona de descarga existente en la parte trasera se traslada a un nivel inferior y el espacio que ocupa permite una ampliación de la superficie del mercado. La operación se complementa de un gran huerto urbano situado en la cubierta y vinculado a un pequeño restaurante. Una nueva piel envolverá todo el conjunto y le dara una nueva imagen.
  14. Edificio Alta Diagonal

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Edificio Alta Diagonal

    Alta Diagonal és un dels centres de negocis més importants de Barcelona. Amb vuit plantes d’oficines, 22.000 m2 i una comunitat d’usuaris de quasi 200 persones, aquest edifici s’aixeca al centre neuràlgic empresarial per donar cabuda a les companyies més influents del panorama nacional i internacional i situa Barcelona entre les millors ciutats del món per fer negocis. Alta Diagonal és el referent de les empreses més prestigioses de la ciutat. La rehabilitació de l’edifici posa de manifest el seu compromís amb la bona arquitectura i el disseny, amb la sostenibilitat i amb la innovació i la tecnologia. Alta Diagonal proposa un nou concepte d’espai de treball en el qual els espais exteriors juguen un paper decisiu i permeten a l’edifici dialogar amb la ciutat. Els arquitectes van idear el vestíbul com un espai exterior, de manera que la Diagonal entrés i travessés l’edifici fins el jardí posterior. Aquests dos espais, que conviden a gaudir de l’edifici, són una de les principals aportacions a la ciutat de Barcelona i construeixen un entorn de pau i silenci enmig de l’agitació de la ciutat. La rehabilitació dirigida per BAAS arquitectura pretén connectar l’edifici amb la ciutat, dotar-lo de major lluminositat i millorar el seu comportament energètic. Algunes de les intervencions han consistit en la construcció d’un gran pali d’entrada davant de l’edifici per dotar-lo de més visibilitat i d’una nova personalitat, en l’ordenació del jardí posterior ampliant-lo amb la incorporació de l’antiga zona d’aparcament i en la potenciació dels accessos amb la creació de dues marquesines en voladís que identifiquen més fàcilment les entrades.
  15. EU Mies Award

    Nominado
    Museo Can Framis

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

  16. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    CAP Progrés-Raval

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

  17. Escuela Montserrat Vayreda

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Escuela Montserrat Vayreda

    En un emplaçament al límit de la ciutat en un entorn encara poc definit, es proposa un únic volum clar i pur, amb un pati interior protegit del vent com a protagonista de l'intercanvi cultural i de relacions entre els alumnes. El projecte aprofita el salt topogràfic existent en el solar minimitzant el moviment de terres i repenja el volum a la plataforma superior volant respecte la pista esportiva per crear un porxo i unes grades. Tot el programa docent es resol en una sola planta amb accés directe des del carrer principal i les aules de Primària i Infantil ocupen els costats nord i sud del pati. En la planta inferior, en contacte directe amb les pistes, es disposa el gimnàs i els vestidors. L'edifici es construeix a partir d'una estructura regular i un mòdul constant que organitza tota l'escola. Els materials escollits i els colors volen connectar amb la manera tradicional amb la que sempre s'ha construït al lloc.
  18. Guardería La Remunta

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    Guardería La Remunta

    Transformar unes antigues cavallerisses de l'exèrcit en una escola bressol. L'element més insòlit i característic de l'edifici existent són uns murs paral.lels transversals cada dos metres que funcionen com a diafragmes. El projecte proposa tallar els murs a 2.20m i mantenir-los com una successió de pantalles blanques que difuminen la llum natural dels lluernaris. Sota aquesta estructura repetitiva i ordenada es situen les aules, mentre que l'espai col.lectiu es concentra en un espai de gran potència formal que construeix una creu que es completa amb un nou cos d'accés que sobresurt del perímetre edificat de l'edifici i organitza el pati. El nou es barrejarà amb el vell, deixant que el mateix edifici expliqui la seva vida anterior mostrant les marques del temps, sobreposant les noves actuacions com una capa més que es fusionarà amb les anteriors.
  19. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Edificio Alta Diagonal

