Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
2006 Doctora en recerca en "Architettura d'Interni e allestimento". Departament de Projectes del Politècnic de Milà (POLIMI) amb una tesi en co-supervisió amb el Departament de Composició i Història de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)
1998 Títol d’arquitecta, Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia)
Doctora en arquitectura amb una tesi en Museografia. Convidada a diferents universitats europees, des de 2009 a 2014 va ser professora de Projecte a Ginebra(HEAD-HEPIA). Actualment és professora i coordinadora acadèmica del Departament de "Disseny d'Espais" a l’escola Universitària Elisava de Barcelona.
Associada a l’estudi d’arquitectura Garcés-de Seta-Bonet des del 2011, va dirigir els estudis i les direccions d’obres de diversos projectes dels darrers anys, com l’ampliació del Museu Picasso, el Taller pel pintor Arranz-Bravo a Barcelona o el projecte del Palau de Justícia d’Estrasburg a França. Les seves experiències internacionals li van permetre adquirir les eines per organitzar els equips dels darrers concursos realitzats per Garcés de Seta Bonet arquitectes. En particular per a la direcció de les obres del projecte del Palau de Justícia d’Estrasburg que va coordinar amb un equip internacional, va tractar les relacions amb el client, l’APIJ (Agència Publica Immobiliària del Ministeri de Justícia francès) i usuaris (Tribunal de Primera Instància d’Estrasburg).
Daria de Seta sempre ha relacionat la pràctica del projecte amb l’activitat teòrica-crítica. Les comissions d’exposicions d’arquitectura i fotografia, la col·laboració amb diferents revistes del sector, així com les publicacions en general són un testimoni i suport, amb la investigació pràctica de l’estudi i la seva activitat docent.
També va col·laborar amb Goppion, Laboratori de Museu-Tecnologia de Milà (Itàlia), productor de vitrines per la conservació preventiva d'obres d'art.
Autor: Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes
Obres (6)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (10)
-
Habitatges Mas de Roda
Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés
La renovació de les àrees industrials del Poblenou (Districte d’activitats 22@ Bcn) preveu la seva transformació en el nou “Districte d’activitats 22@BCN”, dedicat principalment a les indústries de la nova economia, tecnologies de la informació i comunicació. En una antiga indústria sucrera s’ha projectat un conjunt edificat de característiques no habituals destinat a un públic especial, dinàmic progressiu. S’ha perseguit un resultat singular i de qualitat. El projecte es recolza en les qualitats de l’edificació industrial original. Les antigues naus es tallen verticalment amb el ritme establert per les encavallades de l’estructura de coberta obtenint-se lofts de dos o tres nivells. Els volums edificats de diverses plantes es reutilitzen com espais diàfans d’un sol nivell. A l’antiga indústria sucrera, actualment “Ebro Agrícolas”, situada a l’illa de cases de Ramon Turró - Dr. Trueta - Badajoz - Granada - Passatge Mas de Roda, per on es realitza l’accés, es projecta un conjunt edificat de característiques no habituals. L’objectiu i finalitat del Pla de Millora Urbana és la rehabilitació-reforma per la seva reutilització com a ús d’habitatge no convencional del sector superior de l’antiga i tradicional indústria sucrera, sense ús, abans cèlebre “COMPANYIA D´INDÚSTRIES AGRÍCOLES, S.A.”, i actualment “Ebro Agrícolas”. La mida de tot plegat fa pensar en la possibilitat de fer una actuació doble de rehabilitació-reforma a l’antiga indústria i nova construcció, en una segona fase, a la part ocupada pels coberts, però amb unes característiques comuns de disposició, caràcter i disseny. L’operació reutilitza l’antiga fàbrica existent en el cantó nord del conjunt contribuint així a preservar el patrimoni arquitectònic industrial. -
Centre Cívic Molins de Rei
Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés
El projecte proposa conservar les façanes i la estructura arquitectònica existents, com a testimoni de l’estructura preciosa de la casa modernista. La façana principal es desmarca de tota la resta i roman com una simple ombra, un vel, un fantasma del passat. A partir d’aquesta decisió de conservar l’antic edifici, la intervenció es centra en la creació d’un gran pati central sobre el qual s’obren les noves i modernes façanes interiors. Únicament la inserció de panells lleugers permet ocupar els espais respectant totes les façanes i el seu caràcter original. Aquesta intervenció queda definida en dos grans sectors separats i complementaris : d’una banda l’operació de restauració i d’adequació de les parts històriques, i de l’altra la creació del pati i dels cossos de vidre tecnològic que incorporen tota la intervenció nova (les escales, els ascensors, …). -
Museu per a la Fundació Francisco Godia i Hotel
Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés
-
Edifici Annex del Museu Picasso
Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés
