Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

2006 Doctora en recerca en "Architettura d'Interni e allestimento". Departament de Projectes del Politècnic de Milà (POLIMI) amb una tesi en co-supervisió amb el Departament de Composició i Història de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) 1998 Títol d’arquitecta, Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia) Doctora en arquitectura amb una tesi en Museografia. Convidada a diferents universitats europees, des de 2009 a 2014 va ser professora de Projecte a Ginebra(HEAD-HEPIA). Actualment és professora i coordinadora acadèmica del Departament de "Disseny d'Espais" a l’escola Universitària Elisava de Barcelona. Associada a l’estudi d’arquitectura Garcés-de Seta-Bonet des del 2011, va dirigir els estudis i les direccions d’obres de diversos projectes dels darrers anys, com l’ampliació del Museu Picasso, el Taller pel pintor Arranz-Bravo a Barcelona o el projecte del Palau de Justícia d’Estrasburg a França. Les seves experiències internacionals li van permetre adquirir les eines per organitzar els equips dels darrers concursos realitzats per Garcés de Seta Bonet arquitectes. En particular per a la direcció de les obres del projecte del Palau de Justícia d’Estrasburg que va coordinar amb un equip internacional, va tractar les relacions amb el client, l’APIJ (Agència Publica Immobiliària del Ministeri de Justícia francès) i usuaris (Tribunal de Primera Instància d’Estrasburg). Daria de Seta sempre ha relacionat la pràctica del projecte amb l’activitat teòrica-crítica. Les comissions d’exposicions d’arquitectura i fotografia, la col·laboració amb diferents revistes del sector, així com les publicacions en general són un testimoni i suport, amb la investigació pràctica de l’estudi i la seva activitat docent. També va col·laborar amb Goppion, Laboratori de Museu-Tecnologia de Milà (Itàlia), productor de vitrines per la conservació preventiva d'obres d'art.

Autor: Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Centro Cívico Molins de Rei

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Centro Cívico Molins de Rei

    El projecte proposa conservar les façanes i la estructura arquitectònica existents, com a testimoni de l’estructura preciosa de la casa modernista. La façana principal es desmarca de tota la resta i roman com una simple ombra, un vel, un fantasma del passat. A partir d’aquesta decisió de conservar l’antic edifici, la intervenció es centra en la creació d’un gran pati central sobre el qual s’obren les noves i modernes façanes interiors. Únicament la inserció de panells lleugers permet ocupar els espais respectant totes les façanes i el seu caràcter original. Aquesta intervenció queda definida en dos grans sectors separats i complementaris : d’una banda l’operació de restauració i d’adequació de les parts històriques, i de l’altra la creació del pati i dels cossos de vidre tecnològic que incorporen tota la intervenció nova (les escales, els ascensors, …).
  2. Edificio Anexo del Museo Picasso

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Edificio Anexo del Museo Picasso

    Un carrer intern, perpendicular al carrer Montcada, traça la via d’accés al jardí de darrere i a l’edifici annex, reforçant així el caràcter públic de la planta baixa convertint en una operació urbana el que podria ser una simple transformació interior . El nou edifici acull el “centre d’estudis Museu Picasso de Barcelona”, amb les activitats complementàries que permeten connectar de manera més estreta el Museu amb el seu entorn. La façana principal donant sobre la Pl. Sabartés delimita un nou pla de composició, independent del conjunt del l’actual Museu però amb una relació estreta establerta per la proximitat. Un gran vidre protegit per un voladís l’obre sobre la ciutat. A més a més, això permet la continuïtat visual entre el jardí del Museu i la plaça, ressaltats de manera unitària. Les altres dues façanes, la del carrer Flassaders i la del jardí del Picasso, són més hermètiques degut al món privat creat a l’interior del volum. Totes les formes, les obertures, de mides iguals a les existents del Museu Picasso, permeten la visió i la relació amb el carrer i el jardí. Dos materials asseguren la perennitat de l’edifici en el seu entorn urbà afegint així la complexitat de la seva visió: la pedra a planta baixa i l’estuc a la planta superior.
  3. Viviendas Mas de Roda

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Viviendas Mas de Roda

    La renovació de les àrees industrials del Poblenou (Districte d’activitats 22@ Bcn) preveu la seva transformació en el nou “Districte d’activitats 22@BCN”, dedicat principalment a les indústries de la nova economia, tecnologies de la informació i comunicació. En una antiga indústria sucrera s’ha projectat un conjunt edificat de característiques no habituals destinat a un públic especial, dinàmic progressiu. S’ha perseguit un resultat singular i de qualitat. El projecte es recolza en les qualitats de l’edificació industrial original. Les antigues naus es tallen verticalment amb el ritme establert per les encavallades de l’estructura de coberta obtenint-se lofts de dos o tres nivells. Els volums edificats de diverses plantes es reutilitzen com espais diàfans d’un sol nivell. A l’antiga indústria sucrera, actualment “Ebro Agrícolas”, situada a l’illa de cases de Ramon Turró - Dr. Trueta - Badajoz - Granada - Passatge Mas de Roda, per on es realitza l’accés, es projecta un conjunt edificat de característiques no habituals. L’objectiu i finalitat del Pla de Millora Urbana és la rehabilitació-reforma per la seva reutilització com a ús d’habitatge no convencional del sector superior de l’antiga i tradicional indústria sucrera, sense ús, abans cèlebre “COMPANYIA D´INDÚSTRIES AGRÍCOLES, S.A.”, i actualment “Ebro Agrícolas”. La mida de tot plegat fa pensar en la possibilitat de fer una actuació doble de rehabilitació-reforma a l’antiga indústria i nova construcció, en una segona fase, a la part ocupada pels coberts, però amb unes característiques comuns de disposició, caràcter i disseny. L’operació reutilitza l’antiga fàbrica existent en el cantó nord del conjunt contribuint així a preservar el patrimoni arquitectònic industrial.
  4. Estaciones de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic y Europa-Fira