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

  20. MUHBA Oliva Artés

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

    MUHBA Oliva Artés

    El recorrido de este proyecto ha sido complejo y extraño, fiel reflejo de los tiempos convulsos en los que se ha desarrollado. El proyecto original, resultado de un concurso convocado por el Ayuntamiento de Barcelona, fue redactado en 2019 pero la crisis económica obligó a dejarlo aparcado en un cajón. Mientras no era posible acometer la rehabilitación, se decidió hacer pequeñas inversiones puntuales para reparar la cubierta y cerrar las ventanas con unos plásticos provisionales para frenar el deterioro de una fábrica que por su curiosa morfología de nave central y dos naves laterales y por su posición estratégica en el llamado eje Pere IV, merecía ser conservada. El proyecto ha ido adaptándose con actitud realista y positiva a la realidad económica que le ha tocado vivir, y a ir encadenando esas pequeñas in- tervenciones provisionales que van construyendo poco a poco el proyecto definitivo. Un proyecto que ya no es el original, pensado de una sola vez, pero que en su propia precariedad y desorden construye una cierta mane- ra de repensar este tipo de actuaciones, muy contemporánea. A mitad de camino, una vez consolidada la arquitectura original y con- venientemente protegida, se decide abrirla al público con una exposición temporal, que lejos de plantearse efímera, se esfuerza en ir construyendo poco a poco el equipamiento. Del proyecto original se conservan todavía algunas ideas fundamentales. La nave, que formaba parte de una antigua fábrica construida en 1920, contenía unas fascinantes texturas interiores de ladrillo, probablemente más interesantes que algunas de sus fachadas exteriores que, por haber tenido adosados históricamente otros volúmenes, carecían de interés. Desde el principio el proyecto planteaba, no sólo recuperar, sino resaltar esas texturas del pasado, y para hacerlo trataba de centrifugar todo aquello que pudiera dañarlas. Una galería enterrada registrable en forma de anillo permite todas las instalaciones que son precisas ahora y en el futuro, y cualquier elemento que sea necesario para el buen funcionam- iento del museo se adosa por el exterior de la nave: el ascensor que en su verticalidad recuerda la chimenea que nunca tuvo la fábrica, escaleras lineales de evacuación, baños provisionales e incluso un gran porche que en un gesto de brazos abiertos se abre al parque sin modificar la arquitec- tura original. Se conserva también una cierta idea de materialidad ya planteada en fase de concurso, que trata de resolver todas las piezas con un solo material, la plancha de hierro galvanizado, en un esfuerzo por relacionar el hierro, protagonista de la época en la que se construyó el edificio, con la actualidad dando al material una apariencia nueva, en cierto modo sorprendente. Actualmente se está trabajando en una fase más, que no será la última, que construye una escalera para acceder al altillo, un ascensor y el porche. Cada una de estas piezas se resuelve desde la pertenencia a un conjunto, pero atendiendo a una cierta independencia de diseño que va acumulan- do objetos en la intervención. Una vez consolidada y protegida convenientemente la antigua nave, mientras no se retomaban las obras para construir la nueva sede del MUHBA, se decidió abrir el recinto para mostrarlo al público. Para hacerlo se construyeron unos baños provisionales y se preparó una exposición que debía ser una muestra de lo que se verá en el futuro. El proyecto resuelve con un solo gesto la intervención y propone una gran lámpara colgada en el medio del espacio, dibujando un anillo de luz que separa el perímetro exterior, dedicado a alojar una exposición sobre la ciudad de Barcelona, del espacio interior destinado a acoger eventos y presentaciones. La gran lámpara es un elemento de grandes dimensiones a la escala del edificio que pone en valor la riqueza de las texturas interiores y la sección de planta basilical del recinto. Una vez consolidada y protegida convenientemente la antigua nave, mientras no se retomaban las obras para construir la nueva sede del MUHBA, se decidió abrir el recinto para mostrarlo al público. Para hacerlo se construyeron unos baños provisionales y se preparó una exposición que debía ser una muestra de lo que se verá en el futuro. El proyecto resuelve con un solo gesto la intervención y propone una gran lámpara colgada en el medio del espacio, dibujando un anillo de luz que separa el perímetro exterior, dedicado a alojar una exposición sobre la ciudad de Barcelona, del espacio interior destinado a acoger eventos y presentaciones. La gran lámpara es un elemento de grandes dimensiones a la escala del edificio que pone en valor la riqueza de las texturas interiores y la sección de planta basilical del recinto.
  21. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Escuela Montserrat Vayreda

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez

Bibliografía

Autores