Un carrer intern, perpendicular al carrer Montcada, traça la via d’accés al jardí de darrere i a l’edifici annex, reforçant així el caràcter públic de la planta baixa convertint en una operació urbana el que podria ser una simple transformació interior . El nou edifici acull el “centre d’estudis Museu Picasso de Barcelona”, amb les activitats complementàries que permeten connectar de manera més estreta el Museu amb el seu entorn. La façana principal donant sobre la Pl. Sabartés delimita un nou pla de composició, independent del conjunt del l’actual Museu però amb una relació estreta establerta per la proximitat. Un gran vidre protegit per un voladís l’obre sobre la ciutat. A més a més, això permet la continuïtat visual entre el jardí del Museu i la plaça, ressaltats de manera unitària. Les altres dues façanes, la del carrer Flassaders i la del jardí del Picasso, són més hermètiques degut al món privat creat a l’interior del volum. Totes les formes, les obertures, de mides iguals a les existents del Museu Picasso, permeten la visió i la relació amb el carrer i el jardí. Dos materials asseguren la perennitat de l’edifici en el seu entorn urbà afegint així la complexitat de la seva visió: la pedra a planta baixa i l’estuc a la planta superior. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaEdifici Annex del Museu PicassoEstudi per al Pintor Arranz Bravo
Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés
El nou edifici està dedicat a una sola activitat: creativa, abstreta i solitària, tal com ens explicava el pintor. Això ens va inclinar a resoldre el volum d’una manera compacta amb un exterior uniforme –capes aïllants i estuc clar en expressiva continuïtat de murs i coberta– per establir relacions de caràcter familiar, sense estridències amb l’entorn natural. L’objecte es converteix dintre del verd en una pantalla en la que s’hi projecten ombres dels arbres en continua variació. L’interior és una fluïda i múltiple cavitat de formigó conseqüència directa del concepte estructural monolític de la construcció i de la cerca d’espais severs i nus al servei del treball artístic que s’hi realitza. En el solar en pendent, amb abundància d’arbres, en la vessant nord del Tibidabo i contigu a la casa on viu el pintor, el petit edifici es composa d’un estudi de pintura, el més gran i buit possible en la planta superior i en la planta inferior, resultat de la trobada del volum prismàtic amb el terreny, un taller per escultura i un magatzem d’obra El volum de 12m x 13.5m i dues plantes té una superfície total de 335m2. L’estudi, espai sense vistes, rep llum de la coberta amb un gran lluernari situat en la trobada dels quatre plans inclinats que de forma irregular acaben de definir l’espai a partir de la línia horitzontal de coronació dels murs de la perifèria de 5m d’alçada. El lluernari s’ha desplaçat en funció de l’orientació sud i de la posició en que habitualment es col·loca el pintor per treballar. Una escala, col·locada discretament en un lateral, per no trencar la unitat de l’estudi, condueix a la planta inferior en la que l’espai posterior més proper al mur de contenció de terres es destina a magatzem d’obra i la zona davantera a taller d’escultura. Aquest s’obre frontalment en la seva totalitat, amb una gran fissura esquinçada de proporció apaïsada, cap a una terrassa de treball exterior i vistes cap al verd propi del lloc. El sistema constructiu usat per aquest projecte va ser concebut de manera compacta com requeria la imatge final del mateix tant interior com exterior.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaEstudi per al Pintor Arranz BravoEstacions de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic i Europa-Fira
Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Tec4 Enginyers Consultors, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés
El projecte conjunt de les estacions Europa-Fira, Parc Logístic i Mercabarna de la Línia 9 apunta a una proposta que, amb el mínim de mitjans, aprofiti el màxim les condicions que són pròpies d'una construcció subterrània. Volem un espai més geològic que edificat, seguint la clàssica lògica que el "lloc", en el sentit més profund del termini, és fonamental en la resolució de qualsevol programa arquitectònic. Per tant, es proposa l'ús del menor nombre possible de materials, aprofitant preferentment els que ja són presents en l'obra civil-estructural, com són els murs-pantalla, els puntals de la construcció, els forjats prefabricats, etc. Els materials que intervenen en l'obra són: els forjats de formigó vist, les instal·lacions aparents, els grans quadres de material acústic subjectes en els forjats, els murs-pantalla, els revestiments de xapa metàl·lica, els paviments porcellànics, la il·luminació industrial-artística que pren formes diferents: lineal, puntual ..., les baranes metàl·liques i ascensors de vidre, els bancs prefabricats, el mobiliari propi de TMB: màquines tiquets, barreres tarifàries, rètols indicadors. Un altre tema argumental del projecte gira al voltant de l'exigència de tancar amb portes les vies de les andanes. Aquest fet s'integra com un element positiu per a la composició general de la proposta. El tancament és total i el projecte es converteix també en un exercici de façanes, façanes senceres que busquen un domini absolut de les seccions. En resum, una estratègia de control dels espais: accessos, vestíbuls, andanes i recintes del metro. El comboi arriba per un interior que queda connectat a les andanes del públic en el moment precís de quedar estacionat. En el possible s’ha cuidat l’entrada de llum natural a l’interior de les estacions. El conjunt aspira a ser: intemporal, no subjecte a figures i materials de moda, de bon envelliment i fàcil manteniment, que mantingui un cert aspecte de gran espai-buit encara que hi hagi molts usuaris.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorismeEstacions de Metro L9: Mercabarna, Parc Logístic i Europa-FiraBibliografia
Societats
