Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Bárbara Vich Arrom

Memoria

Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC). Postgrau en Sostenibilitat i Arquitectura, EscolaSert (COAC). Cofundadora de FLEXOarquitectura i sòcia entre 2002 i 2016. La seva obra ha rebut diversos premis i reconeixements, entre ells: Nominada al “Premi Mies van der Rohe 2013”, "Iakov Chernikhov award 2012”; 1er premi als “Premis Ciutat de Palma 2011”, “Premis arquitectura de Mallorca 07-10”, “Premis arquitectura de Menorca 05-08”, “Premis AJAC IX 2014”; seleccionada “Premis FAD 2011”, “Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo XI”, “Premis Saloni 2010”; i exposada a la Biennal d’Arquitectura de Venècia en 2012 i 2016. Des de 2017 compagina la pràctica professional en despatx propi, desenvolupant projectes d’arquitectura i disseny, amb la docència a ESDAP Catalunya.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Edificio de Viviendas en Les Corts

    Flexo Arquitectura, Tomeu Ramis Frontera, Aixa del Rey García, Bárbara Vich Arrom

    Edificio de Viviendas en Les Corts

    Dintre dels paràmetres dictats pel M.P.G.M. proposem un triple objectiu: 1. ENTORN/CONTEXT. Donar resposta a la multiplicitat d’escales existents en l’entorn utilitzant la fragmentació volumètrica i la disposició (agrupació i ritme) dels forats de façana. 2. ESPECIFICITAT. Dotar a cada un dels habitatges de l’especificitat corresponent segons la ubicació en l’edifici. Fugir de la forma com a resultat de l’adició d’un sol tipus. 3. CONFORT. Utilitzar la forma arquitectònica com estratègia de confort treballant el buidat del volum edificable per assolir el màxim assolellament i la ventilació natural creuada. En les façanes orientades a sud incorporem unes galeries-ombracle per a regular l’intercanvi energètic.
  2. Bar Hamburgueseria Oval

    Flexo Arquitectura, Tomeu Ramis Frontera, Aixa del Rey García, Bárbara Vich Arrom

    Bar Hamburgueseria Oval

    L'encàrrec consistia en la reforma d'un local comercial de 200 m2 situat a la planta baixa d'un edifici de finals del segle XIX a l'Eixample de Barcelona, local que havia sofert diverses intervencions que havien emmascarat el seu caràcter. D'altra banda, el local es destinaria a Bar-Hamburgueseria, obert de 9:00 h a 24:00 h, i compatible amb les diferents franges horàries de servei; esmorzar, dinar, sopar i copes L'estratègia principal va consistir en la recuperació d'allò que es considerava essencial: percebre l'amplitud del local i potenciar el seu caràcter industrial mitjançant la recuperació de la seva característica materialitat. La intensificació de la memòria material no és en absolut nostàlgica o romàntica, sinó que es va optar per una actitud sense prejudicis i integradora que no discriminés entre això o allò, sinó que optés per això i allò; d'aquesta manera, es van actualitzar certes capes d'un passat que conviuen amb altres capes afegides, evitant la relació per contrast (allò nou front allò antic) o integradora (allò nou sotmès a allò antic). Les diferents àrees que conformen els usos del bar es van definir a partir de l'especificitat del mobiliari i de la il·luminació, en una seqüència lineal d'usos de 25 metres de longitud que comença amb l'espai exterior- cobert de l'entrada, fins arribar a la cuina. El procés de projecte i d'obra va ser extremadament ràpid (tres mesos en total ) i, juntament amb unes fortes constriccions econòmiques (320 € / m2), feien que fos fonamental una estratègia clara i determinada: EL BRICOLATGE . Aquest ha permès operar en una seqüència oberta, on els errors i les modificacions d'obra s'incorporaven al resultat final en un procés d'acció- reacció i on la convivència entre diverses contradiccions apareix com a valor afegit. Una actitud sense prejudicis que operi amb una tècnica híbrida capaç de lidiar amb materials i tècniques de diferents procedències, siguin físiques o temporals.
  3. Bar Blitz

    Flexo Arquitectura, Tomeu Ramis Frontera, Aixa del Rey García, Bárbara Vich Arrom

    Bar Blitz

    L’encàrrec consisteix en la reforma d’un local comercial de 80m2 i dues plantes situat a la planta baixa d'un edifici del segle XX, situat en una plaça entre el centre de la ciutat vella i la xarxa de Barcelona (Eixample). El nou local es destinarà a un bar de sandvitx obert de 9h a 24h on prendre esmorzars, menjars ràpids o fins i tot còctels, lligant el caràcter de menjar ràpid al dinamisme que envolta la zona; diversos edificis d'oficines, dues estacions de metro, avingudes principals, etc. Entenem el projecte com una oportunitat per recuperar allò que considerem essencial del local: la geometria triangular de l'espai, la generosa alçada original del local i el seu caràcter. Pel que fa a aquest últimpunt, l'establiment va funcionar durant la dècada dels 40 com ambigú, antic bar del teatre que encara es troba al'altre costat de la plaça. Tot i que el teatre i el bar no estan vinculats més en termes funcionals, proposem establir un vincle entre tots dos a través de la materialitat del bar. La intensificació de la memòria material no és en absolut nostàlgica o romàntica, sinó que es va optar per una actitud sense prejudicis i integradora que no discriminés entre això o allò, sinó que optés per això i allò; d'aquesta manera, es van actualitzar certes capes d'un passat (columnes octogonals de formigó) que conviuen amb altres capes afegides, en una relació vis-a-vis, fent ressò de dues qüestions fonamentals: l'antic teatre, utilitzant miralls, llums o el sostre de moqueta i les antigues sandvitxeries de Barcelona, amb l'ús de marbre. A la planta baixa, on es situa el bar, els materials s'han definit seguint una estratificació de 3 franges per tal d'augmentar la percepció de l'alçada del local; marbre al terra, taulers de fusta i miralls a lesparets i la moqueta negra al sostre. A la planta soterrani, on se situen els lavabos i els magatzems, les parets existents han estat directa i simplement pintats encolor blau per tal d'equilibrar la inversió en planta baixa. El procés va ser extremadament ràpid (tres mesos en total) i amb fortes constriccions econòmiques, així que vam optar per una estratègia clara i determinada: el BRICOLATGE. Això ha permès operaren una seqüència oberta d’acció-reacció, on els errors i les modificacions en obra s’entenen com un valor afegit. Ens interessa un tècnica híbrida capaç de tractar materials i tècniques locals properes ala tradició artesanal amb materials i tècniques industrials d'altres procedències.
  4. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Bar Hamburgueseria Oval

    Flexo Arquitectura, Tomeu Ramis Frontera, Aixa del Rey García, Bárbara Vich Arrom

Sociedades