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Tec4 Enginyers Consultors, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Estaciones de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic y Europa-Fira

    El proyecto conjunto de las estaciones Europa-Fira, Parc Logístic y Mercabarna de la Línea 9 apunta a una propuesta que, con el mínimo de medios, aproveche al máximo las condiciones que son propias de una construcción subterránea. Queremos un espacio más geológico que edificado, siguiendo la clásica lógica de que el "lugar", en el sentido más profundo del plazo, es fundamental en la resolución de cualquier programa arquitectónico. Por tanto, se propone el uso del menor número posible de materiales, aprovechando preferentemente los que ya están presentes en la obra civil-estructural, como son los muros-pantalla, los puntales de la construcción, los forjados prefabricados, etc. Los materiales que intervienen en la obra son: los forjados de hormigón visto, las instalaciones aparentes, los grandes cuadros de material acústico sujetos en los forjados, los muros-pantalla, los revestimientos de chapa metálica, los pavimentos porcelánicos, la iluminación industrial-artística que toma formas diferentes: lineal, puntual..., las barandillas metálicas y ascensores de vidrio, los bancos prefabricados, el mobiliario propio de TMB: máquinas tiques, barreras tarifarias, rótulos indicadores. Otro tema argumental del proyecto gira en torno a la exigencia de cerrar con puertas las vías de los andenes. Este hecho se integra como elemento positivo para la composición general de la propuesta. El cerramiento es total y el proyecto se convierte también en un ejercicio de fachadas, fachadas enteras que buscan un dominio absoluto de las secciones. En resumen, una estrategia de control de los espacios: accesos, vestíbulos, andenes y recintos del metro. El convoy llega por un interior que queda conectado a los andenes del público en el momento preciso de quedar estacionado. En lo posible se ha cuidado la entrada de luz natural en el interior de las estaciones. El conjunto aspira a ser: atemporal, no sujeto a figuras y materiales de moda, de buen envejecimiento y fácil mantenimiento, que mantenga cierto aspecto de gran espacio-vacío aunque haya muchos usuarios.
  5. Estudio para el Pintor Arranz Bravo

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Estudio para el Pintor Arranz Bravo

    El nou edifici està dedicat a una sola activitat: creativa, abstreta i solitària, tal com ens explicava el pintor. Això ens va inclinar a resoldre el volum d’una manera compacta amb un exterior uniforme –capes aïllants i estuc clar en expressiva continuïtat de murs i coberta– per establir relacions de caràcter familiar, sense estridències amb l’entorn natural. L’objecte es converteix dintre del verd en una pantalla en la que s’hi projecten ombres dels arbres en continua variació. L’interior és una fluïda i múltiple cavitat de formigó conseqüència directa del concepte estructural monolític de la construcció i de la cerca d’espais severs i nus al servei del treball artístic que s’hi realitza. En el solar en pendent, amb abundància d’arbres, en la vessant nord del Tibidabo i contigu a la casa on viu el pintor, el petit edifici es composa d’un estudi de pintura, el més gran i buit possible en la planta superior i en la planta inferior, resultat de la trobada del volum prismàtic amb el terreny, un taller per escultura i un magatzem d’obra El volum de 12m x 13.5m i dues plantes té una superfície total de 335m2. L’estudi, espai sense vistes, rep llum de la coberta amb un gran lluernari situat en la trobada dels quatre plans inclinats que de forma irregular acaben de definir l’espai a partir de la línia horitzontal de coronació dels murs de la perifèria de 5m d’alçada. El lluernari s’ha desplaçat en funció de l’orientació sud i de la posició en que habitualment es col·loca el pintor per treballar. Una escala, col·locada discretament en un lateral, per no trencar la unitat de l’estudi, condueix a la planta inferior en la que l’espai posterior més proper al mur de contenció de terres es destina a magatzem d’obra i la zona davantera a taller d’escultura. Aquest s’obre frontalment en la seva totalitat, amb una gran fissura esquinçada de proporció apaïsada, cap a una terrassa de treball exterior i vistes cap al verd propi del lloc. El sistema constructiu usat per aquest projecte va ser concebut de manera compacta com requeria la imatge final del mateix tant interior com exterior.
  6. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Edificio Anexo del Museo Picasso

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Estudio para el Pintor Arranz Bravo

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

  8. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Estaciones de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic y Europa-Fira

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Tec4 Enginyers Consultors, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

Bibliografía

Sociedades